Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La sacarina

Un edulcorant dues-centes vegades més dolça que el sucre present en les begudes light i en els dentifricis

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 11 de Febrer de 2007
img_sacap



La sacarina és l’edulcorant artificial més utilitzat ja que és de 200 a 300 vegades més dolça que la sacarosa (sucre comú), i s’empra com a additiu alimentari (I-954) que s’afegeix a un ampli rang d’aliments, begudes refrescants i productes baixos en calories per atorgar-los un sabor dolç. També té importants aplicacions en altres camps com a productes de condícia personal, elaboració de dentríficos, etc.

La seva història

Va ser el primer edulcorant acalórico que es va descobrir i va suposar una gran notícia per a les persones amb diabetis

La sacarina va ser el primer edulcorant acalórico (sense calories) que es va descobrir i va produir una gran expectació a persones diabètiques
i obeses.

De forma casual, el jove químic alemany Constantin Fahlberg que
estudiava a la Universitat Johns Hopkins (EUA) va descobrir en 1879 que un derivat del quitrà, al que va cridar sacarina (O-sulfamida benzoica), presentava un sabor extremadament dolç.

La sacarina es va incloure en la primera llista que es va publicar a EUA
d’additius GRAS (generalment reconeguts com a assegurances) en 1959. No obstant això, en els anys 70, diversos grups d’investigadors van argumentar, després de diversos estudis, que dosis altes d’aquest edulcorant consumides diàriament eren capaces d’induir l’aparició de càncer de bufeta en rates (dosis equivalents
a les quals contenen 250 llaunes de refresc). Així, en 1972 la sacarina va ser eliminada de la llista d’additius GRAS en EE.UU, i en 1981, dit edulcorant va entrar a formar part de les 169 substàncies cancerígenas establertes per les autoritats nord-americanes (entre elles es troba el cloroform i el benzeno), encara que no va ser prohibida.


La determinació d’aquest país respecte a la utilització d’aquesta substància es va limitar llavors al fet que els productes que portessin sacarina en la seva composició se sotmetessin a unes estrictes normes d’etiquetatge: “Aquest producte conté sacarina, de la qual s’ha determinat que produeix càncer en animals de laboratori”;
“L’ús d’aquest producte pot ser perillós per a la seva salut”.


No obstant això, i donada la nova determinació adoptada pel NIH (National Institute of Health) d’EUA, les autoritats nord-americanes van decidir en 1999 eliminar la sacarina de la nova llista de substàncies cancerígenas.

En la Unió Europea, després de nombrosos assajos clínics i experimentals segueix estant autoritzat el seu consum.

Recomanacions en la seva ingesta: no abusar


Es recomana no superar els dos litres de refresc que inclogui sacarina al dia

La Ingesta Diària Admissible (ANADA) és de 2,5 mg per quilo (Kg) de pes al dia, la qual cosa es tradueix en 175 mg per a una persona adulta de 70 Kg. Aquesta és la quantitat de sacarina que s’afegeix a dos litres de refresc carbònic edulcorat. Per tant, amb les dades que es disposen fins ara, no hi ha cap conseqüència a consumir-la tota la vida a dosis saludables (menys de 20 pastilles diàries).

Un altre inconvenient que presenta per a moltes persones és que en prendre-la deixa un regust alguna cosa amarg.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions