Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La Gastronomia de Cadis, sabor a mar i molt més

Hi ha un sense fi de receptes típiques de la cuina gaditana que no ens deixaran indiferents

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 15deSetembrede2005

És a l’estiu quan la major part dels turistes, ja siguin nacionals o estrangers,
s’apropen a Cadis. En la costa i a l’interior, el visitant podrà
degustar una gran varietat de plats suculents, no només de peix i
marisc, ja que les seves receptes de carn, vegetals i dolços, també resulten
exquisides.
A la vora del mar es pot gaudir dels bells capvespres que ens ofereixen
les seves interminables platges, llocs on s’instal·len els famosos “quiosquets”.
En ells es pot menjar i beure gairebé a qualsevol hora i per un mòdic
preu (gaspatxo, amanides, fritada de pescaditos, chopitos i puntillitas,
etc.), si bé l’ocasió mereix gastar una mica més en cases,
restaurants o altres establiments, per provar altres receptes més
elaborades i variades.


Què menjar a Cadis?

A Cadis és típic desdejunar cafè, infusió o suc,
amb mitjana o una torrada. La torrada se serveix acompanyada d’una petita
terrina amb oli d’oliva verge o mantega o margarina, i es pot prendre
juntament amb melmelada o mel, o bé amb pernil, formatge, paté, llard
(similar a la sobrassada), etc. Una bona manera de començar el dia amb energia
per passejar pels carrers estrets i pintoresques dels “pobles blancs”
i costaners, característics del lloc.


Ens anem de tapes…

A la fi de juny de 2005 va tenir lloc la presentació a Cadis
de la 4ª edició de la Ruta de la Tapa. Des de l’1 de juliol fins a
el 15 de setembre, els gaditans i turistes han pogut delectar-se amb l’oferta
de tapeo de més de trenta establiments hosteleros que participaven
en aquesta edició, podent escollir entre: quin menú (menú
de tapes amb beguda per menys de 10 euros) o una tapa Cai (tapa a concurs del
establiment amb beguda per poc més de 2 euros). Una oportunitat
per provar aliments i platerets nous, típics de Cadis
o del mestissatge gastronòmic d’altres cultures arrelades en el lloc.

Receptes de la cuina gaditana

Que prendre de primer?

El gaspatxo, l’arrencada roteño (s’elabora majando en un morter tomàquet
tipus pera, pebrot de fregir, all, pa, oli d’oliva i sal), l’ensalada russa
gaditana, etc., constitueixen una bona elecció, especialment en els dies
de més calor. Les ortiguillas són un altre platet que també mereix
la pena. Es tracta d’anemones que es localitzen a uns 20 metres de profunditat
sota el mar. Són una espècie d’algues que s’alimenten de mol·luscs i plàncton
marí. Es recol·lecten amb ganivets sense punta i es conserven en borses amb aigua
de mar fins al moment de la seva elaboració. En general s’arrebossen
o es fregeixen i s’acompanyen d’enciam o altres vegetals de terra
ferm.


Saborosos peixos i guisats de carn

No es pot deixar Cadis sense haver menjat un plat de pescaito fregit;
manjar gadità que és símbol de la seva gastronomia. En la carta
de menús també es poden trobar peixos i mariscs d’esteros;
espècies que es troben en zones acomodades per l’home que tenen un elevat
índex de salinitat (llenguados, llises, daurades, roba’ls o llobarros,
i anguiles) i de roca (pagre, urta, daurada…, en general de la badia
de Cadis), el cazón en adob (conegut com bienmesabe) o la tonyina
d’almadrava, cridat així per la tècnica que s’empra para
la seva pesca. Quant al marisc, gaudeixen de gran popularitat els llagostins, gambetes,
quisquillas, boques de la illa, crancs coñetas, ostiones, cloïsses,
tellerines, muergos, gambes de Sanlucar, chocos o sèpies, chopitos i puntillitas
(calamars de menor grandària encara que els chopitos que es prenen fregits
com a entrant o de tapeo).
Si bé a Cadis destaquen els plats de mar, cap a l’interior es poden
trobar suculentes receptes de porc, de be típic de la Serra,
de caça menor, de productes de volateria, i de carn de boví, ja sigui
amb patates, com a filet o en olla, chicharrones, etc.

Dolços típics

* Alfajor. És un dolç que s’elabora amb ametlles, avellanes, mel, canyella
i altres components típics dels dolços andalusos com el coriandre
i el clau, que li confereixen el seu sabor característic. Té forma de
cilindre de poc grossor i està cobert de sucre, canyella i embolicat
en paper.
* Torró de Cadis. És un dolç de massapà que està
farciment de trossos de fruita i de cabell d’àngel. Altres dolços típics
de Cadis són els pestiños i els currusquillos de canyella, que junt
amb el torró, són més comuns en altres èpoques de l’any.


Formatge Payoyo

A Cadis hi ha diferents varietats de formatge Payoyo, denominat així
per l’empresa que ho fabrica i comercialitza, no per la procedència de la llet.
Dins de les varietats existents, algunes s’elaboren amb llet de cabra
payoya i unes altres que es diuen igual, amb llet d’ovella grazalemeña. Ambdues
són espècies oriündes de la Serra de Grazalema de Cadis i de la regió muntanyenca
de Ronda a Màlaga.


Raïm i vins de la terra

En els cellers de Cadis, és on es crían, emmagatzemen i envelleixen
vins com l’abocat (va venir de Jerez, sec i dolç), l’amontillado, el fi
i la camamilla.
* Va venir amontillado. És un vi encapçalat (al que se li afegeix alcohol
vinílico) que comença a elaborar-se com un fi. El seu color és ambre
i té retrogusto a avellana.
* Fi. És un vi De Jerez, sec i de color pàl·lid, procedent de raïms
palomino (raïm blanc que dona lloc a vins fins, amontillados i olorosos). El seu
sabor també recorda a l’ametlla.
* Camamilla. És un vi blanc, aromàtic i sec, típic de la
zona de Sanlucar de Barrameda.

Gaudi de les seves gents càlides i alegres i…. Bon profit!

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions