Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La piràmide de la dieta mediterrània s’actualitza

La nova versió de la guia alimentària afegeix elements culturals i referents a l'estil de vida

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 10deNovembrede2011

En paraules de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), “la famosa dieta basada en fruites i verdures fresques ha decaigut i es troba en estat moribund a la seva pròpia àrea”. Davant aquesta situació, més aviat pessimista, es coneix l’encertada iniciativa de la Fundació Dieta Mediterrània: l’actualització de la seva principal guia alimentària, amb la finalitat d’adaptar-la a l’estil de vida actual. La nova piràmide de la Dieta Mediterrània s’ha dissenyat i consensuat per part de nombroses entitats internacionals i experts de disciplines diverses (nutrició, antropologia, agricultura, sociologia) i està traduïda a múltiples idiomes.

Img
Imatge: Fundació Dieta Mediterrània

La nova versió de la piràmide alimentària inclou indicacions d’ordre cultural, social i gastronòmic, unides de forma intrínseca a l’estil de vida mediterrani. Tot això sense oblidar la mateixa lògica de funcionament de les tradicionals piràmides alimentàries, és a dir, la classificació dels aliments en diferents esglaons segons la seva similitud nutricional i la distribució dels grups de productes a la base o en el vèrtex, en funció de la seva freqüència recomanada de consum.

Qualitat alimentària mediterrània

Nutrició no és sinònim d’alimentació. Aquest últim concepte, a diferència de la noció més bioquímica de la nutrició, fa referència a elements socials, culturals i individuals, entre uns altres. Per això, quan es parla del concepte més global d’alimentació, no es pot passar per alt un esment als aspectes culinaris i gastronòmics, que tant caracteritzen la cultura alimentària mediterrània.

La nova proposta de piràmide reflecteix el concepte de moderació en les racions

Aquesta recomanació pretén aconseguir una major dedicació a la preparació dels aliments i plats, per convertir-la en una activitat relaxada i divertida que es pot realitzar en família, amb amics o amb la parella.

En els diferents grups d’aliments que inclou la piràmide s’especifiquen trets diferencials mediterranis, com a infusions amb aigua o espècies i herbes aromàtiques com a condiment. El concepte quantitatiu de moderació és important i així queda reflectit. La grandària de les racions hauria de basar-se en la frugalidad, ja que el sedentarisme típic de la societat actual suposa unes necessitats energètiques molt baixes.

Consum recomanat

Menys nou, encara que no per això menys important, la piràmide també recorda quins són els aliments que han de consumir-se cada dia:

  • Cereals com a pa, pasta, cuscús o arròs, sobretot integrals.
  • Verdures i fruites fresques: cinc al dia.
  • L’aigua com a beguda habitual (les infusions sense sucre o els brous baixos en greix i sal poden contribuir a la hidratació).
  • L’oli d’oliva ha de ser el principal greix utilitzat per cuinar i amanir.
  • Un grapat de fruita seca (sense sal) i llavors poden ser un excel·lent aperitiu.
  • Dues racions diàries de productes làctics baixos en greix, com a iogurt o formatges baixos en greixos, poden contribuir a una alimentació saludable.

A la setmana, poden incloure’s:

  • Llegums, una excel·lent font de proteïnes i hidrats de carboni, que hauria de consumir-se un mínim de dues vegades per setmana.
  • Alternar entre peix (dues racions), carn magra (dues racions) i ou (de dos a quatre racions).
  • Amb menor freqüència, poden ingerir-se la carn vermella i la processada.

En la recomanació de “sol de manera ocasional i amb moderació” destaquen el sucre, els caramels, els pastissos, la brioixeria, els sucs de fruita i les begudes ensucrades, els gelats, les patates xip, la mantega i margarines, entre uns altres.

Estil de vida en l’alimentació mediterrània

L’estil de vida també s’inclou en el concepte global d’alimentació mediterrània. Les recomanacions d’aspectes qualitatius comencen amb un element que no es pot obviar: activitat física diària. Aquesta pràctica, típica de la cultura mediterrània i possible gràcies al seu clima, es tradueix en llargs passejos, la cura de l’horta i el jardí i les eternes estones de joc actiu a l’aire lliure, entre uns altres.

Un altre tret característic dels països de la conca mediterrània és la migdiada, que queda reflectida en la piràmide de la dieta mediterrània amb la recomanació de “descans adequat”. També es podrien incloure com tal les tranquil·les converses entre veïns i amics. En relació a aquest repòs en companyia, figura un tercer element que envolta a la guia mediterrània: la convivència, especialment la relacionada amb l’alimentació (la sobretaula o la celebració de festivitats al voltant dels menjars, entre altres).

Elements mediambientals

En un entorn agrícola tan ric i divers com el mediterrani, i en l’era en la qual els aliments ecològics, de producció local o amb denominació d’origen, prenen protagonisme, la proposta de la Fundació Dieta Mediterrània no podia oblidar fer referència a la importància de consumir aliments de temporada, frescs i mínimament processats. Aquests han de ser de producció local i respectuosa amb el medi ambient, que faci èmfasi en els productes tradicionals i respecti així la biodiversitat agrícola i cultural.

DIETA MEDITERRÀNIA: TAN CONEGUDA COM IGNORADA

L’alimentació mediterrània és un dels patrons dietètics més saludables del món. Múltiples estudis demostren els seus beneficis en l’àmbit de la prevenció de malalties cardiovasculars, diabetis i síndrome metabòlica, entre uns altres. Tal com afirma el catedràtic de Nutrició Jordi Sales, la Dieta Mediterrània (DM) “es caracteritza per l’abundància d’aliments vegetals, com a cereals (sobretot integrals), verdures, hortalisses, llegums, fruites i fruita seca; l’ocupació d’oli d’oliva com a font principal de greix; un consum moderat de peix, marisc, aus de corral, productes làctics (iogurt, certs formatges) i ous; el consum escàs de carns vermella i derivats”.

A més, l’expert afegeix que “la dieta mediterrània és pobra en àcids grassos saturats i trans, i rica en monoinsaturados, així com en carbohidrats complexos i fibra. També és molt rica en antioxidants i altres fitoquímicos que protegeixen de la malaltia crònica a través de múltiples mecanismes”.

A la fi de 2010, la UNESCO va declarar a la Dieta Mediterrània Patrimoni Immaterial de la Humanitat, la qual cosa pot ser una bona manera de contribuir a la seva promoció. A pesar que la població ha sentit múltiples vegades el concepte “dieta mediterrània” i ho associa amb salut, els estudis indiquen que en les últimes dècades ha disminuït l’adherència a aquest patró alimentari i, destaca l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), “la famosa dieta basada en fruites i verdures fresques ha decaigut i es troba en estat moribund a la seva pròpia àrea”.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions