Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La lactància materna facilita l’acceptació de nous aliments

El sabor de la llet materna varia segons els aliments que ingereixi la mare i ajuda al bebè a acceptar nous sabors i a desenvolupar i diversificar el seu sentit del gust

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 03 de Juny de 2011

Les fruites i les verdures són els primers aliments que proven els bebès amb sabors diferents i més marcats que el gust neutre dels cereals. L’acceptació d’aquests aliments sòlids i de nous sabors durant el deslleti es reforça per les primeres experiències que tinguin amb varietat de sabors, segons s’aprecia en diferents recerques. S’ha constatat que els lactants alimentats amb llet materna estan més disposats a acceptar de grat els aliments nous, en comparació dels lactants alimentats amb fórmula. Una explicació per a aquesta troballa és que els bebès alimentats amb llet materna estan exposats a una varietat de sabors a través de la pròpia llet, superior com més gran és la diversificació alimentària de la mare, mentre que l’experiència dels bebès alimentats amb fórmula suposa una monotonia de sabors, pròpia d’aquests productes infantils. Aquests coneixements suggereixen la importància que la mare variï al màxim la dieta i no exclogui per norma aliments considerats de sabors molt forts, sinó que després de consumir-los, es fixi en la reacció del bebè: si li disgusta el sabor, li resulta més incòmode de digerir o si, per contra, no nota diferència.

Dieta de la mare i sabor de la llet

El sabor de la llet materna varia en funció dels aliments que prengui la mare. Els científics estimen que és a partir dels quatre mesos quan els bebès són capaços d’apreciar el sabor salat o els sabors diferents del dolç típic de la llet materna. Per això, l’alimentació de la mare durant tota la lactància pot marcar i condicionar el consum dels aliments sòlids del seu bebè.

L’alimentació de la mare durant la lactància pot condicionar el consum dels nous aliments del bebè

La primera evidència experimental que recolza la hipòtesi que l’exposició primerenca dels bebès a una varietat de sabors facilita l’acceptació posterior de nous aliments ve de la mà d’investigadors del Monell Chemical Senses Center en Philadelphia, Estats Units. L’estudi, publicat en ‘l’American Journal of Clinical Nutrition’, va comprovar que als bebès que durant un període concret (10 dies) se’ls va alimentar amb una varietat de vegetals (pastanaga, carabassa, pèsols, mongetes verdes, patata), repetits en diverses ocasions, amb el temps van ingerir sense dificultat més varietat d’aliments. Per contra, els bebès alimentats en aquest període exclusivament amb patates, amb solament una ocasió d’exposició a les pastanagues en el primer dia de prova, no van mostrar un augment en l’acceptació de les pastanagues.

A més, una altra diferència substancial va ser que els bebès alimentats amb llet materna van acceptar millor els nous sabors i van incrementar més el consum dels nous aliments, en comparació dels lactants alimentats amb fórmula. De l’anàlisi es desprenen diverses claus que poden ajudar a comprendre millor el comportament dels bebès cap als nous aliments després del deslleti:

  • Com més variades siguin les verdures que inclogui el puré i més tipus de fruites provi el bebè en les seves primeres experiències amb aliments sòlids (encara que la introducció sigui gradual i d’una en una), major serà la probabilitat que accepti una àmplia varietat de sabors. L’experiència inicial amb diversitat de gustos pot portar a una major disposició a acceptar sabors desconeguts.

  • És fonamental oferir l’aliment en repetides ocasions, ja que, pel que sembla, és necessari un nombre mínim d’exposicions (fins a 10 vegades) per a una millor acceptació dels aliments.

  • La primera prova dels diferents aliments ha de fer-se de manera aïllada, almenys, en les primeres experiències, de manera que el puré de verdures dels primers dies sigui solament de pastanaga, després de porro, carabassa… Amb el temps, es proposaran barreges de verdures. Això permet, d’una banda, destriar què aliment concret provoca al nen una reacció i, per una altra, li permet començar a discriminar i distingir els diferents sabors i aromes de les diferents hortalisses. Alguna cosa similar s’ha de fer amb les fruites.

  • La lactància materna facilita l’acceptació de nous aliments i nous sabors, que es reflecteix tant en els canvis en el consum com en la resposta conductual. En paraules d’Adelina García Roldán, consultora en Lactància Materna, “el sabor de la llet materna canvia segons els aliments que ingereix la mare, i gràcies a això el bebè desenvolupa el sentit del gust”. El món sensorial dels bebès alimentats amb llet materna és molt ric, variat i diferent al dels bebès alimentats amb fórmula, amb sabors estàndard i més constant.

Aquests coneixements es poden extrapolar a les textures, de manera que pugui ser interessant exposar als nens, des de molt petits, a textures diferents (puré fi, més espès, amb grumolls, amb petites ensopegades de verdures o fruites mal batudes…) per facilitar-los l’acceptació, sense que mostrin tanta reticència a menjar aliments que no estiguin ben passats per la batedora, alguna cosa relativament freqüent amb les verdures, que sovint els nens solament volen menjar en puré.

Fins i tot s’ha constatat que els petits exposats a una alimentació més diversificada en els primers anys de vida són menys propensos a desenvolupar problemes alimentaris en edats crítiques -entre els 2 i els 7 anys-, a tenir neofobia o aversió a provar nous aliments.

ALIMENTS QUE DONEN MAL SABOR A la LLET

L’alimentació de la mare dona sabor a la llet. Sota aquesta premissa s’ha recomanat durant anys que la mare evités el consum de certs aliments durant el temps que durés la lactància.

El motiu és que el canvi en l’olor i el gust de la llet pot provocar el rebuig de la mateixa per part del bebè. Entre els aliments bandejats pel seu gust marcat s’incloïen cebes, alls, verdures de la família de les cols (col, berza o repollo, coliflor o pella, bròcoli i cols de Brussel·les), condiments forts (pebre, pimentón…), espàrrecs, raves o carxofes.

A la vista d’aquests coneixements, el consell ha d’anar encaminat a observar al bebè, i no tant a excloure per norma aquests aliments. Per la seva conducta, pels seus gestos o per com es comporta el seu cos (consistència i freqüència de la femta), es pot saber si algun aliment li resulta més incòmode de sabor o més difícil de digerir. Serà llavors, quan s’hagi comprovat la reacció del bebè, quan s’eviti algun aliment, si calgués, o es consuma distanciat de l’hora de la presa.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions