Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’alimentació de l’espeleòleg

L'espeleologia exigeix importants esforços musculars en condicions de temperatura i humitat especials

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 24deAgostde2004

L’espeleologia, fins fa poc temps, no estava considerada una pràctica
esportiva, si ben el seu nivell d’exigència física i mental és en molts
casos superior al d’altres esports.

La protecció dels aliments

La pràctica de l’espeleologia exigeix a l’esportista realitzar
esforços de gran intensitat a baixes temperatures, normalment de 2 a 5ºC,
i baix nivells importants d’humitat. Això suposa que els aliments que porta el
espeleòleg han d’estar separats per racions de consum, a més
de posseir una bona protecció i embalatge, perquè a més de
conservar-se correctament en aquestes condicions ambientals, siguin capaces de
resistir xocs i cops sense deteriorar-se.

Desdejuni, marxa i sopar

En general en l’espeleologia, l’alimentació consta de
un desdejuni, una sèrie d’aliments que es consumeixen al llarg del dia
i el sopar. Durant una jornada esportiva, l’espeleòleg consumeix al voltant
d’unes 3.500 calories, de les quals aproximadament 2.000 estan
presents durant els menjars del dia, és a dir el desdejuni i la marxa,
i la resta, unes 1.500 estan contingudes en el sopar.

De les 2.000 calories que es consumeixen en el desyuno i la marxa, aproximadament
el 65 % les aporten els hidrats de carboni, del 25 al 30 % els greixos, mentre
que les restants, sobre un 10 % aproximadament són aportades per les proteïnes.
Per poder complir aquests requisits energètics i nutricionals, és útil
que tant el desdejuni com les ingestes que tenen lloc durant el dia
estiguin compostes d’aliments d’alt poder energètic i rics
sobretot en hidrats de carboni i greixos. Alguns dels aliments dels quals
podrien constar aquestes preses són les galetes, la fruita seca, el sucre,
els bombons, la xocolata o la llet condensada amb sucre, que aporta
quantitats importants d’energia en petites porcions d’aliment.

La composició nutricional del sopar és molt diferent a la de l’alimentació
que té lloc la resta del dia. De fet, un 55 % de les calories
que conté el sopar es deuen a la presència de greixos, el 30 % aproximadament
als hidrats de carboni i la resta a les proteïnes. És
habitual que aquest sopar es compongui d’aliments més variats que els
consumits fins a aquest moment, com per exemple pernil, crema de formatge,
plats de pasta o arròs precocidos, galetes…

D’aquesta manera, l’espeleòleg pot disposar d’aliments que li proporcionin
tota l’energia i nutrients que necessita per dur a terme l’intens
esforç que suposa la realització d’aquest esport.

Aportació de vitamines

L’esport de l’espeleologia exigeix romandre durant llargs períodes
de temps en la foscor, per la qual cosa en tornar a la superfície és possible
que apareguin molèsties o problemes visuals, sobretot relacionats amb la
distinció dels colors. Per això, és important que en la dieta del
espeleòleg estigui present una quantitat important de vitamina
A.

Els aliments rics en aquesta vitamina com la mantega o les verdures,
no s’inclouen en les expedicions a causa de la impossibilitat de consumir-los
i conservar-los, per la qual cosa l’espeleòleg ha d’aportar al seu organisme
una quantitat extra de vitamina A sintètica, quantitat que ha de ser la
recomanada pel seu metge.

 

 

Etiquetes:

espeleologia

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions