Encara que la dieta d’una persona sigui equilibrada, si en el seu organisme existeix alguna alteració i se sent pesadesa, inflor o gasos, o diverses molèsties digestives, és possible que no estigui digerint o aprofitant de manera eficaç els nutrients dels aliments.
Perquè els aliments que s’ingereixen puguin ser assimilats pel cos es precisa la intervenció d’unes substàncies conegudes amb el nom d’enzims digestius. Aquestes substàncies són de naturalesa proteica i actuen de manera específica sobre cadascun dels nutrients dels aliments perquè aquests puguin ser aprofitats a nivell cel·lular.
Tipus d’enzims digestius
Existeixen més de 20 enzims diferents que permeten la digestió dels aliments i l’assimilació dels nutrients al llarg del sistema digestiu. La major part es formen a l’interior de cèl·lules presents en la boca, l’estómac, el pàncrees i l’intestí prim, és a dir, al llarg del tub digestiu i en glàndules annexes. Els tres grups principals d’enzims són els següents:
Proteolítiques. Descomponen les proteïnes en les seves fraccions més simples, els aminoàcids.
Lipases. Són els enzims que disgreguen els greixos o lípids en els seus components més simples perquè aquests puguin ser utilitzats.
Amilases. Són necessàries per a la digestió i l’aprofitament dels hidrats de carboni.
I si no es produeixen suficients?
Quan l’organisme no produeix en quantitat adequada certs enzims digestius, es produeixen unes conseqüències concretes i conegudes:
1.- La digestió dels nutrients no és completa i, en conseqüència, pot produir-se una manca o dèficit nutricional, al marge que la dieta aporti teòricament el que l’organisme necessita.
2.- Com que els aliments només es digereixen parcialment, las bacteris que poblen el nostre intestí realitzen processos de fermentació, i els aliments a mig digerir sofreixen a més reaccions de putrefacció, la qual cosa s’associa a inflor, gasos, malestar, pesadesa, i a una acumulació de productes tòxics que poden passar al torrent sanguini, donant un treball extra als sistemes d’eliminació de desfets de l’organisme.
3.- La manca d’enzims també es relaciona amb certs problemes de pell, fatiga, dolors musculars o articulars i fins i tot amb al·lèrgies i intolerància d’origen alimentari.
Risc de dèficit d’enzims
La manca d’enzims és relativament comú en les persones majors, en els qui pateixen de malalties cròniques i en aquelles persones que sofreixen d’afeccions digestives que afecten principalment l’estómac i a l’intestí: gastritis, hèrnia de hiat, malaltia inflamatòria d’intestí, còlon irritable, etc.
Un exemple molt conegut de manca d’enzims és la intolerància a la lactosa, és a dir, al sucre de la llet. Aquesta intolerància pot ser congènita -des del naixement- o adquirida. L’adquirida sol produir-se com a conseqüència d’una agressió a la mucosa intestinal per virus, bacteris, antibiòtics, quimioteràpia, diarrees, malalties que afecten l’intestí, etc. Els símptomes solen aparèixer dels 30 minuts a les 2 hores després d’haver ingerit aliments que continguin lactosa, i es concreten en la flatulència o excés de gasos, en un còlic intestinal o una forta diarrea.
Preparats enzimàtics per a la digestió
En la nostra dieta hi ha aliments que són font d’enzims digestius; en particular les hortalisses, els germinats -brots de soia, d’alfals, etc.-, certs aliments fermentats com el miso i les fruites fresques de consum en cru. No obstant això, quan es produeix la manca significativa d’enzims cal recórrer a preparats especials que ajudin a la digestió, a més de cuidar la dieta per a poder gaudir d’una bona salut.
Els preparats enzimàtics solen incloure enzims digestius proteolítics com la bromelina o bromelaína i la papaína, extrets de la pinya i de la papaia respectivament. Així mateix hi ha preparats específics de lactasa , enzim que descompon la lactosa de la llet en els seus components més simples: la glucosa i la galactosa. Molts dels preparats que es comercialitzen avui dia incorporen a més dels enzims descrits, altres enzims similars als que produeix el pàncrees -proteolítiques, lipases i amilases-, així com antioxidants i aminoàcids.
Si se sospita que existeix una manca d’enzims o se sofreix algun dels símptomes a dalt descrits, per a poder prendre aquests complements abans es fa necessari acudir a professionals de la salut i la nutrició. El diagnòstic que la persona està sofrint una manca d’enzims no resulta molt convencional i respon a pràctiques sanitàries, de metges i dietistes, que estan sensibilitzades amb tractaments no agressius, i que no es limiten a tractar els símptomes, sinó que indaguen en la causa.
És a dir, si un pacient arribar amb abundants gasos, no es limita a prescriure un tractament a combatre’ls, sinó que s’intenta descobrir si la falta d’enzims pot estar provocant aquest malestar intestinal.Els professionals indicaran a la persona que sofreix aquest dèficit el tipus de preparat més adequat a la seva situació personal, així com la dosi i la durada del tractament.
