La breca, també coneguda com a pagell o garapello, és un peix marí moltbenvolgut, de carn tova, delicada i exquisida. El seu cos té aspecte fusiforme,prim i ovalat. La seva boca no és massa gran i les escates s’estenen fins ala vora anterior dels ulls, cobrint el cap. Els seus ulls són de menor grandàriaque els del besuc i aligote. Té un color platejat i rosaci intens,especialment en el dors. Els exemplars més comuns mesuren 10-30 cm.
Nom científic:
Pagellus erythrinus.
Família:
És un peix blanc que pertany a la família del besuc, Espáridos, dins de l’ordre dels Perciformes.
Pesca i captura:
Habita en fons rocosos, de grava, sorra i fang; a vegades penetra fins als ports, desplaçant-se en petits bancs. Normalment es troba entre 20 i 100 m de profunditat, encara que pot estar a més metres a l’Atlàntic i Mediterrani. S’alimenta fonamentalment de petits peixos i invertebrats que viuen en el fons marí. Es localitza a l’Atlàntic aquest, des de les costes escandinaves fins a Cavo Verda, i també al Mediterrani i la mar del Nord. Es pesca amb arts d’arrossegament, tresmall, art de fons, palangre i línies de mà. La temporada de la breca va des de desembre fins a abril.
Valor nutritiu
La breca és un peix blanc de carn bastant magra. Destaca el seu contingut de proteïnes d’alt valor biològic i quant a altres nutrients, la seva aportació de fòsfor, potassi i de vitamines del grup B i liposolubles com la vitamina A.
Taula de composició (per 100 g de porció comestible)
| Kcal. | Proteïnes (g) | Grasses (g) | Greixos saturats (g) | Grasses monoinsaturadas (g) |
| 74 | 15,4 | 1 | 0,25 | 0,18 |
| Greixos poliinsaturats (g) | Vit. B1 (mg) | Vit. B2 (mg) | Vit. B3 (mg) | Vit. A (mcg) |
| 0,27 | 0,06 | 0,08 | 5 | 9 |
mcg= micrograms d’Eq. de retinol
Avantatges i inconvenients del seu consum:
Per la seva fàcil digestibilitat, és un aliment especialment recomanable per a nens i persones majors, així com per a persones que tenen l’estómac delicat i per a persones que porten règims pobres en greix, això sí, tenint en compte que han d’emprar-se per al seu cuinat tècniques culinàries poc grasses. A l’igual que la majoria de peixos, pot contenir larves d’Anisakis simplex, un paràsit que pot ser causa de reaccions al·lèrgiques en persones especialment sensibles. Aquest paràsit s’elimina a través de la calor i del fred. Per això, cal cuinar bé els plats de peix o bé emprar la congelació.
Criteris de qualitat en la compra, manipulació i higiene:
Generalment s’embeni fresc. En el punt de venda ha d’estar exposat sobre una superfície inclinada amb gel picat que es renovi periòdicament. És un aliment perible que ha de conservar-se a baixes temperatures per a evitar el creixement bacterià responsable de la seva putrefacció i mal estat. En la peixateria, sabrem que està fresc si la seva carn té consistència ferma, les gales són vermelles, els seus ulls són brillants i no estan enfonsats i manté el olor marina poca pronunciat. Perquè es conservi en òptimes condicions el millor és comprar-ho en l’últim moment abans de tornar a casa. Si es consumirà en el dia o l’endemà, es col·locarà en la part més freda del frigorífic, prèviament eviscerado i net, o en cas contrari en el congelador. Tenim que guardar-ho en refrigeració no més de 48 hores després de la seva compra, aïllat de la resta dels aliments per a evitar així que els transmeti la seva olor. Si el consum no ha de ser en el mateix dia o l’endemà, convé congelar-lo a -18 °C. D’aquesta forma, manté en òptimes condicions el seu sabor i totes les seves propietats nutritives durant uns 6 mesos.
