L’Organització de l’ONU per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) presa per primera vegada partit clar a favor de les biotecnologies en el seu informe sobre l’Estat “de l’Alimentació i l’Agricultura 2004”, que ha presentat a Roma el seu director general Jacques Diouf. «Sabem poc sobre els seus efectes a llarg termini», va reconèixer el responsable de la FAO, però va afirmar que «els científics estan d’acord que els cultius transgènics i els aliments que d’ells es deriven són segurs».
L’informe subratlla que “fins ara no s’han detectat casos reals de danys a la salut o al medi ambient als països que conreen varietats transgèniques, mentre que, en canvi, es manifesten ja importants beneficis socials i mediambientals”. La FAO esmenta com a exemple espectacular els quatre milions d’agricultors xinesos que conreen un cotó transgènic resistent a les plagues: la producció ha augmentat en un 20% amb un ús de pesticides inferior en un 25%.
Al mateix temps que insisteix en la seguretat per al consum, l’informe deixa clar que no hi ha consens quant als efectes a llarg termini sobre el medi ambient dels Organismes Genèticament Modificats (OGM’s). Encara així, la FAO recomana els cultius transgènics perquè ni hi ha indicis de perills especials ni és realista exigir garanties totals: “La ciència no pot declarar cap tecnologia com totalment mancada de riscos”. Elevant l’horitzó històric, l’informe assenyala que “alguns tipus de biotecnologia es practiquen des de fa mil·lennis. Des que els nostres avantpassats van començar a usar microorganismes per a produir pa, vi i formatge”. Segons el director de desenvolupament econòmic de la FAO, Prabhu Pingali, “no té sentit estar a favor o en contra de la biotecnologia. La biotecnologia és un mer instrument. L’impacte depèn de com s’usi”.
Per a mercats rics
L’informe lamenta que els cultius transgènics s’utilitzin encara poc i que la recerca de nous productes s’orienti sobretot als mercats rics. Nou desenes parts dels 3.000 milions de dòlars que les empreses de biotecnologia dediquen anualment a recerca se centren en cultius per a països rics. Segons Jacques Diouf, “tant el sector privat com el publico han fet poc en les anomenades “collites dels desheretats”, que són crítiques per a milions de persones en les àrees mes pobres del món”.
En aquests moments, el 99% dels cultius transgènics del món creix en només sis països: els EUA, el Canadà, el Brasil, l’Argentina, Sud-àfrica i la Xina. El Govern de Pequín és l’únic que ha desenvolupat productes transgènics, mentre que en tots els altres països els comercialitzen empreses privades. L’informe cita com a raons “poderoses” per a estendre els cultius transgènics la millora de rendiments, la supervivència a les plagues, la incorporació de vitamines que curen malalties de carència, l’aprofitament de terres marginals, i la reducció de l’ús d’abonaments químics i pesticides.
Finalment, la FAO indica que encara que les disputes comercials no siguin de la seva competència, celebra que la Comissió Europea comenci a baixar les primeres barreres als productes transgènics malgrat que siguin tan sols les de la importació de blat de moro “Bt-11” i segueixin encara aixecades les del cultiu.
