Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les fruites, amb pell o sense pell?

Quan es pelen perden part dels seus nutrients, però també els pesticides que acumulen

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 17deMaigde2005

Les fruites, a més de contenir minerals, sucres i diferents compostos, són aliments rics en vitamines i fibra. Aquests nutrients es localitzen tant en la polpa com en la pell, encara que aquesta última acumula en general major quantitat de fibra insoluble i certes vitamines. Quan les fruites es consumeixen pelades, part d’aquests nutrients es perden, però s’eviten també els pesticides que s’acumulen en la part externa i que s’eliminen en rentar les peces abans del seu consum.

Concentració de fibra
Img naranja piel1

La pell és la part de la fruita amb major concentració de fibra, si bé la polpa carnosa també és font de pectina o fibra soluble. Aquest nutrient és essencial en la dieta a causa de les propietats beneficioses que té per a l’organisme. A més d’incrementar la sensació de sacietat, afavoreix el manteniment i el desenvolupament de la flora intestinal, contribueix al fet que la bilis sigui més soluble, ajuda a regular el nivell de glucosa i colesterol en sang, combat el restrenyiment i prevé fins i tot el càncer de còlon.

El seu contingut en les fruites pot disminuir de forma significativa en pelar-les. En el cas de les pomes, es perd al voltant d’un 11% de fibra i en les peres, fins a un 34% o més. En les fruites que es consumeixen sense pell, com els cítrics, cal retirar la pela justa per eliminar la menor quantitat possible de pell blanca, ja que és pura fibra.

Respecte als sucs, resulten més nutritius quan es consumeixen amb polpa, ja que en retirar la pell ja es perd bastant fibra.

Pèrdua de vitamines

Les fruites aporten a la dieta quantitats significatives de vitamina C, beta-caroteno o pro-vitamina A i folatos. En general, part d’aquestes desapareixen també en pelar les fruites. Els cítrics (taronja, mandarina, aranja, llima, llimona), les maduixes, les fruites tropicals (kiwi, papaya, pinya, mànec, litchi…), el meló, el gerd o la poma són les més destacades en vitamina C. La major part es mengen pelades ja que la seva pela és massa dura, però no convé seguir aquesta pràctica en les fruites de pell tova, com la poma, sinó rentar-les i consumir-les en el seu estat original. El contingut de vitamina C en aquestes peces és de tres a cinc vegades major que en la polpa.

Una acurada higiene
És freqüent pelar les fruites per eliminar impureses, gèrmens i pesticides que puguin acumular-se en l’exterior. No obstant això, per evitar ingerir residus és recomanable un rentat meticulós de les peces amb aigua. Les més petites i delicades, com a maduixes o gerds, es poden deixar en remull uns minuts i escórrer-les. Si es mengen fruites grans com el meló o la síndria, s’aconsella rentar-les amb abundant aigua i fregar-les amb un raspall d’ús exclusiu abans de trossejar-les.

Amb independència de la fruita que es consuma, convé rentar-se les mans amb aigua i sabó (millor si aquest té també propietats desinfectants) abans de tocar-les i fer el propi si després es van a manipular aliments cuinats. Asi es limita el risc de possibles contaminacions creuades.

LA POMA

Img piel manzana1
En una fruita com la poma, menjar-la amb o sense pell pot no ser un capritx sinó una necessitat per adaptar-la a la dieta en casos particulars. Amb pell és útil per tractar el restrenyiment perquè s’aprofita tota la fibra. Si es pela, es ralla i es deixa enfosquir fins que apareixen els taninos de la poma per oxidació -composts que li donen el caràcter astringente-, resulta útil en cas de diarrea.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions