Posar en remull unes llavors de lli durant tota la nit i prendre la barreja en dejú. Submergir quatre prunes passes en aigua i beure el suc l’endemà, juntament amb les prunes. Ingerir una cullera sopera d’oli d’oliva o un got d’aigua temperada abans de desdejunar… Aquests són alguns remeis casolans que formen part del patrimoni popular per corregir el restrenyiment, un malestar que afecta a prop del 20% de la població a Espanya, en la seva majoria, dones i persones majors.
Les llavors de lli són un dels complements dietètics usats com a tractament alternatiu als medicaments per millorar el restrenyiment i els símptomes associats, tals com la inflor i els dolors abdominals. Encara que el lli (“Linum usitatissimum”) és una flor blava, les seves llavors, que es poden consumir sense modificar o com a oli de linaza, van del groc daurat al marró vermellós.
Remei casolà
Es desconeix si hi ha un moment idoni per prendre les llavors o si estan contraindicadas en algun cas
A aquest complement se li suposa un efecte laxant a tenor del contingut en fibra, tant soluble com a insoluble, ja que la falta de fibra en la dieta és una de les causes elementals del restrenyiment. L’àcid alfa-linolénico i els lignanos són altres dos potents components als quals s’associen els beneficis d’aquestes llavors. No obstant això, són escasses les evidències científiques que demostren els efectes de les llavors de lli. Es desconeix si hi ha un moment idoni per prendre-les i que el seu efecte resulti més efectiu, en quina quantitat, si existeixen circumstàncies en les quals el seu consum estigui contraindicado…
En 2004, un estudi publicat en “Current Topics in” Nutraceuticals va avaluar l’eficàcia de les llavors de lli en el restrenyiment, si bé es va centrar en pacients amb còlon irritable. En aquest estudi es van comparar els efectes digestius del consum diari de 6 a 24 g de llavors de lli (barreja de fibra soluble, insoluble i oli de linaza) amb la ingesta de 6 a 24 g diaris de psyllium (només fibra soluble), també conegut com isphagula i que deriva de les peles de la llavor de Plantago ovata. L’experiment es va realitzar en 55 persones amb síndrome d’intestí irritable i, encara que es tracta d’un grup de població concreta, no va haver-hi diferències significatives en el nombre de persones que van experimentar millores en els seus hàbits intestinals en prendre un o un altre complement. Sí es va apreciar, en canvi, una major reducció de la inflor abdominal entre els qui van prendre llavors de lli.
En una revisió recent, realitzada per experts del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York i publicada en 2007, es confirmen, no obstant això, els efectes benèfics de les llavors de lli i de l’oli de linaza per tractar el restrenyiment.
La clau: la quantitat de fibra diària
Els criteris per mantenir una dieta equilibrada recomanen consumir diàriament entre 25 i 30 g de fibra. Per aconseguir aquesta quantitat sense dificultat, cal menjar cada dia dues o tres peces de fruita fresca, una amanida i una mica de verdura, llegums o cereals integrals (pa, biscotes, cereals de desdejuni, galetes i, fins i tot, arròs i pasta). Aquests aliments es poden alternar en els menjars principals. La fruita seca i les fruites dessecades són molt útils, ja que concentren molta quantitat de fibra en poc volum.En una publicació alemanya sobre els usos preventius i terapèutics de la fibra dietètica per tractar el restrenyiment, entre altres trastorns de salut, els autors de la revisió van constatar que la dosi terapèutica de la fibra dietètica oscil·la entre 20 i 40 g al dia en forma de preparats o barreges de fibres, i de 10 a 20 g al dia si es tracta de fibra purificada. La quantitat de fibra en forma de complement dietètic que consumeix una persona depèn, entre altres coses, de la ingesta a través de la dieta, la resposta de l’organisme a l’acció d’aquest nutrient, el grau de restrenyiment o la presa de medicaments.
Això s’explica, en bona part, per les diferents propietats i efectes fisiològics derivats del consum dels dos tipus de fibra: soluble i insoluble. El fet que una varietat sigui més efectiva per a una persona, no implica el mateix efecte per a una altra. La clau està a experimentar, mitjançant l’assessorament d’un sanitari, i ajustar les quantitats fins a aconseguir el resultat esperat.
La fibra soluble és més viscosa en contacte amb l’aigua i forma gels que se sumen en pes a la femta i augmenten el trànsit intestinal. La fibra insoluble té la qualitat d’estimular el moviment dels músculs intestinals i accelerar el trànsit. Això podria explicar que, encara que els aliments i els complements dietètics rics en fibra es mostren en general eficaces per tractar el restrenyiment, no totes les persones experimenten la mateixa millorança, ni en el mateix temps o període.
Diagnosticar el restrenyiment resulta fàcil. La major dificultat resideix a determinar les seves causes. Des del punt de vista mèdic, el restrenyiment està definit de manera clara i concisa. S’entén com la dificultat en la defecación en més del 25% de les ocasions, associada a dolors abdominals, flatulència i inflor, amb enduriment de la femta de grandària petita en forma de boletes i un pes molt per sota del normal (250 grams). Però la diversitat de causes associades al restrenyiment -falta de fibra dietètica, predisposició genètica, debilitat dels músculs de la paret abdominal, edat, estenosis, malalties o trastorns del tracte digestiu com el còlon irritable, els diverticles, les fissures i les hemorroides-, unit a la subjectivitat del trastorn, fa difícil determinar la causa i, per tant, establir el tractament eficaç.
