La malaltia de Crohn (EC) evoluciona en brots (fase activa) d’intensitat variable i alterna amb remissions (fase inactiva). Es localitza amb freqüència en la porció final de l’intestí prim, l’ili, raó per la qual se’l denomina també Ileitis Regional. La inflamació no sols lesiona la capa interior o mucosa de l’intestí, sinó que s’estén a través de totes les capes de la paret, per la qual cosa se sol associar amb fístules, abscessos i estenosis (estrenyiments que produeixen obstrucció de la llum). Pot afectar qualsevol part de l’intestí prim i fins i tot a qualsevol porció del tub digestiu, des del boca fins a l’anus.
La malaltia de Crohn s’inclou dins del grup de malalties inflamatòries intestinals (EII), un terme que s’aplica a un grup de patologies inflamatòries cròniques de causa desconeguda que afecten el tub digestiu.
Es desconeix la causa d’aquesta malaltia, si bé se sap que hi ha una predisposició genètica, un factor infecciós (bacteris o virus) i un factor immunològic implicats en la seva aparició i desenvolupament. En aquest últim sentit, recerques recents han mostrat que en la malaltia inflamatòria intestinal, les defenses del cos actuen en contra dels components d’aquest cos, que són atacats com si fossin elements estranys, i això provoca les lesions inflamatòries.
Però també hi ha diferents situacions que poden desencadenar les crisis, com ara l’estrès, el cansament, l’ansietat i diferents situacions afectives més o menys intenses (mort d’algun ser estimat, problemes laborals o familiars, exàmens, operacions quirúrgiques, accidents, etc.).
Els estudis han mostrat que aproximadament el 15-20 per cent dels pacients poden tenir un parent amb una malaltia inflamatòria intestinal. No obstant això, cap recerca ha pogut descriure gens específics responsables de la seva transmissió, per la qual cosa no es pot assegurar que es tracti d’una patologia hereditària.
A Espanya no es disposa de dades exactes sobre el nombre de persones afectades. No obstant això, diversos estudis epidemiològics realitzats en la dècada dels 80, per grups de gastroenterólogos, han permès saber que la malaltia de Crohn afeca a 2 noves persones de cada 100.000 habitants i any; que aquesta incidència s’incrementa any rere any i que en l’actualitat de 35 a 45 persones per cada 100.000 pateixen aquesta malaltia.
El major impuls de les recerques patrocinades per la Crohn’s and Colitis Foundation of America, estan aplicades al camp de la immunologia i la microbiologia. Molts científics creuen que la interacció d’un agent extern (tal com un virus o bacteri) amb el sistema immune del cos poden causar mal a la paret intestinal, iniciant o accelerant el procés d’aquestes malalties.
Els símptomes
Els primers símptomes solen ser les manifestacions intestinals que depenen de la localització i de les complicacions de la malaltia: dolor abdominal, evacuacions diarréicas amb o sense pèrdua de sang, fissures i úlceres o nafres en l’anus. El dolor apareix habitualment després dels menjars. Durant els brots aguts és comú que el pacient tingui febre, falta d’apetit i pèrdua de pes. Si la diarrea és molt intensa pot haver-hi desequilibris de líquids i electròlits.
El començament dels símptomes pot ser gradual o sobtat i pot produir símptomes que afecten la totalitat de l’organisme, com ara inflamació dels ulls, dolor articular, afeccions en la pell, litiasi renal o litiasi biliar. La malaltia pot presentar-se a qualsevol edat, però existeixen dos moments en la vida que comporten un màxim risc; entre els 12 i els 28 anys i entre els 50 i els 60 anys.
Existeix un tractament encertat?
Com que es desconeixen les causes, el tractament no cura la malaltia, sinó que està encaminat a reduir la durada i severitat dels brots. El tractament mèdic és molt important, i cada vegada són més nombrosos els fàrmacs utilitzats. 5-ANSA (5 Amino Salicylic Acid) en els seus diferents formes:
Salazopirina ®, Claversal ®, i Lixacol ® . Els corticoides: Prednisona (Dacortin ®, Prednisona Alonga ®) Metilprednisolona (Urbason ®) Deflazacort (Zamene ®, Dezacor ®) s’usen en els casos més greus.
De recent aparició és el corticoide Budesonida (Entocort ®) que té molt menys efectes secundaris. El Flagyl ® és un antibiòtic contra paràsits intestinals, però també va molt bé si hi ha fístules anals. Quan no es pot continuar emprant els corticoides sota pena de reaparèixer el brot s’usen els imunosupresores: Azatioprina(Imurel ®) i 6-Mercaptopurina (Mercaptopurina ®) sobretot l’Azatioprina.
La dieta, part integral del tractament
La bona nutrició és essencial en qualsevol malaltia crònica, i especialment en les aquelles que cursen amb pèrdua d’apetit, dolenta digestió, mala absorció de nutrients i diarrea, situacions que poden afavorir o agreujar l’estat de desnutrició, relativament comú en molts pacients. En la malaltia de Crohn és molt probable que es donin manques de determinats nutrients, ja que és al llarg de l’intestí prim on es produeix l’absorció de totes les substàncies nutritives que contenen els aliments per a poder ser aprofitades per nostre organisme.
Si la lesió afecta a la primera porció de l’intestí prim; duodè i jejú proximal, el risc de dèficit de ferro i calci és major; si afecta el jejú (porció que segueix al duodè), es pot veure afectada l’absorció d’àcid fòlic i altres vitamines hidrosolubles, i si està lesionat l’ili (porció final de l’intestí prim), s’ha d’assegurar una aportació adequada de vitamina B12, greixos i vitamines liposolubles (A, D, E i K).
- La despesa energètica està augmentat per la pròpia inflamació del tub digestiu, per la febre i la medicació amb corticoides, el que es tradueix en un augment de les calories de la dieta.
- La pèrdua de nutrients per mala absorció o mala digestió és elevada, i en funció de la localització i l’extensió de la malaltia, augmenta el risc de certes vitamines, minerals?
- Les complicacions com a abscessos, infeccions, fístules?, suposen una major pèrdua d’energia i nutrients que és imprescindible reposar per a aconseguir una ràpida recuperació.
- L’alimentació restrictiva en quantitat o tipus d’aliments que segueixen molts pacients per temor a sofrir un brot, la inapetencia o la intolerància a certs aliments, fa que l’estat nutritiu es vegi afectat.
El manteniment d’un bon estat nutritiu en la persona que sofreix malaltia de Crohn, millora les defenses del seu organisme, la tolerància a la medicació (en certs casos permet reduir la dosi de corticoides), la cicatrització de possibles úlceres i ferides quirúrgiques, possibilita que els símptomes de la malaltia no s’agreugin i que la funció de l’intestí es restableixi després d’un brot agut.
A més, dur a terme una alimentació adequada, variada dins del possible i gastronòmicament acceptable, no sols és beneficiós enfront de la malaltia sinó que també contribueix al benestar físic i mental de la persona, és a dir, millora la seva qualitat de vida.
La valoració de l’estat nutritiu
És essencial realitzar una valoració nutricional prèvia al pacient afectat de malaltia de Crohn per a establir un plantejament dietètic individualitzat, ja que cada persona és diferent i per tant no es poden dissenyar pautes que serveixin per a tot les persones que pateixen la malaltia.
Per a realitzar qualsevol tractament dietètic efectiu s’ha de tenir en compte, entre altres factors: dades relatives a la malaltia (localització i extensió de la lesió en el tub digestiu, simptomatologia, operacions prèvies si n’hi hagués, tractament mèdic, bioquímica, paràmetres immunològics); dades referents a la història dietètica (estat nutritiu i història del pes, composició corporal, història de la dieta -tot allò que té a veure amb l’alimentació habitual de la persona-, possibilitat que es precisi un suport nutricional artificial, etc.).
Quan hi ha diarrea la dieta ha de ser pobra en fibra, baixa en lactosa i en greix. És freqüent que es produeixi intolerància a la lactosa pel que hi haurà que restringir o eliminar els lactis. El iogurt i els formatges suaus, donat el seu escàs o nul contingut en lactosa se solen tolerar bastant bé a mesura que van remetent els símptomes. Mentrestant, s’ha de vigilar que es prengui calci a bastament a través de productes especials sense lactosa o de soia fortificada (enriquida amb calci i vitamines A i D) o bé afegint lactasa (enzim que digereix la lactosa) a la llet.
Quan hi ha intolerància transitòria davant el greix, cal limitar els aliments grassos i ser acurat en la preparació dels aliments. · Limitar el greix de condimentació: oli d’oliva i de llavors (gira-sol, blat de moro…), mantega i margarina, nata i crema de llet, llard, maionesa, salses grasses diverses. · Preferir els lactis descremats o baixos en greix (llet desnatada, formatge fresc, etc.) · Preferir el consum de peix blanc (minimo 3-4 vegades per setmana) enfront del de carn. · Emprar tècniques culinàries que no afegeixin excés de greix a l’aliment: cocció a l’aigua (bullit, al vapor, escalfado), planxa o graella o brasa, forn, papillote, ofegats amb poc oli.
Encara que els aliments no són causants d’aquesta malaltia, pot ser que els menjars suaus i tous causin menys molèsties que els menjars condimentats o rics en fibra (verdures i hortalisses, fruites, llegums i cereals integrals) quan la malaltia està en fase activa. Durant el període inactiu de la malaltia s’ha de recomanar una dieta lliure que s’ajusti al màxim als patrons de dieta equilibrada i variada. L’especialista valorarà la necessitat de prendre un suplement de vitamines i sals minerals per a corregir els signes primerencs de desnutrició, depenent de la zona de l’intestí prim afectada.
