Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

“La millor acció que ha dut a terme Noruega és prohibir la publicitat destinada als menors”

Liv Elin Torheim, vicepresidenta del Consell Noruec de Nutrició

Una cosa diferent ha d’estar fent Noruega perquè les seves xifres sobre obesitat vagin a contra corrent de la resta d’Europa. El país nòrdic té a un 25% dels seus habitants amb sobrepès, mentre que a Espanya la xifra aconsegueix ja el 55%. A més, entre 2000 i 2018 ha aconseguit reduir la ingesta de sucre per habitant, passant dels 43 kg que es consumien per any als 23 kg. Part d’aquest èxit es deu a la seva política nutricional, basada a col·laborar estretament amb la indústria alimentària, en una dura legislació que controla la publicitat dirigida al públic infantil i en el llançament de potents campanyes de comunicació i educació. Amb tot, la fórmula nòrdica no és perfecta, i prova d’això és la recent baixada d’impostos en els aliments no saludables (sucre i refrescos) després d’anys consecutius de pujades. Però sí que és molt ambiciosa. Liv Elin Torheim, vicepresidenta del Consell Noruec de Nutrició i professora de Nutrició en Salut Pública en la Universitat Metropolitana d’Oslo, ha participat en l’elaboració de les mesures per a continuar aquesta tendència a la baixa dels seus índexs d’obesitat i sobrepès, sobretot entre la població infantil, que es marca el Govern noruec per als pròxims anys. Ens compta en què consisteixen.

Les primeres intervencions per a lluitar contra el sobrepès i l’obesitat infantil als països nòrdics es van iniciar en els anys 70. Com han canviat des de llavors les polítiques i accions per a tractar i prevenir aquest problema de salut?

Noruega va ser un dels primers països del món a adoptar una política alimentària en 1974. Però en la dècada dels 70 l’atenció se centrava en la dieta saludable en general i en l’autosuficiència alimentària (a generar un sistema alimentari propi al país). Al llarg dels 80 es va anar prestant cada vegada més atenció a la promoció d’una dieta saludable que específicament aconsellava una reducció en la ingesta d’àcids grassos saturats, sucre i sal; així com l’augment del consum de fruites, verdures, cereals integrals i peix. Però l’atenció no se centrava específicament en l’obesitat, un problema que no es va posar en evidència fins a 2000.

En què es van basar aquestes primeres iniciatives contra l’obesitat?

En 2002 es va elaborar un llibre blanc sobre la salut pública quan el sobrepès i l’obesitat –així com les malalties cardiovasculars, el càncer i la diabetis– van ser assenyalats com els principals reptes sanitaris de Noruega. Uns anys més tard es va definir una estratègia més completa, per a 2007-2011, que incloïa objectius, mesures i responsabilitats concretes. Aquesta estratègia, que va ser avaluada per l’OMS a Europa, ha resultat fonamental a l’hora de dur a terme les polítiques i accions de prevenció de l’obesitat que estan contribuint a reduir el sobrepès al país.

Quins van ser exactament aquests objectius sobre els quals es va centrar aquella estratègia?

Es va centrar fonamentalment en els nens i en els joves. Ells van ser el principal grup d’interès, juntament amb la reducció de les desigualtats socials en matèria de salut. Però a més de posar l’atenció en mesures estructurals, el pla també va posar el focus en la comunicació, en la informació que calia transmetre als consumidors.

Què promocionaven?

La lactància materna, l’augment de la ingesta de fruites, verdures, hortalisses i aliments integrals. Es fomentava l’aigua com a beguda principal i la reducció de greixos, productes lactis i carnis grassos, sal i sucre (begudes ensucrades, dolces i aperitius). Els resultats des de llavors han estat positius, però l’estratègia ha estat substituïda per una nova que planteja millorar l’alimentació per a 2017-2023, el ‘Pla d’Acció Nacional per a una Dieta més Saludable’.

Els experts solen fer similituds entre la dieta nòrdica i la mediterrània. En què es basa aquest tipus d’alimentació?

En el consum d’aliments vegetals i cereals sencers que es conreen localment. Se centra en les baies del bosc [alimentos silvestres], en el pa de sègol, l’oli de colza, el nap, la col i el bacallà, productes que es conreen i produeixen localment i han demostrat que aporten beneficis per a la salut. En general aquesta dieta es basa en un patró saludable, però també en la sostenibilitat.

L’obesitat infantil continua sent un problema a la regió escandinava, però Noruega se cita com a exemple d’èxit. Quins han estat els avanços més rellevants en aquest sentit?

Recentment he dirigit un projecte en el qual hem avaluat les polítiques nutricionals noruegues per a reduir l’obesitat i les malalties ENT [siglas de “no transmisibles”: cardiovasculares, respiratorias, cáncer y diabetes] utilitzant el mètode Food-EPI. Es tracta d’una eina internacional que usen els governs per a crear un ambient nutricional més saludable, i que forma part d’un projecte més ampli de la Unió Europea (WP1 de la Xarxa d’Avaluació de Polítiques). Un grup d’experts ha revisat aquestes polítiques i, comparant-les amb les millors pràctiques internacionals, va concloure que les de Noruega són bastant millors que unes altres que es duen a terme satisfactòriament en altres països.

De totes aquestes mesures, quin creu que és la més reeixida?

Com a part d’aquest èxit destacaria que el Govern noruec restringeix tota la publicitat dirigida específicament als nens a través de la Llei de Radiodifusió de 1992. Aquesta norma es considera molt important a l’hora de protegir als menors de la publicitat en general i, en particular, de la dels aliments i begudes poc saludables. En el 2013 es va anar més enllà, i la indústria alimentària va acordar una prohibició autoregulada del màrqueting en aliments i begudes ensucrades dirigit a nens menors de 13 anys. Alguns experts en nutrició van considerar que aquesta normativa podria fins i tot millorar-se (per exemple, pujant el límit d’edat als 18 anys i estenent la regulació al màrqueting dels envasos), però encara així ha tingut un fort impacte i, com a conseqüència, la reducció de la comercialització d’aliments i begudes poc saludables per als nens.

Aquest tipus de campanyes van ser les empleades per a reduir la ingesta de sucre entre la població?

Sí. Quan les enquestes dietètiques de principis de 2000 van mostrar que els nens noruecs tenien un alt consum de sucre, es van prendre mesures. Es van realitzar campanyes per a informar els pares i al personal sanitari sobre la importància de reduir la ingesta de sucre, les guarderies es van centrar en això amb campanyes com ‘Celebra l’aniversari sense sucre’. A més, la indústria d’aliments per a bebès va reduir el contingut d’aquest compost en les papillas. Pares i mares van començar a ser molt més conscients de la importància de reduir el consum de, per exemple, refrescos amb sucre. El resultat va ser que la ingesta de sucre en nens menors de quatre anys és ara molt baixa. És cert que augmenta amb l’edat, però almenys la majoria dels menors comencen els seus primers anys de vida ingerint menys sucre.

Al seu país la nutrició té un paper important en la sanitat pública i en l’educació?

A Noruega, tots els nens des del naixement acudeixen al centre de salut infantil perquè un professional de la sanitat pública els faci un seguiment i els aconselli. Es mesura als nens (pes, altura) regularment durant els primers anys i es dóna consells als progenitors sobre la lactància materna i l’alimentació dels bebès i nens petits. A més, gairebé tots els menors van a la guarderia, on en general es porta prestant des de fa anys més atenció a l’alimentació sana. Tot pot millorar-se, però aquesta fórmula funciona i té un paper molt important a l’hora de començar amb bon peu l’educació nutricional dels nens. Actualment no tenim una política general per a servir menjars escolars a Noruega, però algunes escoles ofereixen en els seus desdejunis o esmorzars la possibilitat de comprar llet, fruites i/o verdures a un econòmic preu.

Un altre àmbit en el qual el Govern noruec està actuant és el de la col·laboració amb la indústria alimentària.

Sí. El ministre de Sanitat ha establert una col·laboració amb els principals agents de la indústria alimentària del país, que s’han compromès a reduir el contingut de sucre, sal i greixos saturats en els seus productes, contribuint així a una major ingesta d’aliments saludables per part dels petits. Les autoritats sanitàries, a més, han de contribuir amb campanyes d’informació. En general, les polítiques noruegues combinen les mesures estructurals amb informació a la població.

En 2018, Noruega va augmentar els impostos sobre els aliments i begudes ensucrats. Ha funcionat aquesta mesura?

Aquest augment d’impostos va portar una forta pressió per part de la indústria alimentària, que es queixava d’una pèrdua de negoci en incrementar-se encara més les compres que realitzen els noruecs a la frontera: els ciutadans es passaven a la veïna Suècia a adquirir refrescos, xocolates i alcohol barats, ja que allí no tenen aquesta taxa. Per aquesta pressió, enguany l’impost s’ha reduït gairebé un 50%, en el cas dels refrescos, i s’ha eliminat per complet en alguns aliments poc saludables. A més, la indústria es va oposar també a una regulació més estricta sobre la comercialització d’aliments i begudes poc saludables dirigida als nens. Per tot això, encara que la salut pública té una posició forta a Noruega, podria ser encara millor, ja que no sempre la salut pública prima sobre les decisions polítiques. Sovint veiem que els polítics la posen en una balança enfront d’altres interessos.

És molta la pressió de la indústria alimentària?

La indústria lluita contra les mesures amb les quals no està d’acord. Amb l’impost, va fer un pas enrere, va trencar aquesta col·laboració que existia amb el Govern per a reduir el sucre dels seus productes. Ara, amb la reducció recent de la taxa, tornen a col·laborar. Els agrada ser socis, però no que els diguin el que han de fer. Crec que caldrà veure si el model noruec de col·laborar estretament amb la indústria alimentària acaba funcionant o si és massa ingenu.

Creu que la reducció en el consum de sucre entre la població s’ha produït principalment gràcies a aquest impost?

Ha estat una combinació de factors, ja que s’han llançat campanyes d’informació a la població i també s’han realitzat accions per part de la indústria per a reduir el contingut de sucre en els aliments. Per exemple, en el iogurt, ha disminuït molt.

Pot haver influït l’increment d’impostos.

Potser, però com aquesta taxa s’ha reduït recentment, el preu de –per exemple– una tauleta de xocolata ha baixat. A partir d’ara això podria tenir un efecte negatiu per a la població amb menys recursos i és alguna cosa que em preocupa. Els noruecs beuen gran quantitat de refrescos, i molts d’ells s’han passat dels endolcits amb sucre als endolcits artificialment. Això ha contribuït bastant a reduir el consum de sucre. En general, els noruecs són conscients que el consum de sucre ha de ser baix i tracten de reduir-lo.

L’obesitat infantil se sol relacionar amb la situació socioeconòmica de les famílies. Ocorre el mateix a Noruega?

Sí, hi ha una clara relació entre pobresa i obesitat. Els nens de famílies amb menys recursos sofreixen en major mesura el sobrepès. Són menors que prenen més begudes ensucrades, mengen menys fruites i verdures i participen menys en activitats d’oci i esports.

Com en la resta de països, en termes de despesa social, a Noruega surt més rendible invertir en prevenció que a curar?

Sens dubte, la prevenció i la promoció de la salut sempre seran més barates que finançar el tractament de les malalties que provoca l’obesitat.

Malgrat aquestes bones dades, creu què encara existeixen aspectes que haurien de millorar-se?

Centrant-nos en els nens més petits, sembla que la indústria alimentària s’està apostant ara en la comercialització de productes dolços a base de fruita, com aquestes bossetes amb purés de fruita o fruita deshidratada, que no són millors que les llaminadures. Sovint es comercialitzen com a aliments  saludables i substituts de les fruites i verdures fresques, però a penes contenen vitamines, minerals o fitoquímics, són molt dolços i gens saludables. Espero que Noruega prengui cartes en l’assumpte i adopti mesures més estrictes.

Quin és llavors l’assignatura pendent en matèria d’obesitat infantil a Noruega?

Els experts del projecte Food-EPI, una avaluació recent realitzada en 11 països dels cinc continents, van recomanar accions concretes, com reduir el preu dels aliments saludables i augmentar el dels no saludables. Per desgràcia, el Govern noruec ha fet just el contrari i ha reduït l’impost sobre les begudes ensucrades, l’alcohol i els dolços. El grup d’experts també va recomanar introduir fruites i verdures gratuïtes per als nens en el col·legi i, almenys, un menjar escolar gratuït, que no tenim a Noruega. A més, també van aconsellar reforçar la labor en matèria de nutrició en els municipis i en els entorns públics. Hi ha moltes directrius que encara no se segueixen a causa de la falta de capacitat i competència dels diferents municipis.

‘Fiskesprell', un exemple d'educació nutricional a les aules

Traduït seria una cosa similar a “Diversió amb el peix”. Es tracta d’un programa dietètic nacional destinat a augmentar la ingesta de marisc entre nens i adolescents noruecs. És un dels plans que fomenta el Govern de Noruega, a través de cada regió, per a educar als més petits i fomentar l’alimentació saludable des d’una primerenca edat. Amb Fiskesprell, els professors de les escoles i jardins d’infància intenten promoure el peix i el marisc (producte del qual Noruega és un gran exportador) com a opció natural en els menjars. Per a això, el Govern ofereix gratuïtament recursos didàctics i cursos al personal d’aquests centres educatius sobre nutrició infantil. Amb ingredients frescos i mètodes de cuina variats, se’ls ensenya a preparar plats senzills de marisc que agradin als nens i que s’adaptin a la vida quotidiana al jardí d’infància.

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions