Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
La caça
La caça comprèn a tots aquells animals que viuen en estat salvatge i han estat abatuts durant una jornada de cacera.
- Autor: Per maitezudaire
- Data de publicació: Dimecres, 04deDesembrede2002
La gran divisió de la caça és caça de pèl i caça de ploma.
Dins de la caça de pèl es poden distingir la caça major (el senglar,
el cérvol, el cabirol…) i la caça menor (la llebre i el conill de camp).
La caça de ploma se subdivideix en: de terra (la perdiu, la guatlla, el colom
torcaz, la becada…), de muntanya (l’urogallo, el gall silvestre i la perdiu dels Alps), i d’aigua (la fredeluga, l’ànec
salvatge, el pollastre d’aigua…).
Els experts recomanen que la caça de ploma en general (la perdiu, faisà, la
becada, fredeluga..) es conservi tal qual, sense plomar fins al moment de cuinar-la.
El recomanable és tenir-la tres o quatre dies de mortificació amb
plomes. D’aquesta manera l’ocell perd el rigor mortis i gana en aromes i a més
la carn estarà menys seca.
En canvi hi ha altres ocells que es recomana menjar-les acabades de caçar amb
1 dia o 2 de mortificació com a molt, com són la guatlla,
el gris i l’ànec salvatge, perquè si les deixem diversos dies les seves carns
prenen un sabor amarg.
No hem de transportar la carn en el dia de caça en bosses de plàstic
perquè suen i fermenten, les peces s’han de transportar a l’aire, penjades i orejant-se.
