Cada vegada són més freqüents els productes làctics amb baix contingut en lactosa o “sense lactosa” com un valor afegit per a la salut. No obstant això, no tots els consumidors que creuen ser intolerants a la lactosa ho són, tal com ha certificat una recerca duta a terme per experts de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona. Per aquest motiu, el consum de productes sense lactosa per part d’els qui no els necessiten no respon a una necessitat de salut i limita la dieta sense cap justificació.
Les persones afligides d’intolerància a la lactosa no poden, o els costa molt, digerir i absorbir aquest sucre present de forma natural en la llet i, en menor quantitat, en els productes làctics elaborats amb aquesta. Les dificultats en la seva digestió provoquen molèsties gastrointestinals. Respecte a la prevalença de la intolerància a la lactosa, és molt variable. S’estima que prop del 10-15% de la població espanyola pot sofrir-la, mentre que és molt més freqüent en altres zones geogràfiques, sobretot entre la població negra africana i l’asiàtica, on la prevalença oscil·la entre el 65% i el 100%. En les poblacions nòrdiques i escandinaves, amb prou feines aconsegueix el 5%.
Distingir la veritable intolerància
Un recent estudi epidemiològic realitzat a Espanya per experts de l’Hospital Universitari Vall’d Hebron, de Barcelona, conclou que més de la meitat dels pacients que pensaven que no podien digerir la lactosa, és a dir, que es creien intolerants, estaven equivocats. Els autors, el treball dels quals s’ha publicat en “Clinical Gastroenterology and Hepatology”, afirmen que hi ha una creença massa estesa, a l’una que errònia, entre els pacients amb símptomes gastrointestinals. Creuen que estan causats per la lactosa de la llet i derivats, quan no és així.
No obstant això, no queda clar el motiu pel qual aquestes persones, que en realitat no tenen problemes per digerir la lactosa, desenvolupen els mateixos símptomes que si fossin intolerants. Els investigadors especulen en l’estudi amb que alguns d’ells podrien sofrir l’anomenada síndrome de l’intestí irritable, patologia amb la qual comparteix símptomes.
Làctics baixos en lactosa i sense lactosa
Fins fa poc temps, el tractament de la intolerància a la lactosa passava per seguir una dieta que exclogués l’aliment generador dels símptomes, en aquest cas, la llet i els làctics. Al mateix temps, es proposaven alternatives dietètiques amb la finalitat de no patir cap manca nutricional. Des de fa uns anys, la indústria alimentària ha creat una gamma de làctics amb un contingut reduït de lactosa o sense lactosa perquè les persones afectades no hagin de renunciar a aquests aliments. Tant els comestibles com les begudes reben un tractament que garanteix un contingut màxim en el producte final, que evita els símptomes i molèsties ocasionats en les persones afectades.Pacients amb símptomes gastrointestinals creuen, de manera errònia, que aquests els causa la lactosa de la llet i els seus derivats
El procediment tecnològic per obtenir el producte consisteix a afegir lactasa, l’enzim encarregat de la digestió de la lactosa durant el procés d’elaboració dels productes. D’aquesta forma, el resultat final és idèntic a qualsevol altre tipus de llet equivalent (sencera, semidesnatada o descremada), però sense lactosa, i conserva unes característiques nutricionals molt similars quant a valor energètic, principis immediats (hidrats de carboni, proteïnes i lípids), vitamines i minerals.
No obstant això, si s’atén a les xifres reals de prevalença de la intolerància a la lactosa (al voltant del 15% de la població), no sembla raonable, en termes d’utilitat, l’actual profusió d’aquests productes baixos en lactosa o sense ella. Aquesta qüestió queda manifesta quan es comprova la publicitat que destaca afirmacions com a “llet més digestiva”, “la que millor senti”, “matins lleugers” o “fàcil de digerir”. En els anuncis no es fa esment alguna al fet que aquesta circumstància, el seu major digestibilidad, serà d’utilitat només entre les persones intolerants a la lactosa, mentre que els qui no ho són no trobaran benefici algun en consumir-los. Per tant, la ingesta d’aquests productes específics per part d’els qui no els necessiten no resulta necessària, alhora que limita la dieta sense justificació alguna.
Sembla convenient que, abans de comprar un nou producte, i davant la menor sospita d’intolerància alimentària, es consulti amb un professional sanitari que assessori de forma adequada en el diagnòstic d’aquest tipus de trastorns. A més, les novetats en les recerques apunten al fet que algunes persones amb aquesta intolerància, encara que no totes, poden consumir llet i productes làctics, en particular fermentats com el iogurt i el formatge, sense desenvolupar els símptomes. Així ho va confirmar el Departament de Gastroenterología de la institució Guy’s and St Thomas’ NHS Foundation Trust de Londres (Regne Unit) en una revisió sobre els nombrosos estudis clínics realitzats sobre la intolerància a la lactosa. Això succeeix quan la ingesta de lactosa es limita a 12 g al dia (equivalent a 240 ml de llet) repartits durant la jornada (cereals amb llet, tallat, te amb llet, o uns altres).
La lactosa
La lactosa és un sucre compost per dos sucres més petits, la glucosa i la galactosa, units entre si i que per poder absorbir-los han de separar-se. Aquesta hidròlisi de la lactosa la realitza un enzim, la lactasa, present en les cèl·lules epitelials del tracte digestiu. En absència de lactasa, la lactosa no se separa en els seus sucres constituents i roman en la llum intestinal, la qual cosa genera un augment de la pressió osmòtica que atreu líquid a aquest espai i genera femta aquosa o diarrea. És possible que parteix de la flora intestinal fermenti la lactosa no absorbida, la qual cosa afavoreix l’augment de gasos, la distensió abdominal i malestar digestiu.
No tots els diagnòstics d’intolerància a la lactosa són iguals. Des del naixement, és un trastorn genètic rar i poc freqüent. La llet materna conté lactosa i el bebè nounat disposa d’una correcta funció lactásica (de l’enzim) per digerir-la de forma adequada. Amb el temps, dels 3 als 5 anys, i en persones predisposades, aquesta activitat es pot perdre de forma gradual, la qual cosa representaria un diagnòstic d’intolerància primària. En aquests casos, els nivells d’activitat enzimàtica estan disminuïts, encara que és possible, en la seva majoria, la ingesta de quantitats limitades de lactosa sense sofrir molèsties. Hi ha un últim diagnòstic, la intolerància secundària deguda a l’absència temporal d’activitat lactásica motivada per alguna circumstància, que limita de forma reversible la producció de lactasa en el tracte digestiu, com a diarrees infeccioses o un brot celíac.
