L’estragó en la cuina

L’estragó és una planta amb nombroses propietats curatives i nutritives. Per això últim és molt utilitzada en la cuina, sobretot per a aromatitzar diferents plats i productes. Aquest article explica què és l’estragó i les seves propietats, a més d’incloure algunes receptes que es cuinen amb aquesta herba aromàtica tan saludable.

Què és l’estragó, origen i valor nutricional

L’estragó o artemísia dracunculus és una herba aromàtica de la família de les Asteraceae. Procedeix d’Àsia Central i Orient Mitjà i està estesa per tot el món.

✅ Característiques de l’estragó

Aquesta planta, que arriba a aconseguir una altura d’un metre, té tiges fines, ramosos i estriats.
Les seves fulles té forma lanceada i es disposen alternamente. El seu color és verd fosc en la seva cara superior i blanquinós en la inferior.
Les flors de l’estragó són de color verdós o verd llima i estan disposades en petits cilindres que formen panotxes.
Es desenvolupa millor en sòls càlids, amb reg moderat.
És una planta que es conrea fàcilment en tests.

✅ Valor nutricional

L’estragó dessecat és una de les espècies més utilitzades en la cuina, i aquests són els seus valors nutricionals 👇

Energia	295 kcal	100 g tenen el 15% del total diari calòric necessari
Carbohidrats	50,2 g	Els 100 g suposen el 17% del que necessitem diàriament de carbohidrats
Sucre	0 mg	No té sucre
Fibra	7,4 g	100 g d’estragó contenen el 28% del total diari que es precisa.
Sodi	62 mg	100 g suposen el 4% del total diari requerit de sal
Aigua	7,74 g	Els 100 g tenen el 7% del pes total
Proteïna	22,7 g	100 g d’estragó dessecat tenen el 44% de la teva necessitat diària total.

Quines són les seves propietats i beneficis

És una planta molt nutritiva que, a més de donar sabor als menjars, compta amb diversos beneficis per a la salut.

Serveix per a facilitar les digestions i evita la formació de gasos en l’estómac. Així mateix, prevé les úlceres en l’estómac i és efectiu per a tractar la gastritis.
És antioxidant
Té propietats sedants i rellevants. Conté àcid salicílic, per la qual cosa és eficaç enfront de maldecaps i musculars.
En l’Antiguitat s’usava l’arrel (de manera tòpica) per a alleujar mossegades de serps, i per a combatre el mal de queixal. A més, en tenir un alt contingut en Vitamina C i A, s’utilitzava contra l’escorbut.

Què es condimenta i per a què serveix en la cuina

En la cuina, l’estragó s’utilitza tant fresc com sec.

Pel seu sabor anisado (i una mica picant) s’empra com aromatizador, i quan es cuina amb estragó fresc, se sol agregar a qualsevol bullit i guisat de carn. També s’afegeix a peixos i mariscos, ous…

Exemples de receptes amb estragó

👌 Sopa d’arròs i estragó

És una recepta senzilla i deliciosa, ideal en els mesos més freds de l’any.

🔹 Com es fa:

Necessites 200 g d’arròs, mig litre de llet, 120 g de patates, ratlladura de llimona, llorer, sal i estragó.
Posar en una olla la llet a bullir, amb 2 dl d’aigua. Afegir la patata, corfa de llima ratllada, llorer i 2/3 parts d’estragó picat
Deixar a foc moderat 10 minuts.
Afegir sal i arròs i portar a ebullició. Deixar-ho fins que estigui l’arròs ben fet.
Retirar la patata, aixafar-la i tornar-la a afegir a l’olla.
Afegir suc de llimona i deixar bullir dos minuts
Retirar el llorer i servir en plats
Empolvorar amb corfa de llima i amb la resta de l’estragó ben picat.

👌 Salsa bearnesa

Amb la producció de vinagre d’estragó s’elabora la salsa bearnesa.
És una salsa derivada de la salsa holandesa.

🔹 Com es fa:

Es necessiten 100 g de mantega, dos rovells d’ou, vuit cullerades de vinagre d’estragó, julivert, sal i pebre blanc.
Es posa el vinagre d’estragó a reduir en una cassó. Una vegada reduït, es deixa refredar. Si en el vinagre s’ha ficat estragó picat, s’ha de colar.
A continuació, s’afegeixen les gemmes i una mica de sal. S’ha d’elaborar a una temperatura d’entre 40 i 70 °C al bany maria , ja que a temperatura més baixa se solidifica la mantega i a més alta es qualla l’ou.
Quan les gemmes hagin agafat temperatura i cos, es va afegint la mantega liquida movent la salsa amb la vareta i sempre a la calor. En anar barrejant la mantega es va produint l’emulsió i alhora es controlarà el gruix.
Una vegada s’hagi elaborat la salsa bearnesa, el resultat ha de ser una salsa ben lligada, que no aquest espessa ni brillant. En cas que s’espesseixi molt, se li pot afegir aigua, un fons, etc.
Es conserva aquesta salsa en un lloc on es mantingui la temperatura, això se sol fer en una estufa o al bany maria.
És una salsa que ha de ser elaborada i consumida gairebé a l’instant.

🔹 Combina amb…

La salsa bearnesa és una salsa d’acompanyament que combina molt bé amb les
carns emparrilladas. També es pot utilitzar per a gratinar filets de peixos, marisc o verdures semicocidas sota el grill del forn.

👌 Pollastre a l’estragó

La combinació de pollastre i estragó és una de les més clàssiques. És molt fàcil d’elaborar.

🔹 Com es fa:

Pollastre trossejat (mig quilo), oli d’oliva, 100 g de xampinyons, 200 g de nata per a cuinar, vi blanc sec, sal, mantega, o 2 grans d’all, pebre i un grapat d’estragó.
En una olla, escalfar l’oli i afegir el pollastre i els alls (no han de cremar-se) al costat d’una cullerada d’estragó i mitja cullerada de sal.
Cuinar a foc lent durant uns deu minuts.
Afegir el pebre, l’estragó, el vi, la nata i els xampinyons.
Escalfar durant un o dos minuts més.