Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La gayuba (Arctotaphylos raïm-ursi)

Un remei eficaç per a combatre infeccions d'orina.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 28deFebrerde2003

La gayuba és una planta rèptil molt estesa en els sotaboscos i en les zones
rocoses de les regions muntanyenques de clima temperat. Al nostre país
abunda els boscos de coníferes i rouredes de la zona rocosa pirinenca
i del Sistema Ibèric.
Aquesta espècie perenne a penes aconsegueix el mig metre d’altura, i crida l’atenció
per les seves diminutes baies de color vermell intens i brillant, les seves tiges rèptils,
i les seves ovalades fulles petites i dures.

El nom científic de la gayuba, concretament, el nom específic
de raïm-ursi “” al·ludeix a l’afició que tenen els óssos per els
fruits vermells d’aquest arbust. Per aquest motiu també se’l conegui
amb el nom de raïm “de l’ós”. Per a l’ésser humà, no obstant això, les
baies no són comestibles.
Les fulles se solen recol·lectar a la primavera, mentre que el fruit no es recull
fins a la tardor.


Composició i propietats:

Les fulles de la gayuba contenen els principis actius que li confereixen nombroses
propietats a aquesta planta. Són abundants els tanins amb acció astringent,
i els glucósidos flavonoides, que li confereixen la seva lleu acció
diürètica. No obstant això, el principi actiu que destaca és l’arbutina,
de la qual s’ha demostrat la seva gran eficàcia antisèptica i antiinflamatòria
sobre el tracte urinari.

Per efecte de la flora bacteriana de l’intestí, l’arbutina s’hidrolitza, i
allibera des del fetge, hidroquinona, que per via sanguínia
arriba al ronyó i s’elimina a través de l’orina. És la
hidroquinona la substància eficaç per a combatre les infeccions en les vies
urinàries i converteix a la gayuba en un eficaç antisèptic urinari.

Perquè la hidroquinona exerceixi la seva acció és
necessari que l’orina tingui reacció alcalina, doncs el principi actiu
s’inactiva quan el pH és àcid. Convé, per tant, que durant el
tractament amb gayuba se segueixi una dieta rica en fruites i verdures, que alcalinitzen
l’orina i permetre així que actuï més eficaçment la gayuba.
L’orina també pot alcalinitzar-se temporalment prenent bicarbonat
sòdic, encara que el bicarbonat no es troba exempt d’efectes secundaris.


Indicacions:

La gayuba, per les seves propietats antisèptiques i antiinflamatòries, està
indicada per a tractar infeccions en el tracte urinari, com a cistitis, uretritis,
prostatitis en l’home i vaginitis en la dona. Encara que hi ha qui afirma
que la gayuba és un bon remei natural per a evitar o prevenir la formació
de pedres en el ronyó, això no s’ha demostrat.
La infecció de la bufeta urinària provoca cistitis, i la infecció
de la uretra, el conducte pel qual expulsem l’orina, es denomina uretritis.
La cistitis és més freqüent en dones joves d’entre 20 i
30 anys. No obstant això, també poden patir-la les dones majors,
i és més freqüent conforme es va envellint.

Contraindicacions i precaucions:
– Les dosis excessives d’aquesta planta, pot provocar nàusees i vòmits,
i és recomanable no seguir el tractament més d’una setmana seguida.
Si fos necessari, es pot repetir el tractament passades algunes setmanes.
– S’ha d’evitar el consum de gayuba durant l’embaràs i la lactància ja
que es desconeix si hi hagués efectes nocius.
– Està contraindicada si es pateix una malaltia renal per la seva capacitat
de sobreestimular la funció dels ronyons.
– Pel seu elevat contingut en tanins, un consum a dosis elevades pot provocar
irritació en les mucoses, i més encara als qui tenen el
estómac delicat, pateixen gastritis o úlcera gastroduodenal.
En tals casos, es recomana rebaixar la concentració de la tisana o
infusió i prendre simultàniament carbó vegetal, que absorbeix
els tanins.

Formes de presentació:
– Infusió. Per a qualsevol mena d’afecció urinària, es bull
una cullerada per a postres de fulles de gayuba per tassa d’aigua, i es prenen tres
tasses al llarg del dia.
– Tisana. És molt útil, combinada amb altres plantes antisèptiques
(barbes de blat de moro, flors de malva, cua de gat i sajolida), per a combatre
la cistitis i uretritis. Els experts recomanen barrejar 20 g de cada
una de les plantes assenyalades anteriorment, bullir durant 3 minuts
una cullera sopera de la mescla per tassa d’aigua. Per a millorar el sabor es pot
condimentar amb mel o llimona. Durant el tractament es prendran
de 3 a 4 tasses al dia entre els menjars.

La gayuba també es presenta pols, pastilles, tintura.

Combina molt bé amb plantes amb propietats antisèptiques i antiinflamatòries,
com ara: barbes de blat de moro, llantén major, sajolida, nabiu,
cua de cavall, vara d’or, cua de gat, malva, ortiga…

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions