Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’alimentació del pilotari

Una dieta correcta per si sola no farà que es guanyi un campionat, però una alimentació inadequada sí que pot fer que es perdi.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 30deAbrilde2004

La pilota basca, així com la resta dels esports de frontó,
exigeixen la realització d’esforços repetits de curta durada,
però de màxima intensitat. Per tant, els pilotaris són esportistes
que, a més de tenir capacitat de resistència i posseir una bona condició
aeròbica, han de tenir també resistència enfront d’esforços
curts, intensos i repetitius.

El rendiment dels pilotaris, així com el de qualsevol altre esportista,
depèn de diversos factors entre els quals es pot destacar la genètica,
l’entrenament i per descomptat l’alimentació. Aquesta última juga
un paper realment important ja que si no és correcta o no s’adapta a les
necessitats de l’esportista, la resta de factors que influeixen sobre el seu rendiment
poden veure’s alterats.


Pautes nutricionals generals

La pilota és un esport que es troba dins del grup de els
esports de resistència de base acíclica. Això vol dir que existeixen
canvis irregulars d’intensitats de càrrega.

L’alimentació del pilotari ha de ser rica en hidrats de carboni que
constituiran la principal font d’energia. Si la quantitat de
hidrats de carboni ingerida és insuficient, l’esportista es veurà obligat
a obtenir energia a partir de greix i proteïnes, ja que en realitzar
exercici el glucogen muscular i hepàtic s’esgota ràpidament.
A més aquesta falta de sucre en sang fa que es vegi disminuïda
de manera notable la intensitat de l’exercici, la qual cosa es coneix com “pájara”.

Abans de l’exercici han de consumir-se aliments tant sòlids com líquids
rics en hidrats de carboni d’absorció lenta (pasta, patata, pa,
arròs…), evitant els aliments integrals, ja que la fibra pot provocar
diarrea.

Han d’evitar-se també els aliments rics en greix i proteïnes,
ja que aquests dos nutrients no ajudaran al fet que es mantingui el nivell necessari
de glucosa en sang.

Durant l’exercici, és aconsellable ingerir aliments rics en hidrats de
carboni d’absorció ràpida (begudes ensucrades, barretes de cereals…)
per a poder mantenir un bon nivell de glucosa en sang.

Dins de les dues hores següents al fet que l’exercici hagi acabat (intentant
que aquest període de temps sigui el menor possible), s’aconsella realitzar un menjar
que a més de ser rica en hidrats de carboni d’absorció lenta,
aportació també bona quantitat de proteïna, per a així millorar
la recuperació muscular de glucogen. Inicialment s’administren
líquids per a després continuar amb aliments sòlids.

La dieta del pilotari ha d’estar constituïda per una quantitat de proteïna
superior a la de la població no esportista, ja que en ser nutrients
amb funció estructural, juguen un paper important en el manteniment
del múscul, i en els temps de recuperació.

En general, en la dieta d’un pilotari, la distribució dels nutrients
al llarg del dia ha de ser la següent:
· 60-70% de l’aportació calòrica total ha de provenir dels hidrats
de carboni.
· 20-30% dels greixos.
· 15-20% de les proteïnes.

Durant l’exercici físic es perd gran quantitat de líquid
que cal reposar. La hidratació juga un paper molt important punt
abans com durant i després d’un entrenament o partit. Cal tenir
en compte que s’ha de començar l’exercici perfectament hidratat, a més
de no oblidar ingerir líquids cada 10 o 15 minuts durant la
activitat física.


Requeriments per al campionat del 4 i 1/2

Cal tenir en compte que la temporada de competició de
un pilotari dura tot l’any, no obstant això suposant que el jugador vagi
a disputar el campionat manomanista (d’abril a juny) i el del 4 i 1/2 (de
octubre a desembre), les pautes nutricionals generals a seguir serien
les següents:

Si el pilotari s’està preparant per al campionat del 4 i 1/2, es
pot dividir el seu període competitiu en quatre fases diferents d’una durada
d’aproximadament quatre setmanes cadascuna: fase d’adaptació, de força,
posada a punt i competició.
En la fase d’adaptació es pretén aconseguir una bona base aeròbica,
a més d’aconseguir un adequat desenvolupament muscular. Per tant, des de
el punt de vista nutricional, és una fase en la qual serà important
el control del pes ja que aquest campionat exigeix a més agilitat, per
el que es controlarà especialment la ingesta de greixos i proteïnes.
A més, es valorarà la necessitat d’aportar un suplement de ferro
per a prevenir l’anèmia ferropènica en aquesta època.

En la fase de força s’ha de controlar l’índex cortisol/tetosterona,
ja que aquest reflecteix el nivell de tolerància a l’estrès. També
s’han de controlar els nivells de calci i ferro. Per tant en aquesta fase,
podrien utilitzar-se suplements de calci, vitamina C pel seu efecte antioxidant,
així com d’aminoàcids ramificats per a retardar la fatiga, que
en general es prenen uns 30 minuts abans del partit. També es
podria afegir un suplement de glutamina en els entrenaments,
si el pilotari es troba fatigat, això sí, sempre sota la supervisió
d’un professional qualificat.

Durant la posada a punt, es manté la suplementació de vitamina
C i aminoàcids ramificats a més d’afegir un suplement
de vitamina E.

En la fase de competició, es prepara el partit que es disputarà
el cap de setmana, per la qual cosa la ingesta de suplements tindrà com a objectiu
protegir a l’organisme i estimular-lo. Aquesta constarà de vitamines C i E,
si bé a vegades s’admet afegir un suplement de Ginseng.


Requeriments per al manomanista

Si el pilotari s’està preparant per al campionat del manomanista,
la seva preparació també es divideix en quatre fases d’aproximadament
quatre setmanes de durada cadascuna: la de força-resistència, de força,
força-velocitat i finalment la fase de competició.

En la fase de força-resistència, es durà a terme un intens treball
físic pel que caldrà controlar els nivells de calci i
ferro, a més d’evitar l’aparició de fatiga. Per tant,
els suplements per a aquesta fase podrien ser aminoàcids ramificats,
glutamina i un complex multivitamínico.

En la fase de força, es treballa la condició aeròbica i anaeròbica,
a més de millorar la força màxima dinàmica del pilotari,
pel que la seva dieta durant aquesta fase haurà de ser rica en hidrats de
carboni i proteïnes. La suplementació serà similar a la
de la fase anterior.

Durant la fase de força-velocitat, el pilotari entrena en el frontó
duent a terme exercicis intervàl·lics, a més de treballar també
la força en el gimnàs. En aquesta fase es duu a terme una aportació extra amb suplements
a base de monohidrato de creatina, per a així aconseguir que les reserves
de fosfocreatina, font energètica de ràpida utilització
del múscul, estiguin saturades al final del període.

Finalment, en la fase de competició, els suplements seran
els mateixos que en el cas de la fase de competició del campionat del
4 i 1/2.

No obstant això, és important tenir en compte que a l’hora d’administrar suplements
a un esportista, s’ha de consultar amb el metge i un dietista nutricionista
que, tenint en compte diferents factors com la mena d’esport a realitzar,
les característiques fisiològiques de l’esportista, etc., decidirà
si aquest ha d’ingerir algun suplement i en quina quantitat, a més
d’informar-lo dels efectes de cadascun d’ells.


Errors nutricionals del pilotari

Normalment els pilotaris segueixen una dieta insuficient en hidrats de carboni
donades els seus elevats requeriments en cas d’entrenament o competició,
ja que s’alimenten de manera similar a la resta de la població sedentària.
A més tracten de suplir aquesta manca amb suplements, sense conèixer en
molts casos quals són els seus efectes i indicacions.

En general, no es para esment a l’alimentació i hidratació
posterior al partit, ni tampoc a la qual ha de dur-se a terme abans o després
d’un entrenament. Tampoc s’hidraten durant els entrenaments i en alguns
casos, si s’entrena al matí ho fan en dejú.

Per tot això, és important que el pilotari conegui la composició
dels aliments que ingereix, donant importància tant a la dieta com a la hidratació
abans, durant i després de partits i entrenaments.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions