Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La imaginació, una aliada per a controlar què es menja

Imaginar que es gaudeix de les més suculentes temptacions podria ajudar a controlar la ingesta d'aquests aliments

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 16deDesembrede2010
Img chuches list Imatge: Juliet James

Els plats més apetitosos i les temptacions menys recomanables des d’un punt de vista saludable podrien deixar d’estar limitats, almenys, respecte al procés imaginatiu del seu consum. Enfront de la creença general que tenir idees redundants sobre menjar un aliment és poc beneficiós per a les seves circumstàncies, un recent estudi científic proposa una alternativa. Els resultats afirmen que imaginar que es menja un determinat producte pot ajudar a ingerir menys del mateix quan es disposa d’ell. L’habituació en el consum d’aquest, la reducció gradual en l’ànsia de menjar més, pot obtenir-se en cert grau en fer ús de la imaginació mentre es recrea, amb tot luxe de detalls, la seva ingesta. Aquestes conclusions obren la porta a més estudis que ajudin a donar una millor resposta en el tractament de trastorns de la conducta alimentària, com la ingesta compulsiva, addiccions o obesitat.

Les temptacions com a aliades

Quan es limiten i restringeixen alguns aliments de la dieta, és freqüent pensar que s’han d’evitar totes les recreacions imaginatives relatives al seu consum. La raó que guia aquest tipus de conductes està basada en la creença que recrear el seu consum pot ocasionar un major risc de sucumbir a la temptació del seu consum real o, fins i tot, causar greus quadres ansiosos. La mera representació en la imaginació del consum d’un saborós rellom, sucós i tendre, d’un dolç de xocolata o una bossa de llaminadures, estimula la salivació i augmenta el seu desig. La majoria dels ciutadans creuen que imaginar que es consumeix un producte apetitós augmenta la magnitud d’una possible resposta hedónica immediata, és a dir, incrementa la probabilitat d’un consum major del producte quan es tingui a l’abast.

No obstant això, els resultats d’un recent estudi científic realitzat per investigadors de la universitat de Carnegie Mellon, a Pittsburgh (els Estats Units), i publicats en la revista ‘Science’ posen de manifest que potser aquesta associació d’idees no és del tot certa (“imaginar consumir” igual a consumir “més”) i proposa utilitzar les temptacions com a aliades. En les seves conclusions, els individus que van imaginar menjar xocolata van acabar per ingerir menys quantitat d’aquest aliment quan el van tenir al seu abast, que els qui es van imaginar a ells mateixos en altres accions diferents.

L’estudi detalladament
El disseny de l’estudi va estar caracteritzat per la realització de cinc experiments ben dissenyats i controlats:

  • En el primer d’ells es va reunir dos grups de voluntaris (amb 51 participants) i se’ls va convidar al fet que imaginessin dues accions diferents: als membres d’un dels grups se’ls va demanar que imaginessin menjar tres pastilles de xocolata, de manera detallada i amb tot luxe de detalls, i al segon grup se li va demanar el mateix, però amb 30 pastilles. Amb posterioritat, es va posar a la disposició dels participants un bol generós de xocolatines i se’ls va indicar que podien menjar quantes volguessin. El resultat va ser que el grup que havia imaginat menjar més pastilles (30) va consumir menys que el primer, que va imaginar menjar tres.

  • En un segon experiment es va convidar a un grup a imaginar que menjava xocolata i a l’altre, se li va demanar imaginar que introduïa monedes en una rentadora per a fer-la funcionar (en el marc d’una bugaderia). Després de l’exercici, es va disposar una altra vegada un bol de pastilles de xocolata a l’abast de tots els participants. El grup que es va imaginar a si mateix amb els dolços va menjar una quantitat menor que el grup que es va imaginar que manipulava monedes.

  • En experiments posteriors, en el mateix estudi, es va tractar de contrastar si les diferents respostes de consum posteriors a l’exercici d’imaginació depenien de l’aliment que es triava per a realitzar-lo. Es van formar quatre grups i, als dos primers, es va demanar que s’imaginessin a si mateixos mentre menjaven 3 i 30 xocolatines, respectivament. Als altres dos se’ls va demanar que s’imaginessin a si mateixos mentre ingerien 3 i 30 daus de formatge. Amb posterioritat, se’ls va oferir menjar a tots els grups d’un bol que contenia petites porcions de formatge. El resultat en aquesta ocasió va ser, d’una banda, que no va haver-hi diferències apreciables en el consum de formatge entre els dos primers grups que havien imaginat menjar xocolatines i, en sentit contrari, que sí que va haver-hi diferències entre els participants als qui es va induir la recreació del consum de formatge. Els qui van imaginar que havien menjat tres daus, van prendre una quantitat significativa major de formatge que els qui havien imaginat menjar 30.

Conclusions i aplicacions
Amb freqüència, el consum repetit d’un aliment propícia a llarg termini una disminució en l’apetència, desig i pulsió cap a aquest. Els experts afirmen que s’ha generat un procés d’habituació.

Un dels autors de l’article, J. Vosgerau, assenyala que “l’habituació és un dels molts processos que determinen quant consumeix un individu d’un producte o aliment concret, quan s’ha de deixar de consumir-lo i quan hem de canviar a un altre producte”.
Aquesta habituació s’origina quan es realitza el consum real, però també quan el potencial consumidor s’imagina a si mateix mentre ingereix aquest producte. El mer fet de pensar de manera abstracta en l’aliment no val. L’habituació obtinguda per aquest mitjà es registra quan s’imagina mentre es menja i es recreen totes les sensacions que reporta.

SACIETAT I APETIT, SENSACIONS MULTIFACTORIALS

Els aspectes que condicionen la ingesta dietètica d’un individu, tant en el seu sentit qualitatiu (quins aliments la componen) com a quantitatiu, són diversos. Factors hormonals, fisiològics, sensorials i de caràcter social influeixen en l’esmentada ingesta.

Per tant, davant determinades situacions fisiopatològiques que requereixin reconduir els hàbits alimentaris d’una persona, caldrà tenir en compte els múltiples aspectes que intervenen en els mecanismes d’apetit i sacietat. D’igual forma, caldrà comptar amb estratègies adequades, incloses les d’índole psicològica, que ajudin a reprendre uns hàbits adequats per a cada circumstància.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions