Aquesta planta d’atractives flors blaves està àmpliament distribuïda per Europa, Àsia i Àfrica, on és fàcil trobar-la en les vores de les carreteres i llocs amb poca humitat. La part més emprada en fitoteràpia és l’arrel, que s’utilitza per a fer infusions i les fulles tendres es poden incloure en les amanides. La xicoira va ser en els temps d’escassetat un agradable substitut del cafè, degut sobretot al seu menor cost econòmic. Per a elaborar aquest succedani es recol·lecta la arrel, es deixa assecar i posteriorment es torra i es redueix a pols, obtenint un producte d’aroma suau i amb l’avantatge que no conté cafeïna.
Principis actius: La xicoira conté en la seva composició substàncies amargues com la intibina i la lactulopicrina, una quantitat important d’inulina (hidrat de carboni), i també tanins, àcid clorogénico i isoclorogénico.
Propietats i indicacions: La inulina li confereix una acció lleugerament aperitiva que pot ser beneficiosa en cas de pèrdua d’apetit o anorèxia si es pren abans dels menjars. Les substàncies amargues tenen la propietat d’augmentar la producció de bilis i afavorir la seva evacuació de la vesícula biliar (efecte colerètic i colagogo), per la qual cosa resulta adequada per a consumir en cas de dispèpsia o males digestions i disfuncions del fetge i la vesícula biliar. Té un suau efecte diürètic que pot ser útil per a les persones que pateixen hipertensió, gota o artritis i com a complement en les dietes d’aprimament.
Contraindicacions: No ha de prendre’s xicoira en cas d’hipersensibilitat al·lèrgica a la planta, i si es pateixen càlculs biliars és convenient consultar amb el metge abans de consumir-la. No s’ha descrit toxicitat en les dosis habituals i com a efectes secundaris poden aparèixer reaccions al·lèrgiques cutànies en les persones hipersensibles a aquesta planta.
Presentació i posologia: La xicoira es pot prendre en forma d’infusió i altres preparacions per a ús intern elaborades amb l’arrel dessecada i triturada. La dosi recomanada és de 30 g per litre d’aigua i s’aconsellen de 2 a 3 tasses diàries, preses abans dels menjars per a obrir l’apetit i després com a remei digestiu.
