Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’alimentació com a condicionant de la salut

L'OMS alerta que sis dels deu riscos actuals de major perjudici per a la salut estan relacionats de forma directa amb l'alimentació

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 05deOctubrede2010
Img paseando playa Imatge: Mike Baird

En l’actualitat, organismes i societats científiques de reconegut prestigi no dubten a atribuir als hàbits alimentaris un accentuat pes específic en els condicionants o determinants de la salut, encara que la relació de dependència entre el menjar i la salut ha estat sempre una constant. En les cultures i civilitzacions més antigues, aquesta constatació era més o menys difusa, si bé va quedar plasmada en frases de contundent significat com “Que el teu aliment sigui la teva medicina i la teva medicina el teu aliment”, atribuïda Hipócrates, el mestre o “pare de la Medicina”. Amb el temps, aquesta associació no va decaure malgrat el període d’obscurantisme científic que es va viure durant l’Edat Mitjana, encara que en aquest temps es va basar més en supercherías que en la racionalitat. No va ser fins a l’Edat Moderna i la revolució científica associada a la Il·lustració quan es van asseure les bases científiques de la medicina actual. Ja al segle XIX i XX, gràcies en part al naixement de la ciència bromatológica com a tal i de l’epidemiologia com a disciplina organitzada, es van començar a fonamentar els coneixements actuals sobre les relacions entre alimentació i salut, tant en el referit a grups poblacionals com a individus concrets.

El germen: l’estudi dels set països
Img othermaps portada1 art

Referir-se a l’estudi dels set països és fer-ho al concepte de “dieta mediterrània” entesa més com un estil de vida que com una sèrie de rígides normes dietètiques. Aquesta recerca epidemiològica es considera el germen de l’actual relació entre alimentació i salut.

A principis de la dècada dels anys cinquanta del segle XX, Ancel Keys, un cardiòleg i epidemiòleg nord-americà de la Universitat de Minnessota, va decidir estudiar la incidència de la malaltia coronària en un ampli grup de poblacions (set països). La seva idea era senzilla: una vegada identificada la població amb una menor taxa de problemes coronaris, es passava a analitzar el seu estil de vida, inclosa l’alimentació, i recomanar el seguiment d’aquest en les poblacions de major risc coronari. En aquest estudi, la població d’influència mediterrània va evidenciar tenir una millor salut cardiovascular, molt similar a la dels ciutadans orientals (Japó). Per qüestions més pragmàtiques que d’una altra índole per als interessos del doctor Keys -la cultura mediterrània és més propera a l’estil de vida occidental que la japonesa-, el patró de vida mediterrani es va alçar amb l’hegemonia dietètica. En l’actualitat, la dieta mediterrània es considera com un dels referents quant a prevenció de múltiples malalties.

Són innombrables els estudis científics que avui dia segueixen la senda de l’estudi “dels set països” i posen en relleu les virtuts del consum d’aliments oriünds de la zona mediterrània en relació a la prevenció de múltiples patologies, (càncer, malalties pulmonars, asma, al·lèrgies, malalties neurodegenerativas com el Parkinson i l’Alzheimer ), a més de posar l’accent en la importància d’un estil de vida saludable.

La sinópsis: l’informe Lalonde


A principis de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, el ministre de Sanitat canadenca Marc Lalonde va publicar un treball titulat “A new perspective on the health of Canadians” (Noves perspectives en la salut dels canadencs), més conegut com “L’informe Lalonde”. En ell es recollien a grans trets els determinants de la salut d’una població. En total, va identificar quatre grans determinants i els va atribuir un pes específic:

Els estils de vida: com s’alimenta una població, quant es mou o quin nivell d’activitat física té, si registra conductes addictives com a tabaquisme, drogoaddicció, alcoholisme, etc. Aquests factors caracteritzen l’estil de vida d’una població i condicionen la seva salut. El paper d’aquestes circumstàncies es va quantificar en el 43% del total.

Els factors endogens: en aquest epígraf es recullen els aspectes relacionats amb la genètica i que tenen influència sobre la salut. El seu paper es va xifrar en el 27%.

Els factors ambientals: des dels contaminants ambientals i els alimentaris, fins a l’estrès o el tràfic, aquests aspectes s’han de tenir en compte en condicionar un estat de salut concret. El seu pes específic en l’informe Lalonde va ser del 19%.

El sistema sanitari: els diferents models de salut en els quals pugui estar immersa una població també condicionaran la seva salut a llarg termini. Un mateix diagnòstic d’apendicitis pot tenir un pronòstic molt diferent que dependrà, entre altres coses, dels recursos sanitaris que tingui al seu abast el malalt. No serà el mateix a Canadà que en un país del Tercer Món. Aquest determinant va quedar quantificat amb el 11% sobre el total.

L’informe Lalonde va suposar en el seu temps una revolució, ja que no només descrivia els condicionants de la salut d’una població, sinó que a més quantificava la seva importància i detectava que l’alimentació estava emmarcada amb un major pes relatiu, en formar part inherent de l’estil de vida. En la mateixa dècada, l’any 1988, el servei de salut pública d’Estats Units, en “The Surgeon General’s Report on Nutrition and Health” (Informe sobre nutrició i salut de l’inspector general de sanitat), afirmava que “per a la major part de la ciutadania que no fumi ni begui a l’excés, el seu estil d’alimentació serà el factor que més condicioni la seva salut a llarg termini”.

L’últim: els informes actuals de l’OMS

Per a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), com a autoritat directiva i coordinadora de l’acció sanitària en el sistema de les Nacions Unides, el grau de relació entre alimentació i salut no ha passat desapercebut.

En el seu informe de 2002 sobre “Salut al món: reducció de riscos i promoció d’estils de vida saludables” (World Health Report 2002: Reducing Risks, Promoting Healthy Life), l’OMS assegura que, dels deu riscos actuals de major perjudici per a la salut al món, sis estan relacionats de forma directa amb l’alimentació. Aquests riscos tal com estan enumerats en l’informe són, per ordre d’importància: la hipertensió , l’alcohol , les deficiències en aigua i sanejament, el colesterol elevat, la deficiència de ferro, l’obesitat i el sobrepès.

A més, l’alimentació està molt relacionada no només amb la salut i l’esperança de vida, sinó també amb la qualitat d’aquesta esperança de vida. Aquesta és una de les conclusions de l’Informe “sobre salut i alimentació a Europa 2004” de l’OMS (Food and health in Europe 2004). En ell s’afirma que de les causes patològiques que suposen pèrdua d’anys de vida sana pel que fa a les expectatives, el 41% respon a malalties que tenen un component nutricional molt important, com a malalties cardiovasculars (61%) o diabetis mellitus (5%), juntament amb alguns càncers i tumors (32%) i deficiències nutricionals (2%). El 38% correspon a malalties amb un component nutricional menys rellevant, com a desordres neuropsiquiátricos (51%), malalties respiratòries (13%), infeccions i parasitosis (10%), trastorns digestius (9,5%), infeccions de les vies respiratòries (6,8%), etc., i un 21%, a dolències en les quals els aspectes dietètics no tenen una especial notabilidad (malalties musculo-esquelètiques, aspectes o condicions perinatals, etc.).

INVERSIÓ EN SALUT

Img monedas1 art

Un aspecte rellevant del “Informe Lalonde” fa referència a la inversió dels països desenvolupats en matèria de prevenció sobre els quatre determinants de la salut descrits. La despesa amb la finalitat de millorar les expectatives de salut, entès tant en qüestió de recursos humans com a econòmic, difereix en funció del determinant considerat.

Aquest document afirma que els països desenvolupats destinen el 88% dels seus recursos a millorar el determinant amb un menor pes relatiu en la salut, el sistema sanitari (11%), un 8% per millorar els factors endogens com la genètica, el pes relatiu de la qual estava quantificat en el 27%, i un 2% a cadascun dels determinants restants: els estils de vida i els factors ambientals. Marc Lalonde va destacar que la major part dels recursos estaven reservats a la millora de factors pal·liatius o curativos, en contraposició als factors amb un marcat caràcter preventiu.

Tot apunta al fet que, a part de les diferents campanyes que al seu moment puguin realitzar les autoritats sanitàries, la millora del pronòstic de salut a través de l’alimentació ha de partir en gran mesura de la iniciativa i de l’interès particular.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions