Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les denominacions d’origen, garantia de qualitat

Els productes agrícoles conreats d'una manera tradicional diferenciada o aquells elaborats que són propis d'una regió en particular estan protegits per llei com a reconeixement a aquestes característiques úniques que els distingeixen davant els ulls del consumidor.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 20deGenerde2004

Les denominacions d’origen són una manera eficaç d’evitar les falsificacions i fraus. La seva normalització evita la “competència deslleial”, ja que els compradors quan busquen un producte alimentari determinat el fan tenint en compte les seves característiques diferenciades, que, en la majoria de les ocasions, tenen a veure amb la regió en la qual es produeix o amb els mètodes, generalment tradicionals, emprats en el seu cultiu o preparació.

El fet és que podem considerar a les denominacions d’origen una salvaguarda que assegura al consumidor uns determinats estàndard de qualitat i veracitat. Els productes són exclusius d’una regió concreta i així es reconeix mitjançant la regulació de les denominacions d’origen.

La legislació comunitària aspira a establir un règim legal homogeni a la UE, uniformitzant les condicions necessàries per a considerar a un producte mereixedor d’una denominació d’origen.

Les denominacions d’origen estan regulades pel Reglament (CEE) 2081/92 del Consell, de 14 de juliol de 1992, desenvolupat en cada estat per la legislació pròpia de cada país. A Espanya el Ministeri d’Agricultura, a través de l’Ordre de 25 de gener de 1994, va aclarir la correspondència entre la legislació espanyola i el Reglament citat. Segons aquesta ordre es ratificava la correspondència entre les denominacions d’origen i les denominacions específiques espanyoles i les denominacions d’origen i les indicacions geogràfiques protegides de la legislació comunitària.

Segons el Reglament (CEE) 2081/92 es designen tres sistemes diferents de referència dels productes agroalimenticios: la Denominació d’Origen Protegida (DOP), la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) i l’Especialitat Tradicional Garantida (ETG).

Vegem les diferències de cada cas:

La Denominació d’Origen Protegida defineix als productes la producció dels quals, transformació i elaboració es realitza en una regió concreta i determinada.

La Indicació Geogràfica Protegida només indica que un dels processos en l’elaboració, cultiu o preparació és propi i s’efectua en una zona determinada.

La Certificació Especialitat Tradicional Garantida, en canvi, assenyala una manera de producció tradicional, sense referències a la regió en la qual s’elabora.

Condicions

Segons la legislació europea un producte ha de complir uns de requisits i donar una sèrie de passos per a optar a una denominació d’origen. Així, els productors han de definir el producte segons unes especificacions concretes i enviar aquestes especificacions a les autoritats nacionals perquè aquestes estudiïn el cas. Després, i en el cas que la pretensió prosperi, les autoritats nacionals remeten la informació de la qual disposen a la Comissió Europea que al seu torn realitza un estudi del producte. Quan es decideix atorgar a un producte una denominació d’origen es fa públic manifestant-lo en el Diari Oficial de les Comunitats Europees.

A Espanya hi ha diversos productes protegits per una denominació d’origen, per a veure un llistat d’ells podem acudir a aquesta web del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació:

http://www.mapya.es/alimentacion/pags/denominacion/consulta.asp

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions