Les taxes de lactància materna a Espanya estan molt lluny d’apropar-se a una situació idònia. I això no és un assumpte menor o un tema “de bebès i mamàs”, sinó alguna cosa que perjudica a tota la societat, donat el paper que exerceix la lactància en la protecció de malalties maternoinfantiles. També és una qüestió que preocupa molt, i amb raó, a l’Organització Mundial de la Salut (OMS). En el present article s’aborda la baixa xifra de nens alletats de forma exclusiva fins als sis mesos, es posa en relleu el paper de la lactància materna en la salut i es detalla la importància que els governs la promocionin.
“La lactància materna és àmpliament reconeguda com la millor opció per a l’alimentació infantil i es considera un element crític per a la salut pública, i no solament una qüestió d’elecció d’estil de vida”. Amb aquestes paraules comença una interessant recerca publicada el 22 de juny de 2015 en la revista Public Health Nutrition.
Lactància exclusiva als sis mesos: menys del 30%
El treball científic, en el qual ha participat el prestigiós doctor João Breda (Oficina Regional de l’OMS para Europa), constata que les taxes de lactància materna exclusiva als sis mesos són molt baixes. S’entén com a “lactància materna exclusiva” no incorporar aliments diferents a la llet materna en la dieta del bebè, siguin sòlids o líquids, i això inclou a l’aigua. Si el nen consumeix, si escau, vitamines, minerals o fàrmacs, es considera que segueix sent alletat de forma exclusiva.
Doncs bé, en el cas d’Espanya, solament el 28,5% dels bebès són alletats de manera exclusiva fins als sis mesos, una xifra una mica superior a la mitjana europea, que ascendeix al 25%.
Importància de la lactància exclusiva fins als sis mesos
En l’article ‘Bebès: fins a quina edat convé que prenguin solament llet materna?‘ es va justificar que donar el pit de forma exclusiva durant més de quatre mesos pot disminuir en un 72% el risc d’hospitalització per infeccions de les vies respiratòries inferiors durant el primer any de vida del petit. També es va indicar que un nen alletat de manera exclusiva fins als sis mesos presenta un risc quatre vegades menor de sofrir pneumònia en comparació d’un altre que rebi lactància materna exclusiva solament fins als quatre mesos.
Aquests, i altres aspectes sanitaris, justifiquen la postura de l’OMS de recomanar que la lactància materna exclusiva es perllongui fins als primers sis mesos de vida i que la lactància continuï fins a com a mínim els dos anys d’edat. És un consell que recolza la comunitat científica internacional, que l’observa com una prioritat de salut pública.
Lactància materna, un tresor poc valorat
Si bé és preocupant la baixa xifra de bebès alletats de forma exclusiva fins als sis mesos, més alarmant encara és la constatació, com apareix en el text de Public Health Nutrition abans citat, que solament el 28% dels petits europeus són alletats, de mitjana, en arribar a l’any d’edat.
És alarmant perquè entre els beneficis de la lactància materna per a la salut infantil es troba un menor risc de patir afeccions agudes, tals com a infeccions gastrointestinals, otitis mitjana, asma, malalties respiratòries o la síndrome de la mort sobtada. Però també protegeix de malalties cròniques com a diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars i fins i tot obesitat, una dolència cada vegada més freqüent i responsable d’entre el 10% i el 13% de les morts a Europa.
Així mateix, alletar s’associa a beneficis per a la mare, atès que la protegeix de la diabetis tipus 2 així com dels càncers d’ovari i mama, tal com ha constatat una revisió sistemàtica de la literatura recentment publicada en la revista científica Acta Paediatrica. Supplementum (desembre de 2015).
A tot l’anterior cal sumar beneficis mediambientals, econòmics i fins i tot psicològics, ja que existeixen proves que relacionen la lactància materna amb la intel·ligència infantil.
Menys d’un 6% dels hospitals a Espanya són “amics dels nens”
Per tot l’anterior resulta imprescindible que les autoritats sanitàries prenguin cartes en l’assumpte. Alguna cosa que, en el cas d’Espanya, no sembla materialitzar-se, atès que solament el 5,7% dels hospitals del nostre país són “baby-friendly” (amics dels nens), tal com es llegeix en l’article del doctor Breda i els seus col·laboradors, abans citat. Aquesta denominació és una acreditació que atorga la Iniciativa per a la Humanització de l’Assistència al Naixement i la Lactància (IHAN), que fins a 2009 es va denominar “Iniciativa Hospital Amic dels Nens”.Aquesta acreditació es dona quan el centre sanitari no accepta succedanis de llet materna gratuïts o a baix cost, ni tampoc biberons o pezoneras, i ha engegat deu mesures concretes per recolzar la lactància reeixida, disponibles a la pàgina web de l’OMS .
És cert que els requisits d’IHAN són estrictes i que el procés d’avaluació és llarg i costós, per la qual cosa és possible que hi hagi hospitals que, encara no complint les seves exigències, estiguin prop de fer-ho. I també és cert que, gràcies a IHAN, molts centres sanitaris, encara que no tinguin la seva acreditació, han millorat molt la seva atenció a bebès i mares. Però del que no hi ha dubte és que si menys del 10% dels hospitals espanyols tenen l’acreditació d’IHAN, la baixa qualitat assistencial pel que fa a la lactància materna és més norma que excepció, segons declaren experts en el tema, com el pediatre Luis Ruiz.
