Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La tonyina del nord i les seves aplicacions culinàries

A la planxa, marinat, en mojama, en conserva o marmitako, són algunes de les preparacions culinàries d'aquest peix de temporada

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 28deJuliolde2004

Característiques del bonic

El bonic és un peix blau d’aigua salada que mesura de mig a un metre de
longitud.
Es diferencia fonamentalment d’altres túnids que les aletes pectorals
són molt llargues, arribant més enrere de l’aleta anal.
És un animal de cap gran i cònic, amb boca gran, dents còniques i petites,
i ulls grans i rodons.
El seu cos és fusiforme, robust i panxut, brillant, blau molt fosc en el
dors, més clar i grisenc en els flancs i platejat en el ventre.
La pell és molt forta, amb escates molt dures sobretot darrere de l’opercle
i el color de les seves aletes és gairebé negre.
A l’hivern viu en les profunditats de l’oceà Atlàntic, en el triangle
que formen les illes Canàries, Madeira i Açores.
A l’estiu puja fins al nord de l’oceà i arriba fins a Islàndia, seguint
a peixos gregaris, sobretot sardines i anxoves. Aquí engreixen i tornen
a baixar al triangle on fresen, alimentant-se de les seves pròpies reserves
i del plàncton marí.

El bonic en la cuina

En el mercat trobem bonics en conserva, en forma de mojama, congelat
i sobretot fresc, perquè són els túnids més benvolguts.
El grau de frescor ve dau per la fermesa de la seva carn no enganxosa i perquè
la rodanxa en la part que toca amb l’espina tingui un color vermell fort.
Es calcula un pes per ració de 175 a 200 grams.
La seva utilització culinària principal és en rodanxes i a la planxa, si bé també
es consumeix cru, picat i amanit com si fos un steak tartare de
carn. D’aquesta manera, es pot utilitzar com la carn picada de les mandonguilles
i posteriorment elaborar mandonguilles de peix, hamburgueses, empanades, lasanyes
o canelons farcits. Queda molt saborós si es marina amb un amaniment d’oli
d’oliva, llimona i pebre. Per a això es talla en fines rodanxes i serveix d’acompanyament
a amanides diverses com la de pebrots i cabdells.
Així mateix admet preparacions amb tomàquet, ceba o la graella, tallat en
rodanxes, si bé la tonyina del nord té dues aplicacions excel·lents en
la cuina: el rostit en forn o en graella de la zona anomenada “ventresca” acompanyada
d’un reescalfat d’all i vitet després del seu rostit, i el marmitako, un guisat
de bonic amb patates acompanyat d’una salsa biscaïna.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions