Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La patata, “l’aliment del futur”

Científics busquen estratègies per incrementar la productivitat i sostenibilitat dels sistemes de producció d'aquest tubercle

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 27deMarçde2008

La patata, que es conrea en més de 100 països, ja forma part important del sistema alimentari mundial. Aquest tubercle produeix més menjar en menys terres que el blat de moro, el blat o l’arròs. L’any passat la producció mundial va aconseguir la xifra sense precedents de 320 milions de tones. Per això, alguns científics ho consideren “l’aliment del futur”.

Aquests dies se celebra a la ciutat peruana de Cuzco una conferència internacional -dins de les activitats organitzades amb motiu de l’Any Internacional de la Patata– sota el lema “La Ciència de la Papa per als Pobres: Desafiaments per al Nou Mil·lenni”. Els experts que participen en aquesta trobada tracten de definir estratègies per incrementar la productivitat i sostenibilitat dels sistemes de producció d’un aliment que, precisament, va sorgir en l’altiplà peruà fa més de 8.000 anys.

El consum de patates s’estén vigorosament al món en desenvolupament, que avui produeix més de la meitat de la collita mundial, i on la facilitat del seu cultiu i el gran contingut d’energia que aporta a l’organisme ho han convertit en un valuós producte comercial per a milions d’agricultors.

En el mateix Perú, els alts preus dels aliments han estimulat al Govern a reduir les costoses importacions de blat i encoratjar a la població a consumir pa amb farina de papa. A Xina, primer productor mundial de patates (72 milions de tones en 2007), experts agrònoms han proposat que aquest producte es converteixi en el principal cultiu alimentari de gran part de les terres agrícoles del país.

No obstant això, el Centre Internacional de la Papa (CIP) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) adverteixen que estendre els beneficis de la producció de patates depèn que es millori la qualitat del material de sembra, comptar amb sistemes agrícoles que facin un ús més sostenible dels recursos naturals, i disposar de varietats que redueixin la necessitat d’aigua, tinguin major resistència a les plagues i malalties, i capacitat d’adaptació davant el canvi climàtic.

Revolució sostenible

Durant els quatre dies de la conferència, més de 90 de les principals autoritats mundials de la papa i de la recerca per al desenvolupament tractaran els desafiaments que afronten tres economies en particular en matèria de foment del citat tubercle al món en desenvolupament.

La primera és la dels països agrícoles, principalment d’Àfrica, on la població pobra es concentra a les zones rurals i produeix papa per a consum domèstic i el mercat local. Per a aquests països és clau comptar amb resultats de recerca i tecnologia, en suport a una “revolució sostenible de la productivitat”, així com establir nexes entre els productors i els mercats intern i regional.

Així mateix, els experts creuen que són necessàries estratègies diferents per a les “economies en transformació” d’Àfrica, Àsia i Orient Mitjà, on els sistemes de producció de papa més comuns són granges comercials molt petites de producció intensiva. Per a aquests països el repte consisteix en la gestió sostenible dels sistemes intensius, augmentar la productivitat, i reduir al mínim els riscos per a la salut i el medi ambient.

En les economies urbanitzades característiques d’Amèrica Llatina, Àsia central i Europa oriental, el desafiament estreba a assegurar la sostenibilitat social i ambiental dels sistemes basats en la papa, i establir aliances entre els petits productors i els nous mercats d’aliments.

D’altra banda, els participants en la conferència visitaran una plantació de 12.000 hectàrees situada prop de Cuzco, on investigadors-agricultors han restablit la producció de més de 600 classes andines tradicionals de papa i han aportat els elements genètics bàsics per a la futura obtenció d’altres varietats.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions