L’estevia, una planta de la mateixa família que el girasol i la xicoira, és un cultiu original d’Amèrica del Sud, en particular, de Brasil i Paraguai. Els pobladors indígenes coneixedors de l’intens dulzor de l’extracte que s’obté de les fulles de la planta, a la qual criden fulla de mel, la usen per endolcir menjars, infusions i begudes com el mat. L’interès que ha mostrat la indústria alimentària i farmacèutica per l’estevia es basa, a més d’en la seva poder edulcorant i sense calories, en les potencials propietats saludables en el control de la glucèmia i la hipertensió arterial. Així consta en els estudis preliminars realitzats sobre els principis actius de la planta, els glucósidos d’esteviol, si ben el nombre de recerques en humans és encara escàs com per donar els resultats per concloents.
Substitut de sucres
L’intens i marcat sabor dolç de l’estevia (“Stevia rebaudiana Bertoni”, pel cognom del seu descobridor, el biòleg botànic Moisés S. Bertoni) es deu als glucósidos d’esteviol, identificats set en total (esteviósido, rebaudiósido A, rebaudiósido C, dulcósido A, rubusósido, esteviolbiósido, rebaudiósido B). De la seva anàlisi bromatológico es desprèn que aquests compostos són entre 250 i 300 vegades més dolces que la sacarosa (sucre comú), amb l’avantatge que no aporten calories ni són cariogénicos.Un altre valor afegit de l’estevia és que és un edulcorant natural, que al no ser font de fenilalanina serveix com a substitut de l’aspartamo , un edulcorant tòxic per a persones amb fenilcetonuria, una malaltia metabòlica.
Els glucósidos d’esteviol són entre 250 i 300 vegades més dolces que el sucre comúEn diversos països del món, com Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Xina, Coreja o Brasil, pels quals l’ús de l’estevia (glucósidos d’esteviol) com a edulcorant està aprovat, s’afegeix a conserves vegetals, salses, begudes, caramels, xiclets, iogurts i gelats, i en la indústria farmacèutica, a pasta dental i esbandida bucal. La seva addició a aquests aliments i begudes dolces permet que proporcionin menys energia i s’adaptin a dietes de control de sucres, com les recomanades en cas d’obesitat, diabetis, triglicèrids elevats i càries dental.
Control de la glucèmia i la pressió arterial
L’última i més recent, de moment, revisió sistemàtica sobre les propietats i l’eficàcia de l’estevia en éssers humans basada en l’evidència realitzada pel Natural Standard Research Collaboration centra els seus resultats en l’efecte de la planta en la hipertensió i la hiperglucemia.Es detecta un efecte reductor de la hipertensió moderada, després d’un consum durant mesos o anys, i una quantitat considerable de principi actiu
L’extracte de la planta d’estevia s’utilitza des de fa temps en països d’Amèrica del Sud per al tractament de la diabetis. La recent revisió inclou l’avaluació de dos estudis realitzats a llarg termini (1 i 2 anys de durada, respectivament) que comproven que l’estevia (una quantitat considerable de principi actiu, de 750 mg/dia a 1.500 mg/dia d’esteviósido) pot ser eficaç en la reducció de la pressió arterial en pacients hipertensos, si ben les dades d’estudis més curts (1-3 mesos de durada) no recolzen aquests resultats.
En relació amb la glucèmia, un parell d’estudis petits informen de resultats positius pel que fa a la tolerància a la glucosa i la resposta a la glucèmia, encara que el rigor metodològic d’aquests experiments es considera relativament baix, la qual cosa limita la força d’aquests resultats. Per això ha d’ampliar-se la recerca en ambdues indicacions.
El Natural Standard Research Collaboration informa de la situació actual per a l’ús de l’estevia (en concret els glucósidos d’esteviol, els principis actius amb major poder edulcorant de la planta), com a edulcorant afegit a aliments i begudes.
El Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA) va concloure al juny de 2008 que els glucósidos d’esteviol són segurs per al seu ús en aliments i begudes i va establir una ingesta diària admissible (ANADA) de 4 mil·ligrams per quilo de pes corporal (expressat com esteviol). Aquesta quantitat equival a una dosi diària màxima de fins a 240 mil·ligrams per a una dona de 60 kg o 280 mil·ligrams per a un home de 70 quilos. El JECFA va establir les especificacions d’identitat i puresa dels glucósidos d’esteviol amb un contingut mínim del 95% de la suma dels set principis actius.
A Europa. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha realitzat una avaluació general de seguretat per a l’aprovació de l’estevia com a edulcorant en els aliments i per al seu ús com potenciador del sabor. A l’abril de 2010, l’EFSA va publicar un dictamen científic positiu i va establir l’ANADA proposada pel JECFA, de 4 mil·ligrams per quilo de pes d’esteviol. Al moment actual, la Comissió Europea redacta la legislació per a l’autorització i posada al mercat europeu d’aquest edulcorant. El següent pas serà l’actualització de la directiva europea sobre additius per incloure aquest nou edulcorant. A França, l’Agència francesa de seguretat alimentària (ANSES) va avaluar el rebaudiósido A i va donar una avaluació de seguretat positiva. Al setembre de 2009, França va autoritzar l’ús de rebaudiósido A com a edulcorant en l’àmbit nacional durant un període transitori fins a l’establiment de l’annex de la nova regulació dels additius en el marc de la UE que s’espera per 2011. Amb base en l’avaluació del JECFA 2008, Suïssa ha decidit autoritzar de forma provisional l’ús de productes que continguin glucósidos d’esteviol, en compliment de les especificacions del JECFA.
A Estats Units. Al desembre de 2008, la Food and Drug Administration (FDA) va acceptar que l’ús de l’estevia amb un mínim del 95% rebaudiósido A és segur (GRAS, Generally Recognized as Safe (GRAS) com a edulcorant en aliments i begudes.
En la resta del món. Austràlia i Nova Zelanda van aprovar l’ús de glucósidos d’esteviol d’acord amb el JECFA en 2008, en un rang definit d’aplicacions en aliments. A Japó, Xina, Coreja i Brasil, entre altres països, els glucósidos d’esteviol es consideren components naturals d’aliments i, com a tals, estan acceptats per al seu ús alimentari.
