Resumir en unes línies la trajectòria científica del doctor Ángel Gil suposa tot un repte. És tan extensa i prestigiosa que resulta complicat realitzar una síntesi dels 50 anys que el catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia molecular de la Universitat de Granada (UGR) porta dedicats a la recerca. Actual president de Fundació Iberoamericana de Nutrició (FINUT), aquest doctor en Ciències Biològiques va començar a treballar en 1973, any en què va presentar la seva tesi doctoral sobre la llet materna i, des de llavors, no ha cessat la seva activitat científica. La seva trajectòria en el camp de la nutrició, i especialment en l’estudi de l’obesitat, ha estat reconeguda amb nombrosos premis nacionals i internacionals —recentment, ha estat guardonat amb el Sir David Cuthberson Lecture Award 2021, convertint-se en el segon espanyol a aconseguir-lo en 42 anys— i ha quedat plasmada en més de 700 publicacions. Al capdavant del grup BioNit de la UGR, lidera un equip de 18 persones que indaguen diàriament en el perquè de l’obesitat i busquen com combatre-la.
Una de les principals línies de recerca del grup BioNit és l’obesitat infantil. Per què és més necessari que mai destinar fons i recursos a investigar sobre ella?
Només a través de la recerca es pot tractar de solucionar a mitjà i llarg termini el problema que suposa l’obesitat i les seves comorbilidades [trastornos asociados], fonamentalment la diabetis i la malaltia cardiovascular. Segons l’últim informe COSI (European Childhood Obesity Surveillance Initiative) de l’OMS, el 41% dels menors espanyols sofreix sobrepès o obesitat, una de les taxes més altes d’Europa, només per darrere de Grècia i Itàlia. Segons estudis interns, un 70% dels nens que són obesos en edat escolar continuen sent-ho d’adolescents i en l’edat adulta, i un percentatge molt elevat d’ells, entre el 12% i el 30%, desenvoluparà una malaltia cardiovascular primerenca. Això suposa un greu problema de salut, però també significa una gran despesa en sanitat i una immensa quantitat de recursos que es necessitaran per a tractar la malaltia.
Ja portem algun temps aplicant mesures contra l’obesitat, no estan funcionant?
L’obesitat no disminuirà de sobte. En 1984, data en la qual es recullen les primeres dades fiables, el percentatge d’obesitat infantil que teníem a Espanya era del 4,8%, i ara estem en un 18%. Les taxes varien segons els estudis, però en algunes franges d’edats aconsegueix aquest 18%. Això vol dir que hem generat un problema durant dècades i el solucionar-lo dependrà d’aplicar programes específics també al llarg del temps. Només a través de la recerca es poden fer nous enfocaments que ens ajudin a establir polítiques de salut públiques apropiades perquè es produeixi aquesta disminució. És cert que les mesures que ja s’estan prenent a Espanya han començat a donar els seus primers fruits; prova d’això és que alguns estudis parlen que les dades sobre obesitat no empitjoren i uns altres fins i tot aprecien una petita millora, però hem de continuar investigant.
Dins de l’àrea de l’obesitat infantil, en quins camps creu que cal investigar més?
Per exemple, desconeixem encara molts dels aspectes relacionats amb la genètica de l’obesitat, de la interacció amb el medi ambient, de la possibilitat de fer nutrició personalitzada, de l’aplicació de tractaments primerencs per a evitar la síndrome metabòlica precoç [factores de riesgo de enfermedad cardiaca y diabetes, como la obesidad abdominal, presión arterial alta o un nivel alto de triglicéridos] en nens… La recerca en salut és fonamental, però diria que de forma molt particular en el camp de l’obesitat.
El seu equip està format per 18 investigadors. En quins projectes es troben treballant?
Fa ja 20 anys que comencem a treballar en obesitat. Som un equip que forma part del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN). Dins d’aquest grup estem treballant en un projecte, liderat per la professora Concepción Aguilera, en el qual estem veient determinants genètics de l’obesitat i alteracions epigenètiques per a entendre per què uns individus tenen més susceptibilitat a l’obesitat i com aquestes variants genètiques interaccionen amb el medi ambient. Aquest és un gran projecte que, a més, és la continuació d’uns altres que es van iniciar fa ja molts anys.
A més de la genètica, quines altres àrees aborda el seu equip?
La relació entre l’asma i l’obesitat és un altre dels projectes en els quals estem treballant per a tractar d’entendre per què uns individus obesos tenen més susceptibilitat que uns altres a aquesta malaltia respiratòria. Dins també del CIBEROBN, i al costat d’un grup de la Universitat de Còrdova, dirigit per la doctora Mercedes Gil Campos, un altre de la Universitat de Saragossa dirigit per Luis Moreno i la doctora Gloria Bueno, i un altre de la Universitat de Santiago de Compostel·la, tenim de manera conjunta una gran cohort de nens que estem seguint des de l’etapa prepúber a la púber per a conèixer els determinants de per què alguns d’ells desenvolupen síndrome metabòlica precoç i ho mantenen al llarg de la vida.
I fora del CIBEROBN? Tenen en mans algun projecte amb la Universitat de Granada?
Sí, dins de l’Institut de Recerca de Nutrició i Tecnologies dels aliments José Mataix, una part del grup està immers en projectes vinculats a les alteracions de la microbiota en l’àmbit infantil, especialment en nens prematurs. Un altre està desenvolupant microorganismes probióticos i veient els mecanismes d’acció potencials per a utilitzar-los amb finalitats terapèutics. I una altra part del grup està avaluant alguns compostos bioactivos dels aliments (en concret, de l’oli d’oliva verge extra) i estem valorant com poden incidir concretament en certes alteracions metabòliques i clíniques (hipertensió, colesterol) relacionades amb la síndrome metabòlica i la malaltia cardiovascular.
Al llarg de la seva carrera ha publicat molts treballs científics. Pot destacar alguns que hagin tingut especial rellevància en la lluita contra l’obesitat?
Un dels majors assoliments del nostre grup ha estat la recerca de les funcions biològiques dels nucleòtids de la llet humana, ja que hem contribuït a aclarir el paper d’aquests compostos durant el període neonatal i en la modulació de la resposta immunitària en nounats prematurs. De fet, gràcies a aquests descobriments, la UE va incloure en la Directiva 96/4/CE sobre preparats per a lactants un annex que recomana des de llavors la suplementació amb nucleòtids de les fórmules infantils basades en llet de vaca. També hem descobert noves variants genètiques relacionades amb l’obesitat i hem establert uns algorismes que permeten valorar el risc genètic de sofrir-la. Pel que fa al camp dels microorganismes probióticos, hem investigat sobre els mecanismes moleculars i genètics de certs bacteris que poden ser utilitzades amb efectes preventius i terapèutics de l’obesitat. En el camp dels compostos bioactivos, hem establert els mecanismes moleculars i bioquímicos a través dels quals l’oli d’oliva verge extra prevé la malaltia cardiovascular.
Quins són aquests efectes biològics de l’oli d’oliva?
El consum d’oli d’oliva no sols té la seva influència beneficiosa en la salut per tenir àcid oleic, sinó també per comptar amb compostos bioactivos (polifenoles, terpens, escualeno) que, segons hem demostrat en estudis epidemiològics i d’intervenció, realment exerceixen un efecte molt beneficiós per a la salut cardiovascular i per a la prevenció de nombroses malalties cròniques. Per això, no es poden homologar els beneficis dels diferents olis sol per la seva composició, ja que els de llavors han de ser extrets amb solvents orgànics i en aquest procés ja es perden aquests compostos bioactivos.
Considera que tots aquests avanços i descobriments obtinguts gràcies a anys de recerca es reflecteixen en les polítiques públiques que s’implementen des de les institucions per a lluitar contra l’obesitat?
Per a res. Hi ha una molt bona política que es va establir amb bon criteri quan la doctora María Neira [hoy directora del Departamento de Salud Pública y Medio Ambiente de la Organización Mundial de la Salud] va ser presidenta de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària. Estic parlant de l’estratègia NAOS, un programa que va ser pioner i que continua sent excel·lent, però els recursos amb els quals compte són mínims per al gran problema d’obesitat que presenta Espanya. En paper, el programa és molt bonic i el Ministeri de Sanitat l’aplica en la mesura en la qual pot, però no es pot desenvolupar [se refiere a que después de más de 15 años desde su lanzamiento, este programa no ha logrado reducir de forma clara la tasa de obesidad infantil].
Quins són els principals obstacles que hi ha a Espanya per a desenvolupar aquestes recerques?
No és fàcil aconseguir finançament per a la realització de projectes, però ni a Espanya ni en cap lloc del món. Els projectes són competitius i, per tant, senzill no és, però els bons grups de recerca sempre obtenim recursos. Quan hi ha bones idees s’obtenen fons. El que ocorre és que al nostre país aquests recursos destinats per a la recerca són molt escassos. Els grups capdavanters normalment obtenim finançament, però la quantitat i l’aplicació d’aquests fons és molt petita comparada amb altres països. Un exemple d’això és que a Espanya la inversió en recerca no es considera inversió, sinó despesa. Per això, el primer que cal fer és prendre consciència que la recerca és el motor de desenvolupament d’un país, com ja es van adonar fa temps els països nòrdics, Alemanya, els EUA o el Regne Unit.
Quins canvis s’han de donar a Espanya per a comparar-nos amb altres països?
Quan sorgeixen problemes com el de la pandèmia de la covid-19, tothom comença a recordar-se de l’important que és la recerca, però la veritat és que al cap de les setmanes s’oblida. Espanya ha de prendre-ho com una inversió, ja que quan s’inverteix en la recerca s’obtenen beneficis, els derivats de la translació de la recerca a les empreses: de la creació de patents, genera ocupació, la possibilitat d’exportació de productes a altres països…
Què més es necessita a més de prendre consciència?
Invertir una major part del nostre PIB i construir una gran agència de recerca que no estigui permanentment amenaçada pels sistemes i avatars polítics. Els polítics són curtterministes, es deuen a les eleccions que se succeeixen cada quatre anys i als canvis que es generen en els partits. La recerca no ha d’estar sotmesa a aquestes situacions, sinó que necessitem una gran institució que tingui programes a llarg termini i ajudi i suport la recerca amb independència dels esdeveniments polítics. Això és alguna cosa que associacions i grups d’investigadors portem demanant des de fa molt temps, però fins al moment no hem tingut resposta.
Resumint: el coneixement científic el tenim, però des de les institucions no es fa molt sobre aquest tema.
Sí, la recerca va a anys llum del que els polítics després apliquen en polítiques públiques. Hem d’establir programes adequats des de l’escola, formant als propis mestres, i impartir una bona educació en nutrició i hàbits de vida a tota la població. No podem pretendre que un nen faci una vida saludable si els seus pares no la fan. És cert que referent a això s’està començant a fer alguna cosa, però es necessiten més polítiques efectives i sostingudes en el temps i que siguin finançades de manera apropiada.
Què faria falta en l’àmbit de la salut?
Per exemple, el nostre sistema de salut és bo, però sens dubte és extraordinàriament millorable. En l’atenció primària, un pediatre té cinc minuts per a veure a un nen, alguna cosa que impossibilita el detenir-se a fer un seguiment al menor amb sobrepès. Igual ocorre als hospitals. La majoria d’ells no tenen recursos per a realitzar un tractament multidisciplinari amb nens obesos; és a dir, amb endocrins pediàtrics, nutricionistes, professionals especialitzats en activitat física… El que sí sobra en el món hospitalari i de la seguretat social és burocràcia, però falten professionals. I no parlo sol de metges i infermers, sinó també de nutricionistes i especialistes en activitat física que tinguin accés a places hospitalàries. En definitiva, necessitem major inversió en recerca, elevant el percentatge del PIB destinat a la ciència, i tractar que la gent ben formada pugui realitzar una labor en condicions i en benefici del nostre propi país.
