Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La sàlvia (Sàlvia officinalis)

Ens brinda els seus atributs per a alleujar diferents afeccions de boca i gola, tan freqüents en la temporada hivernal.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 12deFebrerde2002

El nom de sàlvia ve del llatí “salvés” que significa
“ser salvat”, en referència als múltiples poders curatius
que se li atribueixen a aquesta planta tan popular en horts i monestirs.

Descripció:
La sàlvia creix en terrenys calcaris i s’adapta perfectament
a terres poc abonades o poc fèrtils com a marges de sembrats,
cunetes i vessants rocosos, generalment en ambients secs i assolellats.
De la sàlvia es recol·lecten les seves fulles, preferentment de brots joves,
que es deixen assecar a l’ombra i es poden conservar en saquitos segellats i
guardats en caixes o flascons.
Una vegada seques, les seves característiques fulles verdes allargades, es tornen
d’un color gris i emanen una intensa aroma alimonado, com de càmfora.

Composició
i propietats:
Conté fins a un 2,5% d’oli essencial que
concentra thuyona (compost tòxic), flavonoides, principis amargs
i tanins, la qual cosa li confereix a la sàlvia les seves propietats antisèptiques,
antiinflamatòries, emolientes i astringents.

Indicacions:
Les indicacions són diverses i en funció
de la situació es recomana l’una o l’altra forma de presentació,
amb la finalitat d’aprofitar al màxim les seves propietats.
Espasmes: aigua saturada amb oli essencial.
Febre: infusió.
Estimulació de la secreció biliar (acció colagoga),
aerofagia, flatulències digestives: infusió, condiment de diversos
plats.
Inflamació de genives, úlceres i nafres bucals, faringitis:
esbandides.
Úlceres i nafres en la pell: compreses.
Cicatrització de ferides: cataplasma.

Contraindicacions: No convé
utilitzar durant l’embaràs ni la lactància. Igualment, no s’ha d’administrar
en casos d’insuficiència renal o inestabilitat neurovegetaviva. L’oli essencial
és neurotòxic a causa de la tuyona (especialment abundant en la varietat
francesa).

Plantes amb les quals combina:
Per a potenciar les seves propietats antisèptiques i antiinflamatòries es
pot combinar perfectament amb el romaní, la farigola, l’eucaliptus i l’equinácea.
Per les seves propietats emolientes proporciona un agradable sabor a les tisanas
combinades amb poliol, menta, melissa, anís, fonoll i camamilla.

Formes de presentació:

– Infusió: La
infusió mai ha de bullir-se, es prepara de la següent manera: Es
posa a bullir la quantitat d’aigua necessària en una olla que no sigui d’alumini,
segons les tasses que es vagin a prendre al dia. Quan l’aigua arrenca
el bulliment, s’apaga el foc. Immediatament es tira la dosi de sàlvia i unes altres
plantes si es farà una infusió combinada, per exemple una cucharadita
de cada planta per cada tassa o got. Es remou bé. Es tapa. Es deixa reposar
uns minuts, es cola tot. La infusió que no es consumeixi, es guarda
tapada i a l’hora de prendre-la s’escalfa lleugerament sense que arribi mai a
bullir.
– Oli essencial:
Es respectarà la dosi aconsellada a diluir ja que conté un compost
que pot resultar tòxic. També es pot aplicar externament
en ferides o nafres, prèviament diluït.
– Bafs i gargarismos:
Es fan una vegada que s’ha elaborat una infusió de sàlvia
sóla o combinada amb altres plantes.
– Decocció per a compreses:
d’ús externs, en ferides, nafres o úlceres.

Consells per al seu ús:
Si es pretén assecar, aquest procés s’efectuarà a l’ombra i
en lloc ben ventilat, guardant-se posteriorment en caixes de cartó
o bosses de paper, però evitant els pots de vidre o de plàstic.
Ben conservada, manté totes les seves propietats durant un any.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions