La gastronomia és un dels factors que més atreu als turistes al nostre país. Més de 9,5 milions de visitants van venir l’any passat a Espanya motivats, sobretot, per la nostra cuina. I, per descomptat, quan parlem de la nostra identitat gastronòmica, ens referim de forma inevitable a les tapes. La quarta edició del Dia Mundial de la Tapa, que es va celebrar la setmana passada amb l’impuls d’Assaboreix Espanya, no solament va ser un homenatge a aquest tipus de gastronomia. També va mostrar que les tapes són una mica més que un simple plat: simbolitzen la nostra forma de socialitzar i, per descomptat, una manera d’entendre l’oci. Aquestes són les deu més clàssiques.
Explica la llegenda que la paraula “tapa” associada a la gastronomia prové d’una anècdota del rei Alfonso XIII, que, per evitar que la seva copa de vi s’omplís de sorra del vent, va dipositar una rodanxa de pa amb pernil damunt. Cert o no, segons la Real Acadèmia Espanyola (RAE), una tapa és la “petita porció d’algun aliment que se serveix com a acompanyament d’una beguda”. Així i tot, cadascun reinterpreta el concepte al seu gust i això és una mica la gràcia de l’assumpte. Per a tapes, colors!
Després del Dia de la Tapa, que es va celebrar la setmana passada, fem una oda a aquest element tan singular de la nostra gastronomia. Per a això, enumerem les deu tapes made in Spain que no poden faltar en qualsevol bar que es precie.
- 1. Pernil. L’idoni és presentar-ho sobre una bona llesca de pa, en la qual es refrega un tomàquet cru i madur perquè es quedi ben untada i d’un intens color vermell. També és habitual veure aquesta tapa acompanyada de “becs”, els colines típics en la cuina andalusa.
- 2. Truita de patata o més coneguda com a truita espanyola. Aquesta és, indubtablement, una de les preparacions més clàssiques de la nostra gastronomia. El gran debat sobre aquest mític plat sempre és el mateix: amb o sense ceba?
- 3. Vasito de salmorejo. Encara que és habitual veure-ho com un dels plats principals del menú, també podem trobar-ho com a tapa en la seva versió reduïda. S’elabora mitjançant un triturado d’una certa quantitat de molla de pa a la qual se li inclou, a més, all, oli d’oliva, vinagre, sal i tomàquet.
- 4. Ensalada russa. Segons el nostre cuiner més representatiu, Karlos Arguiñano, l’ensalada russa és un entrant molt senzill a força de patata i ou cuit tallat en daus, amb pèsols, tonyina i acompanyat de maionesa.
- 5. Calls. Són un dels plats més típics de l’hivern madrileny, per la qual cosa molts bars aprofiten per posar-ho de tapa i escalfar als seus clients en aquests dies de fred.
- 6. Braves. O, la qual cosa és el mateix, patates amb salsa brava. Això sí, segons Directe al Paladar, la salsa autèntica de les braves no és una salsa picante de tomàquet, sinó una salsa o crema velouté feta sense tomàquet.
- 7. La Gilda. Aquesta banderilla és un adobat que combina la oliva i la guindilla amb una conserva de peix, en general anxova, unides per un escuradents.
- 8. Torreznos. No apte pels quals estan a dieta o volen cuidar la seva alimentació. Així i tot, és impossible resistir-se a ells. Els torreznos són trossos de cansalada tallats en tires i que solen presentar-se fregits o salteados.
- 9. Formatge manxec. Ideal per als amants del maridatge de la tapa amb vins, el seu sabor intens i la seva denominació d’origen fan que es posicioni com un dels indispensables en qualsevol barra.
- 10. Croquetes. Picadillo de diversos ingredients com a pollastre o pernil, més beixamel, ou, pa rallado i oli, els ingredients fonamentals per fer unes bones croquetes.
