Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’alimentació del tennista

Des de tres dies abans de disputar un partit de tennis, és important ingerir aliments rics en hidrats de carboni, com l'arròs, la pasta o el pa
Per maitezudaire 28 de juny de 2005

El tennis és un esport que a més de força física i entrenament, requereix un elevat grau de concentració. Perquè el tennista es trobi al cent per cent en tots els aspectes, és important que conegui les seves necessitats nutricionals i sàpiga com evitar que el seu organisme sofreixi baixons o es quedi mancat d’energia.

Tres dies abans

L’arròs, la pasta, el pa, els cereals o les patates són aliments rics en hidrats de carboni complexos. Aquests aliments són de gran importància en la dieta dels esportistes ja que suposen el principal combustible energètic del nostre organisme. Han de ser els protagonistes de l’alimentació del tennista els tres dies anteriors a una trobada esportiva, perquè l’esportista pugui disposar de tota l’energia que necessita. Per tant, la seva dieta podria estar composta per un desdejuni en el qual s’inclogui un suc de fruita i uns cereals amb iogurt, un esmorzar a força de pa amb formatge, pernil, gall dindi o truita amb una mica de fruita, un menjar compost per un primer plat ric en hidrats de carboni com a pasta amb tomàquet, arròs amb verdures o llegums amb patata, al costat d’un segon que aporti proteïna com a carn o peix. Les postres pot ser un làctic (iogurt, formatge, quallada…) o una fruita, sense oblidar la ració de pa corresponent a aquesta presa. Per berenar, el tennista pot prendre una mica de fruita acompanyada d’un làctic i una mica de pa torrat, mentre que el sopar estarà compost per un primer i segon plat similars als del menjar del migdia, una ració de pa i acabarà també amb un làctic (també pot ser arròs amb llet, postres riques en hidrats de carboni) o fruita fresca o en almívar.

La presència d’hidrats de carboni en la dieta permet que les reserves de glucògen del múscul estiguin completes i per tant el tennista pugui disposar de l’energia necessària durant la trobada.

La “ració d’espera”

És convenient que entre l’últim menjar i el començament del escalfament, el tennista ingereixi a intervals de temps regulars una beguda amb glucosa. Això és el que es coneix com a “ració d’espera”, alguna cosa molt propi d’aquest esport i que presenta l’inconvenient que pugues tenir una durada més o menys llarga depenent de l’hora a la que finalitzi el partit anterior. Amb aquesta ració d’espera s’aconsegueix que el tennista no corri el risc de sofrir una hipoglucèmia ni problemes digestius. És recomanable que una vegada que hagi començat el partit, el tennista segueixi prenent de forma regular una beguda amb glucosa i a més de vegada en quan ingereixi aliments sòlids com per exemple un tros de plàtan, barrita de cereals, un grapat de muesli, etc.

Partit a primera hora

S’aconsella que entre l’últim menjar i el començament del partit transcorrin almenys 3 hores. No obstant això, el tennis és un esport que en ocasions es juga al matí, així que en aquests casos han de seguir-se les següents pautes. Si el tennista s’ha d’enfrontar a un partit a primera hora, ha de tenir en compte que l’últim menjar important serà el sopar del dia anterior. Per tant aquesta ha de prendre’s tarda i ha de ser rica en hidrats de carboni, seguint les recomanacions descrites anteriorment. D’aquesta manera seria suficient amb prendre un desdejuni lleuger unes 2 hores abans el partit, en el qual no falti la fruita fresca, un làctic i pa o cereals, sense oblidar la indispensable ració d’espera.