L’obesitat infantil, que s’inicia en etapes cada vegada més primerenques, creix de forma epidémica i progressiva a Espanya. El 30% dels nens espanyols d’entre 3 i 12 anys pesa més del que hauria de, una xifra que s’eleva a quatre de cada deu en el grup d’edat comprès entre els 8 i els 17 anys. Com l’obesitat infantil augmenta el risc de sofrir nombroses malalties cròniques en el futur, qualsevol esforç que es tradueixi a reduir la seva incidència ha de ser aplaudit, sobretot per professionals sanitaris. I, si bé és imprescindible que la prevenció s’abordi des de diferents àmbits (embaràs, lactància, període d’alimentació complementària, educació, etc.), recents estudis mostren que els centres escolars emergeixen com a llocs importants per prevenir un guany excessiu de pes en la infància. A continuació s’explica per què i de quina manera.
Prevenció de l’obesitat a l’escola: es pot
Molts nens passen una gran part del dia a l’escola, i els menjars escolars suposen una fracció notable de les calories que ingereixen. Redoblar els esforços de prevenció a les escoles, per tant, té sentit. Les evidències disponibles ho confirmen, i afegeixen que resulten més eficaces en qui més ho necessita: els nens amb més risc d’acabar pesant més del normal, com és el cas dels fills de pares que sofreixen obesitat o amb baixos ingressos.
Un dels estudis més rigorosos sobre aquest tema es va publicar al desembre de 2011. En la recerca (catalogada com a‘ revisió Cochrane‘), Waters i col·laboradors van considerar que, per prevenir l’obesitat infantil, el “currículum escolar” hauria d’incloure més exercici físic (és prioritari que hi hagi més sessions d’activitat física en horari escolar), però també van considerar important que les escoles:
- promocionin una alimentació saludable entre els seus alumnes,
- creuen o fomentin un ambient i una cultura que permeti que els nens ingereixin aliments saludables al llarg del dia i
- millorin la qualitat nutricional dels aliments disponibles a l’escola.
Obesitat infantil: el paper d’una legislació més estricta
En teoria, aquests tres punts es van contemplar en la Llei de Seguretat Alimentària i Nutrició, aprovada pel Congrés dels Diputats el 5 de juliol de 2011. No obstant això, es va deixar la porta oberta a la publicitat a les escoles infantils o altres centres escolars (amb determinades condicions, fàcils de complir per qualsevol expert en màrqueting) i no es van determinar els perfils nutricionals dels aliments que han de ser restringits (com els de les màquines expenedores). Sobre el valor d’aquest tipus de lleis s’ha centrat una nova i important recerca, publicada al juny d’aquest any en JAMA Pediatrics. Els autors van observar que els nens d’escoles d’estats en els quals la legislació alimentària és més estricta pel que fa als estàndards nutricionals presenten menors taxes d’obesitat. Això és més notable en nens fills de pares amb pocs recursos econòmics, els qui, com s’ha comentat abans, tenen més risc d’obesitat.
Així, la responsabilitat de l’alimentació dels escolars no ha de recaure tan sol a l’escola: la legislació ha d’exercir un paper important, i no quedar-se en meres recomanacions o perdre’s en ambigüitats. En paraules de la Dra. Marion Nestle, aquest estudi “proporciona una important evidència per recolzar les iniciatives de salut pública de gran abast per contrarestar l’obesitat infantil”. Aquest tipus de control legislatiu sol ser mal vist per determinades empreses d’alimentació, que temen per la seva salut financera. Una “salut” que no hauria d’estar per sobre de la salut dels nostres fills.
Consens d’alimentació en centres educatius
Malgrat els “peros” a la llei abans citada, la veritat és que molts centres educatius espanyols, a més de comptar amb l’assessorament de dietistes-nutricionistes, segueixen les pautes recollides en el molt recomanable text denominat ‘Document de consens sobre l’alimentació als centres educatius’, coordinat en 2010 pels Ministeris d’Educació i Sanitat. Encara que no té validesa legal, en ell es detallen de forma clara els criteris nutricionals per a l’oferta alimentària present en màquines expenedores, cantines i quioscs als centres educatius. A més, inclou significatives consideracions sobre els diferents grups d’aliments. A continuació es resumeixen algunes d’elles:
- Cereals: es potenciarà l’ocupació de varietats integrals (pa, arròs, pasta, etc.).
- Verdures i hortalisses: s’aconsella consumir-les diàriament i en cru.
- Fruita: l’ideal és que sigui de temporada, madura i en cru. Els sucs s’oferiran un màxim d’una vegada per setmana.
- Llegums: es considera convenient el consum d’una ració de llegums entre una i dues vegades a la setmana.
- Begudes: l’aigua ha de ser l’única beguda que acompanyi als menjars.
- Precuinats: es recomana limitar el seu ús a un màxim de tres vegades al mes.
- Sal: es moderarà l’ús de sal en el cuinat dels aliments i es donarà preferència a la utilització de sal yodada, en funció de les circumstàncies de cada comunitat.
