Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’espelta, una varietat de blat per molts desconeguda

L'espelta és un tipus de blat que pel seu alt contingut en gluten resulta molt adequada per a l'elaboració de pasta
Per xavi 19 de maig de 2007

ImgImagen: M. ChauvetL’espelta (Triticum Spelta i Triticum Diccocum) és una subespècie del blat que té milers d’anys d’antiguitat. A diferència del blat comú, posseeix una pela més difícil d’eliminar però un major contingut de carbohidrats, proteïnes, certes vitamines, minerals i fibra.

El seu origen

Existeixen diferències d’opinió respecte a l’origen de l’espelta, ja que alguns ho situen a Iran, mentre que uns altres diuen que aquest cereal és originari de la regió iraniana i del sud-est d’Europa. Pel que sembla, el seu cultiu es va estendre des d’Orient, en l’Edat de Bronze, a través dels Balcans, d’Europa i del Caucas.

Se sap que en l’edat mitjana el pa d’espelta era de consum habitual entre les classes més riques, mentre que els més pobres prenien pa de sègol. Ja al segle XIX, el cultiu d’espelta va ser decreixent progressivament, en part a causa de la seva més baixa producció, en comparació del blat comú, i a la necessitat de descascarillar (llevar l’embolcall, fina i trencadissa) mecànicament del gra abans de la mòlta.

En l’última dècada, la popularitat de l’espelta ha anat en augment gràcies al reconeixement de les seves qualitats nutricionals i gastronòmiques. A més, existeixen avantatges en quan a la seva producció, ja que la seva particular pela afavoreix la germinació en òptimes condicions, protegint molt bé, a més, al gra enfront dels contaminants del sòl i insectes. Això permet que en la seva collita es pugui prescindir de pesticides, a més de que requereix poc o gens de fertilitzant, la qual cosa la fa idònia per a l’agricultura ecològica.

A Europa, l’espelta creix sobretot a les muntanyes d’Espanya, Àustria, Suïssa i Alemanya, i els principals països productors d’aquest cereal són, en l’actualitat, Alemanya i Suïssa.

Qualitats de les pasta d’espelta

Qualsevol tipus de pasta elaborada amb farina d’espelta aporta major riquesa nutricional que les preparades amb blat comú

Amb la farina d’espelta es produeixen diferents varietats de pasta com a fideus, macarrons o espaguetis. Totes elles tenen com a característica distintiva respecte a les quals s’elaboren amb blat comú la seva major aportació nutricional. En concret, contenen major quantitat de carbohidrats, fibra, proteïnes, vitamines B1 i B2 i certs minerals com el zinc.

Els carbohidrats (midó) són els nutrients més abundants, per aquest motiu la pasta d’espelta sigui un aliment essencialment energètic. El contingut mitjà de proteïnes és aproximadament d’un 15%, les quals són d’alt valor biològic, a diferència d’altres cereals la proteïna dels quals és deficitària en lisina (aminoàcid essencial). Quant al greix, aquesta es presenta en molt baixa quantitat. No obstant això, quan es fa referència a aquest nutrient cal tenir en compte l’elaboració del plat. Per exemple, uns espaguetis d’espelta elaborats de la forma més senzilla i acompanyats de salsa de tomàquet amb prou feines contenen greix. No obstant això, si a aquests espaguetis se’ls afegeix formatge o nata, el contingut gras es dispara a causa d’aquests ingredients. Quant a la seva aportació de vitamines destaquen la B1 i la B2. Finalment, dels seus minerals sobresurten el potassi, el magnesi i el zinc.

Recomanacions de consum

S’aconsella incloure pasta entre dues i quatre vegades per setmana en sopes, com a plat principal o com a guarnició de segons. La pasta és un aliment molt recomanable en la dieta habitual de qualsevol persona, i especialment per els qui necessiten una major aportació energètica com ocorre en la infantesa, l’adolescència i en persones que tenen un gran desgast físic.

Així mateix, en determinades malalties i en situacions de convalescència, es requereix augmentar l’aportació energètica, per la qual cosa la pasta d’espelta és un bon aliment per aconseguir-ho. Finalment, pel seu contingut de gluten, els qui tenen malaltia celíaca hauran d’abstenir-se del seu consum.

A continuació es presenten diverses receptes elaborades amb pasta convencional que, lògicament, podrien cuinar-se de la mateixa manera però amb pasta de blat d’espelta: