Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les fruites més riques en vitamina C

Fruits exòtics com el kakadu, el camu-camu o l'acerola aporten entre 20 i 100 vegades més vitamina C que les taronges

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 16deOctubrede2009
Img acerola Imatge: Wikimedia

Algunes fruites exòtiques poc o gens conegudes al nostre país desbanquen a les de cultiu tradicional pel seu contingut en vitamina C (àcid ascòrbic). El kakadu, d’origen australià, és la primera del rànquing. Li segueix el camu-camu, una fruita petita d’origen sud-americà, i l’acerola, una baya de color groc vermellós. Qualsevol d’elles conté entre 20 i 100 vegades més quantitat d’aquest nutrient que les taronges, referència en la gastronomia per la seva riquesa vitamínica.

L’àcid ascòrbic és un nutrient l’aportació del qual de vitamina C és excel·lent a través de la fruita crua, al natural, amb un mínim de processament. Les necessitats diàries ronden els 60 mil·ligrams per a una persona adulta sana, una quantitat que se supleix en consumir una ració de qualsevol de les fruites més riques en vitamina C.

Kakadu, la fruita australiana

Img kakadu articulo

El kakadu, de nom científic “Terminalia Ferdinandiana”, és una fruita originària d’Austràlia. Aquest arbre de fulla caduca esculpeix juntament amb altres espècies salvatges les planicies tropicals de la zona nord i occidental d’aquest continent. Després que científics de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat de Sydney confirmessin el seu excepcional contingut en vitamina C, la fruita kakadu comença a ser més coneguda.

Aquest fruit pot contenir fins a cinc g de vitamina C per 100 g de fruit, unes 100 vegades més que una taronja. La segona fruita més rica en aquest nutrient és el camu-camu. La seva composició destaca per l’alt contingut de folatos i de compostos fenòlics antioxidants, així com per la seva proporció d’àcid elágico i gálico, que han demostrat propietats similars.

De les fruites de consum habitual, destaquen pel seu contingut en vitamina C les groselles negres, la taronja, la mandarina, el meló i la nectarina

Aquests fruits tenen la forma d’una ametlla, punxeguda, i la grandària d’una pruna, per aquest motiu se’ls conegui com la pruna kakadu. Són de color verd i en el seu interior contenen una llavor dura. La carn és comestible però amb un lleuger sabor àcid i amarg, que deixa en la boca un regust poc agradable, similar a la pela de llimona.

Els aborígens elaboren amb el kakadu una deliciosa melmelada que té aspecte gelatinoso quan està cuita. Un altre dels seus usos culinaris és l’elaboració de salses i sucs. El seu extracte se sumeixi als sucs de Goji, açai, mangostán, nabius, cireres i magrana, considerats els de major concentració de compostos antioxidants. La indústria alimentària estudia la viabilitat de fabricar sucs i gelats o vendre els components nutracéuticos obtinguts de la fruita, pel seu nivell extraordinari d’àcid ascòrbic natural, com a base per a l’enriquiment d’aliments o begudes. Diverses empreses de cosmètics a tot el món han llançat una línia amb extracte de kakadu com un dels seus ingredients.

Fruites supernutritivas

El camu-camu (“Myrciaria dubia”) és d’origen sud-americà. Reuneix fins a tres g de vitamina C per 100 g de fruita, unes 40 vegades més que en la mateixa quantitat de taronges. De forma esfèrica, amb amb prou feines tres centímetres de diàmetre i 20 g de pes, s’assembla a una cirera.

Img acerola articuloImagen: Wikimedia

Les acerolas (“Malpighia emarginata”) són unes bayas exòtiques que mereixen esment també per la seva extraordinària concentració d’àcid ascòrbic: de 695 a 4.827 mg per 100 grams. El fruit és petit, amb un diàmetre d’un a quatre centímetres i un pes que varia de dos a 15 grams. La fruita en desenvolupament té color verd i es torna groga i vermellosa a mesura que madura. L’acerola es comercialitza com a fruita fresca i en sucs, melmelades, gelats, gelatines i dolces.

Segons dades subministrades per la Universitat de Sevilla i la Universitat do Val do Itajaí, Santa Catarina (Brasil), és en aquest país on les condicions de sòl i clima són les més idònies per al seu cultiu, per aquest motiu sigui el principal productor mundial.

De les fruites de consum que formen part de la gastronomia tradicional espanyola destaquen pel seu contingut en aquesta vitamina les bayas com les groselles negres (160 mg/100 g), la taronja (52 mg), les mandarines (41 mg), el meló (23 mg), la nectarina (20 mg) i l’aranja (37 mg). D’origen australià també és el kiwi, que va desbancar a la taronja com a fruita rica en àcid ascòrbic: aporta de mitjana 70 mg d’aquest nutrient per 100 grams. Altres fruites tropicals riques en vitamina C i la presència de la qual als mercats cada vegada és més comú són la guayaba (180 mg), el litchi (60 mg), el mànec (44 mg) i la papaya (64 mg).

NECESSITATS DIÀRIES DE VITAMINA C

Les necessitats diàries de vitamina C per a una persona adulta sana s’estimen en 60 mil·ligrams. Una única ració de qualsevol de les fruites esmentades serveix per cobrir aquest requeriment. Des del punt de vista nutritiu, s’ha d’insistir en la promoció del consum d’aliments naturals com a font de vitamina C, ja que està més biodisponible, per la sinergia que exerceixen molts altres compostos del propi aliment, com l’àcid cítric, que potencia l’acció orgànica de la vitamina.

La capacitat antioxidant dels aliments es mesura amb el mètode ORAC (Capacitat d’Absorció de Radicals d’Oxigen). El Departament de Sanitat dels Estats Units (USDA) ha publicat una llista amb els aliments més antioxidants, entre els quals es troben les fruites citades.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions