Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Lactància materna i coeficient intel·lectual

Els greixos són nutrients essencials en la formació i desenvolupament del sistema nerviós del bebè

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 21deGenerde2008


Científics nord-americans han confirmat que la lactància materna millora la intel·ligència d’un nen gràcies a una determinada variant genètica, com revela l’estudi publicat molt recentment en la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciencies’. Un gen que controla els àcids grassos és el que pot ajudar, als bebès que ho tinguin, a aprofitar millor el greix de la llet de la seva mare i promoure un desenvolupament cerebral vinculat a un major coeficient intel·lectual.

Lactància i desenvolupament cognitiu

La lactància natural és l’alimentació més beneficiosa per al bebè. A més de reduir la susceptibilitat del petit a posar-se malalt, estudis recents constaten també que els nens alimentats amb la llet de la seva mare tendeixen a un millor desenvolupament cognitiu, la qual cosa redunda en un coeficient intel·lectual superior. A la llum de les últimes recerques es pot afirmar que el desenvolupament intel·lectual dels bebès està influït per dos factors: l’herència genètica i les experiències que li ofereix l’ambient després del naixement, entre les quals destaca la lactància materna.

L’estudi parla concretament del gen denominat ‘FADS2’. S’encarrega de regular el metabolisme dels àcids grassos poliinsaturados de cadena llarga, que compleixen una important funció en el desenvolupament de les cèl·lules nervioses. Són abundants en la llet materna i poc abundants o inexistents en un altre tipus de llets infantils, tret que estiguin enriquides en aquests nutrients essencials.

Greixos i sistema nerviós del bebè

Un 60% del cervell està compost per greixos, de les quals un 40% són àcids grassos poliinsaturados de cadena llarga (AGPICL); un 10% àcid araquidónico, provinent de l’àcid essencial linoleico (Omega 6); i un 15% àcid docosahexaenoico (DHA), que és el que té una major rellevància en el desenvolupament cerebral i que prové de l’àcid essencial alfa-linolénico (Omega 3). Aquests dos àcids grassos (araquidónico i DHA) són fonamentals en la configuració de l’estructura i en el funcionament del sistema nerviós del bebè.

Les etapes més crítiques en la formació del cervell d’una persona ocorren durant l’últim trimestre de l’embaràs i continuen fins a dos anys després del naixement. Durant aquest temps succeeixen una sèrie de processos molt concrets en les cèl·lules nervioses, que necessiten una extraordinària aportació d’àcids grassos poliinsaturados de cadena llarga. Aquests àcids grassos intervenen en la creació del teixit nerviós i en la generació i transmissió de la informació a través de les neurones.

Lactants amb majors nivells d’aquests àcids grassos en l’organisme tenen una major capacitat d’aprenentatge i concentració, segons un article publicat en el nombre de juny del passat any en la revista ‘American Journal of Clinical Nutrition’. De fet, una aportació adequada d’AGPICL durant aquest període pot tenir repercussions positives en la intel·ligència del nen, futur adult, i també en l’estat de salut general durant la seva vida, disminuint la morbiditat.

Equilibri omega 6 / omega 3

Durant la fase final de l’embaràs, i fins a dos anys després del naixement, les cèl·lules nervioses necessiten una important aportació d’àcids grassos poliinsaturados

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomanen una relació dietètica d’omega-6 i omega-3 d’entre 5:1 i 10:1, és a dir, per cada gram d’omega 3 convé consumir entre 5 i 10 g d’omega 6. Els àcids omega 6 es troben en grans quantitats en els olis de girasol, blat de moro, soia, cacauet, onagra, i en diversos productes manufacturats com a galetes o margarines.

En la nostra dieta quotidiana no és freqüent un consum insuficient d’omega 6, encara que sí d’omega 3. Els omega 3 abunden en els peixos blaus com a arengs, verats, sardines, salmons, tonyines o aladrocs. Els mariscs també són una font discreta (musclos, cloïsses, quisquillas o escopinyes, entre uns altres). Els olis de germen de blat, la fruita seca com les nous o avellanes, així com productes enriquits en omega 3, són altres tipus d’aliments que poden assegurar l’aportació diària per cobrir les necessitats d’aquest nutrient.

Des de fa més d’una dècada es comercialitzen ous rics en DHA, aconseguits a través del penso que mengen les gallines, al que s’afegeixen certes algues riques en aquest àcid gras. Avui dia, a conseqüència dels avanços tecnològics, s’enriqueixen diversos productes alimentosos com a galetes, margarines, làctics, patés i salsitxes d’au. No obstant això, convé assessorar-se correctament abans de recórrer per norma als aliments enriquits, ja que un abús dels mateixos pot resultar perjudicial. L’excés de DHA en l’organisme, de fet, pot provocar defectes en la coagulació sanguínia.

L'alimentació de la mare, una peça clau

Img pescadoazul1
Durant l’últim trimestre de l’embaràs i els primers mesos de vida, l’aportació d’àcid araquidónico i DHA ho realitza la mare. La llet humana conté una petita quantitat d’àcid araquidónico (0,5%) i de DHA (0,3%), que és suficient per cobrir fins a tres vegades les necessitats del nounat. Si la mare s’alimenta amb una quantitat adequada d’aquest tipus de grasses podrà aportar, al fetus a través de la placenta i al bebè a través de la llet, aquests àcids grassos poliinsaturados de cadena llarga tan necessaris per a un desenvolupament correcte i sa del seu sistema nerviós.

No obstant això, hi ha situacions que poden alterar aquesta aportació, com per exemple una nutrició inadequada, o el major consum d’aliments rics en omega 6 tan habitual al nostre país (oli de girasol i blat de moro, galetes o margarines) unit a la insuficient ingesta d’aliments rics en omega 3 (un excés dels primers disminueix els efectes beneficiosos dels segons). Per exemple, es requereixen més de 200 g de peix blau a la setmana per elevar el DHA en la llet de mare. Els embarassos molt freqüents o un embaràs multíparo són circumstàncies que també poden disminuir les reserves d’AGPICL.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions