Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La grandària de les racions condiciona la quantitat que mengem

Quanta més quantitat d'aliments i begudes tenim davant, més quantitat consumim i major és el risc d'obesitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 28deOctubrede2015
img_tamano raciones cantidad hd

Bona part de les malalties cròniques típiques d’Occident guarden una estreta relació amb el nostre estil de vida, dins del que és imprescindible incloure la manera d’alimentar-se. Sempre s’ha sabut que seguir una dieta insana és perillós, però ara com ara també es coneix una mica més: que quan s’ofereixen racions més grans de menjar, es menja (i engreixa) més. És el que va suggerir fa deu anys el documental ‘Super Size Em’ i que acaba de corroborar una extensa revisió científica duta a terme pel prestigiós centre Cochrane. El següent article aborda la interessant -i estreta- relació entre la grandària de les racions i les taxes d’obesitat.

Img tamano raciones cantidad
Imatge: fotovincek

Si les racions són més grans, mengem més quantitat?

Les estratègies de màrqueting que segueixen les empreses d’alimentació poden classificar-se amb les trucades “quatre pes” (preu, publicitat, producte i punt de venda), tal com va ampliar l’article ‘Com ens engreixa el màrqueting d’aliments insans?‘. En aquest text es va detallar, en l’apartat “producte”, que els estudis observen una associació “entre la ingesta i el cada vegada més gran grandària de les porcions d’aliments en els supermercats (a majors grandàries o paquets més grans, major consum d’aliments)”. Però l’increment en les dimensions de les racions també s’observa en altres entorns, com els restaurants.

Sigui com sigui, fins avui no es disposava d’una revisió exhaustiva d’aquesta qüestió. Per fortuna, el passat 14 de setembre el doctor Gareth Hollands, al costat d’altres investigadors de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), van aprofundir sobre aquest tema.

Una rigorosa recerca confirma les sospites

La recerca d’Hollands i els seus col·laboradors és important, entre altres motius, pel mitjà en el qual s’ha publicat. Va ocórrer en The Cochrane Database of Systematic Reviews, una de les revistes més prestigioses en l’àmbit científic. Es parteix de la premissa que l’actual sobreconsumo d’aliments es relaciona amb l’origen de diverses malalties cròniques, moltes de les quals estan entre les primeres causes de mortalitat i discapacitat. Influeix en dita sobreconsumo l’exposició repetida a racions cada vegada més elevades d’aliments en diversos ambients tals com a tendes, restaurants, bars i (també) llars?

Després de revisar tots els estudis relacionats amb aquesta qüestió publicats entre 1978 i 2013, i després de valorar-los mitjançant rigorosos mètodes científics, els investigadors de Cambridge han conclòs que “les persones consumeixen sistemàticament més menjar i beguda quan se’ls ofereixen porcions, paquets o vaixelles de major grandària”. Aquesta conclusió coincideix amb el que detallem al novembre de 2012 en un article titulat ‘Influeix la vaixella en el que mengem?‘.

“Don’t supersize em” (no em converteixis en “talla súper”)

‘Super Size Em’ és un documental estrenat 2004 que mostra l’evolució d’un jove durant un mes en el qual solament pren aliments d’una coneguda marca de restaurants de menjar ràpid. El més interessant del documental és que el protagonista va decidir consumir, sempre que els dependents les hi oferissin, les racions grans d’aquests establiments, és a dir, la “talla súper” (d’aquí el títol ‘Super Size Em’). El pobre perfil nutricional dels menjars, l’abundància de sucre en les begudes ensucrades que bevia i, també, la grandària de les racions dels aliments que va ingerir durant aquest mes, es van traduir que el protagonista va prendre cada dia 5.000 quilocalories, molt per sobre del que consumeix un espanyol de mitjana. El seu estat de salut va empitjorar de forma clara i va engreixar més d’11 quilos (li va costar més de cinc mesos recuperar el seu pes anterior).

En el present article es recorda el més important d’aquest documental perquè també ho ha fet el centre Cochrane en el seu compte de Twitter en fer públic l’estudi d’Hollands i els seus col·laboradors i afirmar “Don’t supersize em” (no em converteixis en “talla súper”) i subratllar les conclusions de la recerca.

Urgeix prendre mesures

En la conclusió de l’estudi, els autors suggereixen que han d’implementar-se no solament polítiques, també pràctiques que es tradueixin en reduccions en la grandària, la disponibilitat i l’atractiu de les porcions o paquets d’aliments (siguin o no individuals), així com en les dimensions de la vaixella, alguna cosa que no solament és vàlid en restaurants, doncs també es pot aplicar en les llars.

Els autors insisteixen a millorar els marcs normatiu i legislatiu en relació al màrqueting d’aliments, atès que la indústria alimentària és conscient que com més gran sigui la quantitat d’aliment que tinguem davant, més menjarem. I és que, tal com va afirmar el passat 15 de setembre la doctora Margaret Chan, directora general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), no n’hi ha prou amb promocionar l’activitat física per acabar amb l’epidèmia d’obesitat, cal ser conscients de la relació que existeix entre el màrqueting d’aliments i nostres cada vegada majors xifres d’excés de pes.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions