Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les millors tapes per a l’estiu

Les tapes més saludables són aquelles més lleugeres, que no incloguin ingredients grassos ni salses i sí hortalisses fresques, peixos i mariscs

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 08deAgostde2013
Img mejores tapas hd Imatge: phb.cz

El tapeo és un costum nacional tan assentada al nostre país, com a coneguda fora. Segons Assaboreix Espanya, associació que té per objectiu promocionar la gastronomia com a principal atractiu turístic, la “tapa i el tapeo són elements diferencials de la gastronomia i societat espanyola”. En l’Institut Mèdic Europeu de l’Obesitat (IMEO) han considerat rellevant aquest costum i han publicat una llista amb les millors tapes de l’estiu. La clau perquè aquest picoteo calmi l’apetit i sigui saludable està a escollir aquelles tapes més lleugeres, lliures de salses grasientas i calòriques i que estiguin compostes per hortalisses fresques, peixos i mariscs. A continuació es ressenyen set.

Img mejores tapas
Imatge: phb.cz

Les set tapes més saludables de l’estiu

Des de les 50 Kcal d’una “gilda” a les 250 Kcal d’un fregit o una ració individual de patates braves amb salsa rosa. Escollir entre una tapa o una altra fa la diferència entre la bona (i saludable) costum de calmar l’apetit i tot el contrari: que el “tapeo” sigui un mal hàbit alimentari amb excés de calories, grasses, sal i colesterol. En el present article, a més de conèixer les tapes més saludables, es proposen suggeriments i petits matisos per fer que el picoteo sigui més sa i lleuger encara.

  • 1. Gilda. És una banderilla amb adobats com guindillas, cogombret i oliva i una conserva de peix (en general, un aladroc o un tac de tonyina o bonic), punxats en un escuradents. Els adobats presos abans d’un menjar afavoreixen la secreció gàstrica pel que predisposen a l’estómac cap a una millor digestió. Es poden considerar les tapes més lleugeres de totes. Dins de les banderillas, altres propostes interessants, encara que més proteïques, són la del tac de tonyina o bonic amanit amb vinagreta, o el mig ou dur amb gamba i oliva.
  • Img
    Imatge: CONSUMER EROSKI

    2. Gaspatxo. Una tassa de gaspatxo (150 ml) elaborat amb tomàquet, pebrot, cogombre i oli d’oliva verge proveeix al cos d’una bona dosi de vitamina C, provitamina A, licopeno, vitamina I i seleni, tots ells compostos antioxidants, a més d’altres nutrients reguladors com folatos, magnesi i potassi. Pres entre hores, és un aperitiu refrescant, hidratante i molt nutritiu. Sadolla i desplaça a altres aperitius i begudes menys equilibrats com snacks, refrescs o begudes ensucrades. Algunes suggeridores versions del gaspatxo són les que barregen les hortalisses pròpies d’aquesta sopa estiuenca amb fruites com la síndria o les cireres. Sense tomàquet, es pot elaborar una sopa freda també molt remineralizante com el gaspatxo d’enciam i espinacs. Hi ha els qui confonen el gaspatxo amb el salmorejo, si ben aquest últim solament té en comú al tomàquet com a protagonista.

  • 3. Salpicón de marisc. La composició de la recepta de salpicón és molt particular i, en gran mesura, l’elecció dels ingredients respon als costums hogareñas. Hi ha els qui combinen peixos blancs bullits com el lluç, el congrio i el rap amb marisc (llagostins, gamba, polp) i barregen el conjunt amb hortalisses trossejades (pebrots, cebolleta fresca, tomàquet…) i una vinagreta suau. La qualitat dels ingredients determinarà la qualitat gastronòmica i nutricional del plat. Les salses roses en abundant quantitat, així com els succedanis de peix (palitos de cranc i similars) solen ser acompanyants habituals, que donen un sabor més pronunciat al plat però empobreixen la seva qualitat. De l’ús equilibrat dels diferents ingredients dependrà el millor resultat.

  • Img
    Imatge: CONSUMER EROSKI

    4. Sèpia a la planxa amb alls. La família dels cefalòpodes inclou a la sèpia, el calamar, els chipirones, la pota i el polp. La seva aportació proteïca és elevat, la seva aportació energètica és modest, i és sota el seu contingut en greixos, encara que el valor calòric pot variar de forma notable segons la manera de cuinat. A la planxa o al forn i sense acompanyament de salses grasses són les opcions més aconsellades. En cas de dislipemia, aquests mariscs tenen l’inconvenient que aporten entre 150-220 mg de colesterol per cada 100 grams, quantitat que triplica o cuadruplica al dels mariscs de petxina o mol·luscs (musclos, cloïsses, chirlas, escopinyes o ostres).

  • 5. Musclos a la vinagreta. Els mol·luscs són opcions més adequades en cas d’hipercolesterolemia en comparació dels crustacis, com a gambes o llagostins. La vinagreta és un condiment idoni per no augmentar les calories d’un plat lleuger de musclos elaborats al vapor. La seva alta aportació de proteïnes té un ràpid efecte saciante, per la qual cosa presos d’aperitiu calmen l’apetit per arribar al menjar principal sense necessitat de menjar amb ànsies, de manera impulsiva. Altres salses que guarneixen bé a aquests mol·luscs són la salsa vermella picante (no apta per a estómacs delicats), la salsa romesco, amb vi blanc o en escabetx.

  • 6. Regirat de xampinyons. En aquesta tapa, l’ou -font proteïca de referència- s’acompanya de xampinyons, els vegetals de menor aportació energètica. El resultat és una tapa proteïca, saborosa i nutritiva. Sol acompanyar-se d’una llesca de pa, que complementa en hidrats de carboni la ració i summa calories.

  • 7. Bolets amb all i una llesca de pa. Preparades amb la quantitat justa d’oli, els bolets amb allada són un aperitiu lleuger, saborós, ric en fibra i una miqueta saciante. Algunes versions lleugeres i igual de saludables són els bolets a la planxa o les ofegades amb cebolleta fresca.

Img
Imatge: CONSUMER EROSKI

En el llistat de les tapes més saludables també s’inclouen altres propostes amb un denominador comú: la seva aportació proteïca. Per exemple, els pebrots farcits de bacallà, la tonyina amb pebrot del piquillo o el pernil amb tomàquet.
Altres aperitius no contemplats en aquest rànquing són tant o més recomanats per gaudir amb salut d’un entrant, com el meló amb pernil, les gambes amb allada, les broquetes o els adobats.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions