Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’alimentació infantil a Espanya ha de millorar

El 90% dels adults creu que els seus fills s'alimenten bé, però les dades d'una recent enquesta assenyalen el contrari

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 10deDesembrede2014
Img donuts chocolate hd Imatge: alenkasm

Entre finals de setembre i primers d’octubre de 2014, EROSKI CONSUMER va realitzar una àmplia enquesta sobre l’alimentació infantil a Espanya. Es va dur a terme en nou comunitats autònomes i va comptar amb l’opinió d’1.050 pares o cuidadors habituals (com els avis) de nens i adolescents d’entre 2 i 18 anys. L’enquesta ha revelat dades preocupants, alguns dels quals es detallen i analitzen a continuació, donada la importància de seguir una dieta saludable al llarg de tota la infància.

Img donuts chocolate 01
Imatge: alenkasm

Alimentació de nens i joves, massa optimisme?

Una de les primeres preguntes de l’enquesta pretenia valorar l’alimentació dels menors de forma global, segons el parer dels seus cuidadors. El resultat ha estat sorprenent perquè nou de cada deu adults consultats ha considerat que els seus fills (o els menors al seu càrrec) tenen uns hàbits nutricionals equilibrats. La realitat, no obstant això, és ben diferent. En l’enquesta es va constatar que existeixen notables desequilibris en l’alimentació infantil que, en ocasions, s’agreugen en l’adolescència.

Desdejuni infantil: poca fruita, molt sucre

Si bé existeix controvèrsia en l’àmbit científic en relació a la importància del desdejuni, ningú dubta que és convenient la presència de fruites fresques en aquesta ingesta. Tampoc hi ha dubtes sobre el poc recomanable que és incloure en aquest menjar, de manera habitual, aliments amb una alta densitat energètica. Doncs bé, segons l’enquesta, el 41% dels nens i joves per els qui es va consultar mai inclou fruita en el desdejuni. A més, el 57% pren cereals ensucrats o chocolateados en el desdejuni. La doctora Margaret Chan, directora general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), subratlla que aquest tipus de cereals no són aconsellables per a un consum habitual, donat l’alt percentatge de sucre que contenen.

Poc consum d’aliments integrals

Solament un 8% dels menors menja habitualment pa integral. La xifra puja una mica en adolescents (12%). El consum de pasta integral és menor (un 6%) i més reduït encara el d’arròs integral (un 4%). Són dades desalentadores per als experts en nutrició. Nombrosos estudis mostren beneficis per a la salut atribuïbles al consum de grans integrals, tal com va concloure una revisió publicada en Public Health Nutrition al desembre de 2011 per Gil i col·laboradors. De fet, el Fondo Mundial per a la Recerca del Càncer assenyala que hauríem de “limitar” la nostra ingesta de cereals refinats per millorar la nostra salut i prevenir (que no guarir) el càncer.

Un nivell insuficient de fruites i hortalisses

Img fcb2
Imatge: CONSUMER EROSKI

S’aconsella consumir cinc racions de fruites i hortalisses diàriament, alguna cosa que també s’aplica als nens i adolescents, encara que la ració de consum recomanada per a ells sigui menor que l’aconsellada per als adults. Mesures i pesos aparti, la veritat és que la majoria de la població no cobreix aquesta recomanació, i això inclou als nens. L’article ‘Promoció de fruites i hortalisses: què estem fent malament?‘ explica aquesta qüestió detalladament. I l’enquesta d’EROSKI CONSUMER ho confirma, ja que ha revelat que més de la meitat dels menors no consumeix verdures ni hortalisses diàriament, mentre que el 29% tampoc consumeix fruites. Potser això últim tingui a veure amb una altra dada que també desprèn l’enquesta: sol substituir-se la peça de fruita pel làctic. És alguna cosa que fa de forma habitual el 32% dels nens i de forma ocasional, el 60%.

La recomanació és consumir diàriament un mínim (no un “màxim“) de cinc racions de fruites i hortalisses, alguna cosa que va quedar clar en una recerca duta a terme per Reiss i col·laboradors al desembre de 2012 (Food and Chemical Toxicology). En ella es va estimar que si la meitat de la població nord-americana prengués una ració més cada dia de fruites i hortalisses, es podrien evitar 20.000 casos de càncer cada any. L’OMS, per la seva banda, calcula que una ingesta insuficient de fruites i hortalisses (sense explicar a tubercles, com la patata o la mandioca) causa un 31% de les cardiopaties isquémicas i un 11% dels accidents vasculars cerebrals. En total, considera que consumir suficients fruites i hortalisses podria salvar fins a 1,7 milions de vides a l’any.

Aliments superflus a l’abast dels nens

Gairebé set de cada deu adults que van participar en l’enquesta solen tenir a casa brioixeria industrial, gominolas, snacks i altres aliments superflus, molt atractius per als nens. Si estan a casa, o bé els nens els prenen o bé els adults els hi prohibeixen (perquè els nens senten una gran atracció cap a ells). No obstant això, és ben sabut que “prohibir és despertar el desig”. És possible que això guardi relació amb el baix consum de fruites i hortalisses abans detallat.

El menjar com a incentiu

Si és poc recomanable que els aliments superflus estiguin de forma habitual a casa, pitjor és utilitzar el menjar com a incentiu (premi, càstig o alleujament a l’avorriment). En l’enquesta d’EROSKI CONSUMER, això últim succeeix en un 32% de les famílies, sobretot quan els cuidadors no són els pares. Utilitzar el menjar com a “moneda de canvi” de forma habitual és alguna cosa del tot desaconsellable. Alimentar bé a un nen no consisteix solament a vigilar els nutrients que ingereix, també passa per respectar les seves sensacions de gana i sacietat, així com els seus gustos i preferències, dins d’una oferta d’aliments saludables, sempre sense xantatges o coaccions. Almenys, així s’aconsella en l’últim document de referència en alimentació infantil, publicat per l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica (antiga Associació Americana de Dietètica).

Nens que mengen enfront del televisor

Convé evitar que els menors mengin enfront del televisor, per molts motius. Per començar, això els allunya de compartir un dels pocs moments en família que viuen ara com ara. A més, els exposa a moltíssims anuncis d’aliments superflus, molt bé dissenyats per atreure la seva atenció, com és el cas dels anuncis de cereals de desdejuni ensucrats. Sabem que la publicitat pot modificar les eleccions alimentàries i les dietes dels més petits, un aspecte en el qual aprofundeix l’article ‘Publicitat d’aliments i obesitat infantil‘. En aquesta recent enquesta, entre el 30,3% i el 47,6% dels menors sempre veuen la tele mentre mengen. En adolescents d’entre 13 i 18 anys, aquesta xifra pot arribar al 70%.

Tot el detallat fins ara contrasta no solament amb l’optimisme dels pares o cuidadors (recordem que el 90% considera que l’alimentació dels menors és adequada), sinó sobretot amb el fet que al 87% dels adults li preocupa “molt o bastant” aquest tema. És una preocupació, com s’ha pogut comprovar, malament enfocada. Fa falta més informació rigorosa en els mitjans de comunicació, en les llars, en les consultes amb professionals sanitaris i, fins i tot, a les escoles. També és convenient, sens dubte, que existeixi menys desinformació.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions