Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La dieta del greix marró: dubtós sistema adelgazante

Amb un pretès rerefons científic, aquesta dieta planteja una nova estratègia per aprimar allunyada de les recomanacions més elementals i sense evidència científica

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 09 de Novembre de 2010
img_adipocitos1

Amb el cridaner eslògan de “La revolució del greix marró” es proposa, una vegada més, un nou sistema d’alimentació i d’activitat física amb finalitats adelgazantes. El mecanisme que ho justifica es basa a afavorir el desenvolupament en l’organisme d’un tipus concret de teixit adipós, el marró o marró, en detriment del denominat teixit adipós blanc (de color blanc groguenc). El nou plantejament dietètic recolza el seu funcionament en el fet que aquest tipus de greix, la marró, manté un nivell d’activitat metabòlica molt més alt que el teixit gras de color més pàl·lid. En augmentar o canviar les proporcions d’un i un altre tipus de greix, en favor de la de color marró, augmentaria la despesa energètica diari i, segons subratllen els seus defensors, sense necessitat de fer exercici o suar, la persona aconsegueix aprimar.

El teixit adipós marró

Encara que la identificació i funcionament d’aquest tipus de teixit estan descrits amb claredat en la literatura científica, l’aprofitament que d’aquestes circumstàncies es pugui fer en els termes anunciats en el llibre “La revolució del greix marró” (“The brown fat revolution”) dista molt de ser veraç. Fins i tot, una major proporció de teixit adipós marró podria estar associada al risc de sofrir importants patologies com a càncer o hipertiroidismo.

L’excés de teixit adipós és, en última instància, el factor que determina el sobrepès o obesitat, tal com afirmen els organismes científics de reconegut prestigi, entre ells, l’Organització Mundial de la Salut (OMS). No obstant això, no tot el teixit adipós és igual. En una classificació ràpida es distingeixen dos tipus: el marró i el blanc. Tots dos deuen el nom al seu color. En el primer, aquest està propiciat per una major concentració de mitòcondries -els motors que sustenten l’activitat de les cèl·lules- a l’interior de cada cèl·lula adiposa o adipòcit. Des d’un punt de vista metabòlic, el greix marró es caracteritza per les seves funcions en la regulació de la temperatura, per aquest motiu els bebès -recentment sortits de la calidesa de l’úter matern- tinguin major proporció. A mesura que l’individu creix, els mecanismes d’autorregulació de la temperatura corporal milloren i la proporció de greix marró disminueix. No obstant això, també amb certa variabilitat interpersonal, en l’edat adulta és freqüent que hi hagi dipòsits de greix marró en les parts anterior i posterior del coll.

El greix marró té un nivell d’activitat metabòlica superior, la qual cosa redunda en una major despesa energètica

En un recent article publicat en la revista ‘New England Journal of Medicine’, s’ha comprovat mitjançant Tomografia per Emissió de Positrons (PET) que els adipòcits del teixit adipós marró dels adults augmenten la seva activitat quan la temperatura exterior és freda, és a dir, quan els participants de l’estudi necessitaven incrementar la seva temperatura corporal per compensar la de l’entorn. No obstant això, exposar-se de forma permanent a temperatures gèlides no sembla ser una forma pràctica ni saludable d’aprimar.

Els principis de la “revolució del greix marró”

A través del llibre “La revolució del greix marró”, publicat a Estats Units, l’autor, James R. Lyons, proposa la possibilitat d’augmentar la proporció d’aquesta amb la finalitat d’incrementar la despesa energètica i, per tant, poder ajustar amb major facilitat l’equilibri entre les calories ingerides i les gastades. Però algunes de les seves recomanacions i consells xoquen de manera frontal amb les llançades per les autoritats sanitàries i contrastades, quant a la seva eficàcia de pèrdua de pes al llarg del temps:

  • El règim alimentós, a més de ser molt semblat a altres “dietes miracle”, és hiperproteico, amb els riscos per a la salut que implica a llarg termini aquest tipus d’alimentació i amb l’inconvenient d’allunyar al pacient d’uns patrons d’alimentació saludable adequats.

  • Encara que es promou la realització d’exercici, desalienta la pràctica d’activitat física aeròbica, sabent els seus provats avantatges sobre la salut cardiovascular, i promou gairebé amb exclusivitat la pràctica d’activitats anaeròbiques (peses, força, etc.).

  • La publicitat del llibre està dirigida només cap a les dones. Les al·lusions sobre la promoció de la salut són nul·les i només es refereix a l’aspecte físic, amb la finalitat de lluir “més maca i sexy”.

  • No aconsella seguir les seves recomanacions en el cas de tractar-se de persones de poca edat.

Amb aquestes premisses, és difícil que la comunitat científica avali els plantejaments d’aquest mètode que, al mateix temps, reuneix diverses de les característiques publicades per l’Associació Americana de Dietètica en 2006 per identificar els mètodes adelgazantes freturosos de rigor i que, fins i tot, poden arribar a ser contraproduents. La constatació definitiva per poder bandejar aquest tipus de mètodes del conjunt d’opcions saludables radica, sobretot, en el fet del poc respatller que ha obtingut fins al moment per part de la comunitat científica.

LLUMS I OMBRES

Encara que les persones adultes primes, amb una figura més estilitzada, tendeixen a tenir més dipòsits de greix marró en el seu cos que les persones obeses, també s’ha constatat que entre els qui tenen els dipòsits més actius hi ha una major incidència de càncer i hipertiroidismo.

Una major proporció de teixit adipós marró podria estar associada al risc de sofrir importants patologies metabòliques

Enfront de l’inicial benefici del greix marró com a facilitadora per poder gastar més calories, l’augment de la seva quantitat o proporció no és tasca fàcil. Almenys a dia d’avui no es coneixen els mecanismes per poder propiciar aquest canvi en la pràctica i de forma segura. A més, un augment de la proporció o de l’activitat del greix marró que augmentés el consum de calories podria incrementar la sensació de gana que, al seu torn, podria traduir-se en ingestes més copioses per compensar la despesa.

D’altra banda, en pensar en futurs fàrmacs que ajudin a augmentar l’activitat del greix marró, també caldrà tenir en compte que aquest augment d’activitat tindrà al mateix temps un efecte sobre altres sistemes metabòlics.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions