Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La truita de patata, moltes calories?

La manera en què es cuinen les patates determina el contingut calòric de la truita
Per Maite Zudaire 17 de desembre de 2021
Img tortilla patata
Imagen: Ricardo Martins

La truita de patata es pot considerar, juntament amb la paella, el gaspatxo o el bullit, una de les preparacions culinàries tradicionals més representatives de la nostra gastronomia. No obstant això, el seu alt contingut energètic, a vegades, posa fre al seu consum.

Malgrat la suculència i sabrosura de la tradicional truita de patates són moltes les persones que rebutgen menjar-la per ser massa calòrica. Raons no els falten, ja que la quantitat de calories és considerable, sobretot si s’elabora amb patates fregides. Cal dir que el seu valor energètic canvia, i molt, si les patates es preparen d’una altra manera.

Calories per ració

Per a calcular de forma aproximada el nombre de calories que conté una ració de truita de patata, en primer lloc cal saber la quantitat que s’emprarà de cada ingredient i la manera en què aquests seran cuinats. Per exemple, per a elaborar una truita de patata per a dues persones se solen utilitzar uns 200-250 g de patata i tres ous. Aquesta quantitat de patates crues aporta entorn de 160 calories, i els ous, suposant que siguin de grandària mitjana (60 g la unitat), proporcionen unes 270 calories.

Si se sumen les calories procedents tant de les patates com dels ous, s’obté un total d’unes 430 calories. No obstant això, encara queden per sumar les calories de l’oli que absorbeixen les patates en fregir-les, i l’oli que s’empra per a quallar la truita, la qual cosa fa que la seva aportació energètica augmenti de manera notable.

Si considerem la ració de truita de patata per persona en uns 200 grams, la seva aportació energètica mitjana és d’unes 320 calories; quantitat que suposa entorn d’un 16% de les necessitats diàries d’una persona adulta sana que duu a terme una activitat física moderada.

Patates fregides o cuites?

Si les patates es couen en el microones, la truita queda menys grasienta i calòrica

A l’hora de preparar una truita de patata és important considerar si les patates es prepararan fregides o cuites. El contingut gras i energètic de la truita variarà considerablement, segons la forma de cuinat de les patates, i també la seva digestibilitat. Si les patates es bullen o es couen, per exemple, en el microones, la truita de patata queda menys grasienta i calòrica en relació a la qual es prepara amb patates fregides.

Aquest mètode d’elaboració de la truita la fa adequada per a persones sanes de totes les edats, i en particular per als qui tenen l’estómac delicat o digestions pesades, per a totes aquelles que, d’una altra manera, no la consumirien per evitar possibles molèsties digestives.

D’altra banda, és freqüent que les truites que es consumeixen fora de casa senten pitjor. Això sol ser degut al mal ús dels olis, que han estat sobreescalfats o reutilitzats en excés, o a l’ús d’olis de llavors, poc adequats per a suportar les fritades.

Noves versions

Una saludable manera de disminuir les calories de la truita de patata és substituir part de la patata per diferents verdures ofegades amb poc oli, com a pebrot , tomàquet, ceba, alls frescos, espinacs, pastanaga o carabassó, entre altres. Es converteix a més en una oportunitat d’incloure els vegetals en la dieta, i fer que la recepta resulti més nutritiva amb les vitamines, minerals, fibra i antioxidant presents en aquests aliments.

A més, la truita de patata serveix de base per a l’elaboració de diversitat de truites farcides molt habituals en bars, cafeteries i restaurants. Als farciments clàssics de pernil i formatge se sumen uns altres com el d’ensalada russa de cranc, que summa suculència a la recepta i fa que resulti molt saborosa.

RECEPTA AMB ORIGEN

El Centre Superior de Recerques Científiques (CSIC) ha participat amb les seves aportacions científiques en el desenvolupament del llibre “La patata a Espanya, història i agroecologia del tubercle andí”, un llibre que respon a la reedició i actualització del publicat en 1991 sota el títol “De papa a patata”.Segons Javier López, investigador del CSIC encarregat de coordinar el treball, es coneixen noves dades sobre l’origen conceptual de la truita de patata. Javier López nomena a l’hisendat Joseph de Tena Godoy i Malfeyto i al Marquès de Robledo que, “en 1798, van participar en els intents que es feien en tota Europa d’aconseguir un ‘pa de patata’ fet amb aquest tubercle, llevat de blat i ous”.