L’anís estavellat és un fruit amb uns sis a dotze carpelos en forma d’estel amb el qual es poden preparar infusions. També es coneix amb els noms d’anís de Xina o badiana.
El seu origen
L’arbre del que s’obté l’anís estavellat pugues aconseguir els 5 metres d’altura i el seu aspecte és similar al del llorer. El seu agradable aroma recorda al de l’anís comú, encara que el de l’estavellat és una mica més fort. El seu origen se situa a la zona sud de Xina, Coreja i Japó. A finals del segle XVII es va introduir a Europa i en l’actualitat es conrea també en zones càlides i humides d’Amèrica. Els fruits d’aquest arbre són de color marró i presenten una original forma d’estel que li donen el nom comú.
Retirat del mercat
L’anís estavellat pertany a una família botànica diferent a la de l’anís comú, no obstant això contenen el mateix principi actiu, concretament una essència rica en anetol. Les seves propietats són molt similars, tots dos faciliten la digestió i posseeixen propietats carminativas, és a dir, afavoreixen l’eliminació dels gasos i les flatulències intestinals, per la qual cosa el seu consum s’indicava per a persones amb problemes de digestions pesades i gasos. No obstant això, és l’anetol, el component que ingerit a dosis elevades pot tenir efectes tòxics sobre el sistema nerviós provocant deliris i convulsions. Com a conseqüència de la detecció de diversos casos d’intoxicació greu associats a l’administració de la infusió sobretot en bebès en els quals l’anís estavellat semblava alleujar els símptomes dels còlics del lactant, motiu pel quin el Ministeri de Sanitat i Consum va decidir retirar l’anís estavellat del mercat a l’octubre de 2001.
