Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’etiquetatge dels productes alimentaris

La UE obliga a etiquetar-los per protegir els drets del consumidor

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 05deOctubrede2005

La legislació europea obliga al fet que els diferents productes alimentaris portin una etiqueta que protegeixi al consumidor i els seus drets. Es tracta que, en cas necessari, el consumidor sigui capaç de conèixer les condicions d’ús del producte, així com la identitat del seu responsable. En aquest punt s’ha d’assenyalar que la responsabilitat pot recaure en el fabricant, el distribuïdor, l’importador, el marquista o el venedor. Per aquesta raó tota etiqueta ha de portar sempre, a més del nom genèric del producte, la identificació dels responsables assenyalats.

En el cas concret dels productes alimentaris, l’etiqueta ha de ser clara per evitar una possible confusió per part del consumidor i s’ha de col·locar en l’envàs. La data de caducitat, les característiques i origen del producte, així com la forma d’obtenció i composició del mateix, s’han de reconèixer fàcilment.

Segons el Centre Europeu del Consumidor, la normativa comunitària específica que les etiquetes alimentàries estan obligades a indicar almenys els següents conceptes:

–Nom comercial del producte.

–Nom, raó social, fabricadora o envasador del producte.

–Registre sanitari.

–Els ingredients i el seu pes, col·locats de forma decreixent.

–Data de caducitat o de durada del producte.

–Nombre del lot.

–El pes net en litres, quilos, etc.

–Com s’ha de conservar l’aliment.

–Com consumir i utilitzar l’aliment.

–Enumeració dels additius en cas que el producte els contingui. Es poden nomenar amb el nombre corresponent o amb el seu nom; és a dir és tan legal posar “I-330” com a “àcid cítric”. En cas de portar substàncies nocives per a alguna malaltia ha d’indicar-se. Per exemple, és obligatori reflectir si el producte no és apte per celíacos.

–Si el producte no té el seu origen a Europa ha d’assenyalar-se el país de procedència.

–Si es tracta d’una beguda que contingui més de l’1,2% d’alcohol, és obligatori el volum alcohòlic.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions