La llet de vaca es revela com un aliment problemàtic per a nombroses persones amb perfils simptomàtics molt diversos: des d’els qui no toleren la lactosa (el sucre natural de la llet), fins a els qui tenen diagnosticada una al·lèrgia a la caseïna, la proteïna més alergénica de la llet de vaca, o persones que han desenvolupat una histaminosis alimentària (un tipus d’intolerància alimentària) a la llet de vaca. No obstant això, identificar alguns aliments problemàtics pot resultar molt difícil.
A més d’eliminar de la dieta tots els làctics (llet, iogurt, formatge, quallada, mató) i altres derivats (flams, natilles…), la llet o algun dels seus components problemàtics són ingredients comuns en una infinitat de productes insospitats, com poden ser el pernil serrà, els embotits, productes de xarcuteria o precuinats i masses.
Dieta sense llet
Les circumstàncies de malaltia, crònica o passatgera, que condueixen a una persona a no incloure o a eliminar la llet de vaca, els seus derivats i tots els productes que incloguin algun d’aquests aliments en la seva dieta quotidiana són diverses. L’al·lèrgia a la caseïna és el trastorn més conegut, seguit de la intolerància a la lactosa. En la primera circumstància, l’eliminació de tots els productes làctics és d’obligat compliment per a la millora substancial del malestar, és a dir, dels símptomes.
Una dieta estricta sense llet passa per eliminar tots els làctics i altres productes amb base de llet, com a flams o natilles
En la intolerància a la lactosa, la tolerància a aquest aliment és més individual, per la qual cosa la dieta s’adaptarà a cada circumstància personal per no fer-la més estricta del necessari. Hi ha qui és intolerant a la lactosa però accepta, sense molèsties, petites quantitats de llet com la continguda en un cafè tallat, una mica de formatge o iogurts.
Si la dieta ha de ser estricta, com succeeix a l’inici d’una histaminosis alimentària no al·lèrgica o d’una al·lèrgia, caldria començar per eliminar la llet i tots els derivats, com a iogurt, quallada, mató, tot tipus de formatges elaborats amb llet de vaca i altres productes amb base de llet (flams, natilles, arròs amb llet, crepes, beixamel). Fins i tot convé no prendre llet d’altres mamífers que poguessin tenir proteïnes afins com la de cabra, ovella o búfala (l’autèntic formatge mozarella s’elabora amb aquesta última).
Eliminar els làctics bàsics és més problemàtic quanta més afició tingui la persona afectada a aquests aliments i més integrats estiguin en la dieta quotidiana.
Canvi d’hàbits en el menjar
El canvi respecte al tipus de menjar que es feia abans és diferent:
Desdejunis diferents: el desdejuni no inclou llet, mantega, formatge, batuts, certes galetes, congrets de llet, bescuits, ni croissants… Per barrejar amb el cafè o el cacao, es busquen alternatives en les begudes vegetals (civada, arròs, soia, ametlla) o s’opta per les infusions com a substituts del cafè. Com a elecció més saludable enfront de la brioixeria i rebosteria, destaca el pa torrat untat amb melmelada o mel, tahini, crema natural de fruita seca, tonyina o bonic. Un bon bol de porridge amb flocs de civada i llet de soia, de muesli de tres cereals o d’arròs inflat amb flocs de blat de moro, panses i ametlles són tres tipus de desdejuni que proporcionen energia duradora per a tot el matí.
Bescuits sense iogurt ni llet: els iogurts de soia o les begudes vegetals seran els substituts del iogurt tradicional en l’elaboració dels bescuits casolans. Algunes propostes per explicades ocasions que prescindeixen dels làctics són el bescuit amb ametlles, avellanes i panses, el de taronja, el de pastanaga o el de poma, pera i nous.
Salses i masses alternatives: la massa de les croquetes es pot elaborar amb llet de soia (sol ser la beguda vegetal de sabor més neutre), igual que la salsa beixamel que s’empri en diferents receptes, com canelones i lasañas. Receptes que simulen croquetes en les formes són les que contenen cereals com a ingredient principal que dona consistència a la massa, d’arròs amb verdures, de mill o de verdures espessides amb farina. Són proposades igual d’originals les elaborades amb llegums, com les de llenties, mongetes amb salsa de tomàquet o crema de pèsols.
La dificultat afegida està en la necessitat de prescindir d’una infinitat de productes pels quals s’ha de fer un esforç majúscul en identificar els components problemàtics: les proteïnes de la llet poden estar presents en aliments tan insospitats com el pernil, els embotits o diferents derivats de xarcuteria (mortadelas, patés de fetge de porc, salsitxes o pernil cuit).
Altres productes d’origen tan variopinto com la rebosteria, les salses o els aliments precuinats contenen additius que poden ser d’origen làctic, com a grasses animals (nata, mantega o crema de llet), sòlids làctics, proteïnes i/o aromes de llet, encara que es desconeix a simple vista perquè no s’especifica l’origen.
La clau està a prescindir de qualsevol aliment del com no es tingui la completa seguretat de l’origen dels seus ingredients, inclosos els additius. Per això, l’orientació i el consell en la dieta d’un nutricionista són imprescindibles si es pretén seguir una dieta terapèutica que compleixi tal propòsit: guarir la malaltia en reduir o eliminar els símptomes que provoquen el malestar i, en conseqüència, millorar la qualitat de vida de la persona.
