Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La cuina d’Algèria

Un oasi de combinacions d'aliments, sabors, textures, aromes i formes
Per maitezudaire 13 de desembre de 2005

Les seves costes banyades pel mediterrani, les seves muntanyes i el seu impressionant desert del Sahara, doten a aquest país d’una gran varietat de climes i geografies, una diversitat que pot veure’s reflectida en la combinació de sabors i aromes d’alguns dels seus plats, com el “burek”, una pasta fullada farcida, o el “lham liahlou”, un plat de be aromatizado amb canyella i flor del taronger.

La gastronomia d’Algèria posseeix plats similars als del Marroc o Tunísia, com el “cuscus”, un dels més populars en tots aquests països. No obstant això, cadascuns d’ells presenta receptes tradicionals i Algèria té les seves.

Plats que no poden faltar

A Algèria, el “cuscus” és el plat nacional. Aquest té com principal ingredient la sèmola de blat, que es combina amb carn de pollastre o be, diferents verdures o ous. No obstant això, la rica gastronomia algeriana, ofereix moltes altres possibilitats igual de representatives que mereix la pena descobrir.

Un d’aquests plats és el “burek”, una pasta fullada farcida de carn, ous fregits i ceba, un plat de sabor i textura sorprenent. En cas de preferir un plat més lleuger en el qual les verdures siguin les protagonistes, una opció encertada és el “dolma”, elaborat amb pebrot i tomàquet. El “kemia” també compta amb verdures entre els seus ingredients, en concret tomàquet i pastanagues, si bé la presència de mongetes i sardines, fan que aquesta opció resulti més contundent.

El be és un altre dels plats més representatius del país. Un “lham liahlou” o guisat de be amb prunes, canyella i flor del taronger, o bé un “mechoui”, el be rostit sencer i enfilat en un punxo, són plats en els quals tant la presentació com la combinació de sabors juguen papers molt importants.

Pastelillos i te

A l’hora de les postres el dolç és el sabor que sobresurt, doncs el plat encarregat de posar punt final a un menjar està compost pels populars pastelillos de pasta fullada farcits de mel, dátiles i fruita seca. Per contrastar amb el sabor d’aquestes dolces postres, és típic servir al costat d’ell una tassa de te verd a la menta fresca, que és al seu torn una de les begudes més consumides del país.

A més de te, es poden degustar refrescants sucs i vins de bona qualitat. No obstant això, la religió musulmana prohibeix el consum d’alcohol, per la qual cosa com a senyal de respecte, convé seguir les tradicions del país.

Bon viatge i “Fi sahitak”! (salut!)