Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les millors formes de cuinar per seguir una dieta saludable

Les tècniques de cocció modifiquen la textura i el sabor dels aliments, però també el seu perfil nutricional. Descobreix què aporta (i quin resta) cadascuna d'elles

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 26 de Febrer de 2020

Una dieta saludable és aquella que permet el funcionament òptim del nostre organisme; la que ajuda a prevenir certes malalties (com la diabetis, l’obesitat, el colesterol o la hipertensió arterial) i afavoreix, per tant, que puguem conservar la nostra salut i tenir una millor qualitat de vida. Els aliments d’origen vegetal són indispensables per a això. Les fruites, hortalisses i verdures haurien d’estar presentis tots els dies en els diferents menjars que fem; si ben també resulten fonamentals els llegums i la fruita seca. Altres aliments saludables i nutritius són els ous, les carns magres i el peix, així com els làctics (sense azucarar) i els cereals integrals (presents en la pasta, l’arròs o el pa).

Consumir aliments crus —com les fruites, per exemple, o les verdures— és beneficiós per a la salut i contribueix a aprofitar tots els nutrients que es troben presents en ells de manera natural. L’única precaució consisteix, per descomptat, a assegurar una correcta higiene, rentant-los ben abans de menjar. Altres aliments, en canvi, resulten més plaents quan es cuinen i alguns, de fet, no s’haurien de menjar crus mai.

La manera de cuinar influeix en la salut

Les tècniques de cocció modifiquen els aliments. No és el mateix bullir unes patates que fer-les al forn o fregir-les. Tampoc ho és menjar un filet de lluç arrebossat que fer-ho a la planxa; ni un bròcoli al vapor amb oli d’oliva que un bròcoli al forn fet amb formatge i nata. La manera de cuinar determina el sabor i la textura del nostre menjar, però també el seu perfil nutricional. La ‘Guia pràctica d’estils de vida saludables en la maduresa‘, publicada per la Fundació EROSKI al setembre de 2019, ofereix informació molt interessant (i pràctica sobre aquest tema). Les següents són les principals característiques de les diferents maneres de cuinar, ordenades, de menor a major, segons la quantitat de greix que s’empra en cadascuna d’elles:

  • Al vapor. Idònia per cuinar verdures, patates, peixos i mariscs. Encara que existeixen utensilis especialitzats per aplicar aquesta tècnica, també podem realitzar-la en una olla amb aigua i un colador, en el qual s’introdueix l’aliment. Amb prou feines es perden nutrients.
  • Al microones. La funció principal d’aquest electrodomèstic és escalfar aliments, però cada vegada s’utilitza més com a tècnica culinària. Permet preparar cremes de verdures, salses, peixos, pastes, arrossos, fins i tot flams i bescuits. Estalvia temps de cuinat, però depenent de quin preparem, no sempre constitueix la millor opció (per exemple, si volem un rostit cruixent és preferible fer-ho en el forn). En qualsevol cas, amb aquesta tècnica les pèrdues de nutrients són petites.
  • En aigua. Existeixen diversos tipus de cocció en aigua com són l’escalfado, escaldat, bullit, la cocció a pressió… Cadascun d’ells és adequat per a cert tipus d’aliments. Segons la temperatura i el temps de cocció, les pèrdues de nutrients poden ser majors o menors. En qualsevol cas, convé aprofitar l’aigua de cocció per evitar aquestes pèrdues (per exemple, l’aigua d’unes verdures per fer després un arròs).

hervir brocoli cacerola
Imatge: Zichrini

  • En papillote. Aquesta tècnica consisteix a cuinar els aliments embolicats, gràcies a la calor del vapor que es genera en el seu interior. Per formar els paquets es pot usar paper d’alumini, de forn, envasos de silicona o fulles de plàtan, yuca o de panotxes de blat de moro. Els productes es couen en els seus propis sucs. Es pot cuinar en el forn, en una vaporera, en el microones o fins i tot en la planxa. Conserva molt bé els nutrients i potencia els sabors.
  • Salteado. Per aplicar aquesta tècnica pot utilitzar-se una paella àmplia o un wok. Es duu a terme amb poca quantitat de greix, a altes temperatures i durant temps curts. És important moure constantment els aliments per evitar que la seva superfície es ressequi. A més, els ingredients han de trossejar-se petits i d’una grandària similar perquè es facin al mateix temps. Amb el salteado es conserven bé les característiques organolépticas dels productes (textura, color, sabor…) i també els nutrients.
  • Rostit. Existeixen diferents formes de rostir: al forn, a la planxa, a la graella… En qualsevol d’elles el que es pretén és que el producte quedi daurat en l’exterior i molt sucós a l’interior. Les pèrdues de nutrients que es produeixen afecten sobretot a les proteïnes i a les vitamines per efecte de la calor.
  • Fritada. Consisteix a cuinar l’aliment en un greix, habitualment en un oli vegetal (d’oliva, girasol…), encara que també es pot emprar llard de porc o altres greixos. Amb la fritada s’aconsegueixen sabors, colors i textures atractives, però també es degraden vitamines (per efecte de la temperatura). Aquesta tècnica té l’avantatge que el producte s’enriqueix en l’oli o greix de fritada, un dels motius pels quals es recomana utilitzar oli d’oliva. A més, aquest oli suporta millor altes temperatures i es deteriora menys en comparació d’uns altres, per la qual cosa és idoni per fregir.

Etiquetas:

cocció cuinar

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions