Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’açaí, una fruita exòtica

El seu valor nutricional radica que s'ha revelat com una de les fruites amb major concentració d'antioxidants

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 24deMarçde2009
Img acai Imatge: R Young

L’açaí és una fruita rodona, petita i d’un color violeta que es va enfosquint depenent del seu grau de maduració. Es va conèixer per ser un dels aliments principals de la dieta d’algunes tribus de la regió Amazónica del Brasil. Encara que en aquest país es pren en forma de fruita fresca, sucs o com a ingredient de gelats i diferents plats, el seu consum en occident s’ha estès en forma de begudes com a batuts i extractes en pols per barrejar amb aigua.

ImgImagen: R Young

L’açaí és el fruit d’un tipus de palmera, l’Euterpe “oleracea”, que és nativa de l’amazonia brasilera. És un aliment de consum habitual en aquesta zona geogràfica fins al punt que arriba a representar fins al 42% de tot el que mengen en un dia algunes poblacions indígenes. Creix en forma de racimos que arriben a pesar sis quilos cadascun, i cada arbre produeix entre quatre i vuit racimos a l’any, amb un rendiment d’al voltant de 24 quilos de fruita.

Un producte en expansió

A Brasil, l’açaí forma part de diferents tipus de begudes, refrescs i fins a licors. Tradicionalment es menja servit en uns recipients amb forma de carabassa que es diuen “cuias”, pot tenir sabor salat o dolç i s’acompanya de mandioca. En el sud de Brasil és conegut el plat “açaí na tigela”, que afegeix la fruita a una barreja cuita de flocs de civada, fruita seca i mel coneguda popularment com granola.

Al mercat europeu la presentació de gran diversitat de productes derivats de les fruites tropicals és creixent. A això se sumeixi la gran demanda existent de nous sabors per conferir un valor afegit o un sabor exòtic a aliments ja coneguts i fer-los més atractius, com a iogurts, batuts o gelats, entre uns altres.

En la indústria i el comerç alimentaris, l’açaí ocupa aquest espai emergent de nous aliments i nous sabors. En l’àmbit sanitari, el seu recent ús com a suplement dietètic per ser utilitzat en la prevenció d’algunes malalties, en la pèrdua de pes i com a complement energètic, ha creat certa controvèrsia donada la falta d’evidència científica sobre els prometedors efectes que se li atribueixen.

Ingredient funcional

L’açaí és considerada una “superfruta” per contenir quantitats interessants de vitamina C, calci, ferro, i àcids aspártico i glutámico

Des del Departament de Ciències dels Aliments i Nutrició Humana de la Universitat de Florida (EUA), s’ha reconegut l’açaí com un aliment interessant per ser utilitzat en productes nutracéuticos per l’extens ventall de propietats funcionals que se li atribueixen. Una coneguda marca de refrescs i una altra de gelats aprofiten el valor que s’atribueix a l’açaí, i inclouen aquesta fruita o els seus extractes en la formulació d’alguns dels seus productes. No obstant això, està encara per demostrar si la quantitat que afegeixen a aquests productes -i segons sigui la freqüència de consum- pot garantir els suposats efectes que li confereixen.

La riquesa en polifenoles ha estat comprovada per diversos centres de recerca, com el Departament de Farmacologia i Psicobiología de la Universitat de Rio de Janeiro (Brasil). En la seva polpa destaca el seu alt contingut en antocianinas, pigments responsables del color porpra característic i altres flavonoides, alguns coneguts com la taxifolina o l’orientina, i molts altres identificats però encara sense nom. Investigadors de l’Institute of Nutritional and Food Sciences de la Universitat de Bonn (Alemanya) han observat que la contribució de les antocianinas a la capacitat antioxidant total d’aquesta fruita és tan sols d’un 10%; la resta se li atribueix als compostos encara no identificats que es creu són els responsables de la major part de la gran capacitat de reacció enfront dels radicals lliures que presenta aquest aliment.

Acció enfront de radicals lliures

Segons treballs que apareixen recentment en publicacions com el “Journal of Agriculture and Food Chemistry” o l’International “Journal of Food Sciences and Nutrition”, l’açaí ha demostrat ser molt efectiu enfront dels radicals lliures peròxid i superóxido, dos agents tòxics generadors de malalties. Això fa pensar als investigadors que pot tenir beneficis saludables. Els radicals lliures, en actuar sobre alguns components importants de les cèl·lules -molècules de greix, proteïnes o ADN- les danyen. En concret, s’ha vist que els antioxidants de l’açaí són capaços d’introduir-se en cèl·lules humanes i actuar de forma funcional evitant l’acció nociva dels radicals lliures, fins i tot a dosis molt baixes.

De moment, i com ocorre amb altres fruites riques en antioxidants, les propietats dels ingredients de l’açaí s’han estudiat “in vitro”, en el laboratori, i “in vivo” només amb alguns animals, com a rates d’experimentació. Per exemple, s’ha demostrat el seu efecte vasodilatador en l’aparell circulatori de rates, la qual cosa ha portat a contemplar la possibilitat que es pugui utilitzar com a ingredient funcional en el tractament de malalties cardiovasculars.

No obstant això, encara falten estudis que evidenciïn la influència concreta en la nostra salut dels seus compostos, les dosis a les quals funcionen, la seva eficàcia, la seva biodisponibilidad i el seu mecanisme d’acció dins de l’organisme humà.

UNA ALTRA SUPERFRUTA MÉS

ImgImagen: Joe M500
L’interès comercial per l’açaí ha crescut en l’última dècada i se li considera dins del grup de les “superfrutas“, com els nabius, la magrana o el mànec, pel seu interessant valor nutritiu i el seu alt contingut en antioxidants. A Europa, es comercialitza sobretot com a component de sucs i la seva polpa es ven liofilizada per utilitzar-la en diversos aliments, com a dolços o productes de fleca o brioixeria.

Precisament el contingut nutricional de la polpa dessecada al buit ha suscitat l’interès científic en occident, on es consumeix més que la fruita fresca. Segons la informació publicada en el “Journal of Agriculture and Food Chemistry”, 100 g d’extracte d’açaí liofilizado contenen 533,9 quilocalories, 52,2 g d’hidrats de carboni, 8,1 g de proteïna i 32,5 g de greix, de la qual l’àcid oleic representa el major percentatge. L’açaí també conté vitamina C, calci, ferro, i àcids aspártico i glutámico.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions