Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La truita francesa

Aquesta forma de cuinar l'ou pot resultar, segons com es cuini, indigesta i grasienta

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 09deFebrerde2006
img_tortilla1 list_

La truita francesa es considera una de les formes més lleugeres i digestives de cuinar l’ou . És una recepta que forma part dels manuals de dietes de les malalties digestives en les quals es restringeixen els aliments i les preparacions grasses. No obstant això, segons com es cuini, aquest plat pot resultar indigesto i grasiento.

Truita francesa, molta o poc greix?

Img tortilla1

La truita francesa se sumeixi a les múltiples possibilitats de menjar ou, com són les truites combinades amb altres ingredients (patata, pebrot, pernil…), els regirats, els ous escalfados, bullits, fregits o a la planxa, etc. El costum més arrelat al nostre país és prendre la truita en forma de punxo a mitjan matí o com a segon plat en el sopar. La facilitat per elaborar-la i la seva digestió, en aparença bona, són dues raons per les quals resulta un plat recorregut en els menús setmanals.

La truita francesa pot absorbir molt oli i ser, en conseqüència, calòrica

La quantitat d’oli emprat per elaborar la truita francesa serà determinant en la quantitat de greix i de calories del plat final, així com en la seva digestió. La textura esponjosa d’aquesta preparació fa que absorbeixi tot o gran part de l’oli que s’afegeix durant el cuinat. Per aquesta raó, si s’utilitza molta quantitat, la truita resultarà més grasienta, calòrica i indigesta.

El greix de l’ou es concentra en la gemma. Per això, per elaborar una truita francesa amb menys grassa i menys calories, es pot optar per cuinar-la amb dues clares i una gemma. Si s’afegeix una cullera d’aigua per cada ou batut, també s’aconsegueix que la truita absorbeixi menys oli, de manera que resulta més lleugera.

Aliment proteic de referència

L’ou és un aliment que, per la seva composició nutricional, es considera el referent respecte al valor de les seves proteïnes. Són les de major biològic, per ser les més semblants en la seva composició en aminoàcids essencials a les quals precisa l’ésser humà per fabricar les seves pròpies estructures.

El consens actual quant a freqüència de consum situa a l’ou en 3-4 unitats setmanals, com a font de proteïnes. La recomanació passa per alternar el consum d’ous amb el de carns i peixos per els qui segueixen una alimentació omnívora, o combinar-ho amb llegums i cereals, en cas d’optar per una alimentació ovo-vegetariana.

L’ou és l’aliment de referència en composició i qualitat de les proteïnes

La clara està formada per aigua i proteïnes d’alt valor biològic, com l’ovoalbúmina. La gemma conté lípids i altres components grassos com la lecitina. En ella també hi ha petites quantitats de vitamines liposolubles (A, D), hidrosolubles (tiamina, riboflavina) i minerals com el ferro, fòsfor, zinc, seleni i sodi. L’ou és un dels aliments amb major percentatge de colesterol, al voltant de 500 mg per 100 g, localitzat en la gemma, encara que conté altres components com la lecitina i una bona dosi de greixos insaturats que limiten l’absorció del colesterol del propi aliment.

VARIETAT EN LA GUARNICIÓ

Img tortilla art

La senzillesa i simpleza de la truita francesa permet diversitat d’acompanyaments que facin més vistós i gustoso el plat. Una guarnició d’amanida de pasta integral al costat de la truita fa d’aquesta recepta un nutritiu plat únic. Les verdures ofegades sempre congenien i donen bon sabor, com és el cas de la guarnició de pisto, pebrots verds rostits, hortalisses en tempura, el sabor subtil de les fines herbes o una simple salsa de tomàquet. Bolets, xampinyons, albergínia, carbassó o ceba ofegada es converteixen en deliciosos acompanyaments.

La truita pot compondre l’aliment proteic d’un montadito vegetal, formar part d’un sándwich amb pernil york, un de mixt amb formatge o uns deliciosos rollitos de pernil york. L’ou així presentat és alhora una forma fàcil de complementar un plat i fer-ho consistent, com en el cas de l’arròs amb salsa de tomàquet i pernil o de l’entrepà vegetal amb rostit de pollastre.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions