Què és millor: la llet sencera o la llet descremada? La pregunta és concreta, però la resposta no resulta tan senzilla. El consum de llet és un tema recurrent del que podem trobar versions per a tots els gustos. No obstant això, els rius d’informació que sorgeixen en centenars de publicacions, en Internet i en xarxes socials, són cabalosos i no sempre estan basats en l’evidència científica. Recollim alguns d’ells i abordem les recomanacions actuals en nens i adults entorn d’aquesta beguda.
En ocasions, es difonen estudis sobre la llet que simulen ser sòlids i imparcials, en els quals hi ha clars conflictes d’interès (de vegades declarats, de vegades no), la qual cosa provoca confusió, tant en els professionals sanitaris com en els consumidors. Altres vegades, hi ha missatges extremistes que, o bé qualifiquen aquest aliment d’imprescindible , o bé ho titllen de verí. Tots dos extrems són falsos. I, com si això no fos suficient, la gran oferta de begudes d’origen vegetal i color blanc que existeix en l’actualitat ha fet que moltes persones pensin, erròniament, que tenen la capacitat de substituir a la llet. Però no és així. La llet és un aliment molt diferent a les begudes vegetals, ja que la seva composició nutricional i origen és totalment diferent.
Què sabem de la llet?
A la llum dels coneixements actuals, podem considerar-la un aliment econòmic, accessible i interessant des del punt de vista nutricional, sobretot per als nens petits, sempre que els agradi i la tolerin. Una anotació important és que l’únic làctic veritablement vital i necessari és la llet materna, aliment funcional per excel·lència el consum de la qual pot abastar des del naixement fins que mare i nen decideixin, la qual cosa suposa en molts casos fins als 4 o 5 anys d’edat i fins i tot més anys, sense deixar de tenir beneficis.
Històricament, la llet va complir al nostre país una excel·lent comesa, ja que proporcionava nutrients de qualitat immersos en un mitjà líquid i fàcil d’ingerir pels nens. Per això es repartia de manera gratuïta i reglada en milers de col·legis públics en els anys 50 i 60 del segle passat. I no, per aquell temps no hi havia dubtes sobre si oferir-la sencera o descremada, perquè no existia aquesta última opció.
Sobre la dècada dels 80, les incipients i noves guies de nutrició van culpar als greixos de l’epidèmia d’obesitat i de l’augment de malalties cardiovasculars i metabòliques, i es va recomanar substituir, entre molts altres advertiments, els làctics enters (a causa del seu contingut en àcids grassos saturats) per descremats, excepte en el cas dels nens petits.
Però en 2013, en la revista JAMA Pediatrics, els prestigiosos investigadors Walter Willet i David Ludwig van expressar els seus dubtes sobre aquesta recomanació amb el següent exemple: si a un nen que pren dues galetes amb un got de llet sencera, li substituïm aquest got per llet descremada, quedarà menys sadollat i menjarà una tercera galeta, la qual cosa empitjora el problema, tant per la ingestió d’hidrats de carboni de mala qualitat, com per l’augment de calories, la qual cosa en definitiva podrà suposar un augment de pes a mitjà i llarg termini (sabem que hi ha elevadíssimes xifres d’obesitat i sobrepès infantil). A més, en el nostre mitjà, és molt freqüent afegir a la llet preparats al cacao amb un 70-76 % de sucre.
Què diuen els pediatres?
Imatge: Pixabay
Encara que sembli sorprenent, no hi ha una recomanació ferma per part de cap societat pediàtrica sobre si és millor o pitjor la llet sencera que la baixa en greix. El que sí hi ha és una consideració genèrica per als nens majors d’un any (si ja no prenen llet materna) i fins als 2-3 anys: és convenient la llet sencera per tenir més nutrients i vitamines. Ara bé, tampoc hi ha consens quant a la quantitat de llet que un nen pot prendre, a pesar que en general s’han rebaixat les quantitats que es recomanaven abans. Així, l’Autoritat Europea per a la Seguretat dels Aliments (EFSA) l’estableix en 300-500 ml diaris per als preescolars.
En edats superiors, si hi ha tendència al sobrepès o risc cardiovascular, segons un treball publicat en 2016 en el 13º Curs d’Actualització en Pediatria de l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap), podria recomanar-se llet baixa en greix, encara que també caldria valorar la qualitat nutricional de tota la dieta. D’acord a aquest mateix raonament, si solament prenem un got al dia, és irrellevant la classe de llet que escollim, però s’ha d’insistir que seria més important el que acompanya a aquesta llet, si aquesta llet porta o no sucre (sigui tenyit amb una mica de cacao o no), la qual cosa menja la resta del dia i de la setmana i, també, els nivells d’activitat física.
Què succeeix amb el consum en els adults?
Les guies oficials d’importants societats i entitats professionals mantenen les recomanacions de substituir els làctics enters per baixos en greix o descremats. Entre elles podem citar les ‘Directrius Dietètiques 2015-2020’ del Departament de Salut i Serveis Humans i del Departament d’Agricultura dels EUA, el Programa Nacional d’esmorzars i desdejunis escolars, les Directrius dietètiques per a nens del NIH (National Institute of Health) i el Programa de prevenció de diabetis dels CDC (Centres per al Control i la Prevenció de Malalties). Aquesta revisió, publicada al març de 2018 en una revista especialitzada en aterosclerosis, aprofundeix en la mateixa adreça, ja que els autors suggereixen que reemplaçar el greix làctic per greixos poliinsaturadas, especialment provinents d’aliments d’origen vegetal, podria conferir beneficis per a la salut.
Referent a això és important considerar l’opinió de Frank Hu, president del Departament de Nutrició a l’Escola de Salut Pública d’Harvard. En setembre de 2017 va emetre la següent declaració: “Segueixi un patró dietètic saludable que inclogui abundants quantitats de verdures, fruites, grans integrals, llegums i fruita seca, quantitats moderades de productes làctics baixos en greix i peix; i quantitats més baixes de carn processada i vermella, aliments i begudes endolcides amb sucre i cereals refinats. Aquest patró dietètic no necessita limitar la ingesta total de greix, però els principals tipus de grassa han de ser grasses insaturades d’origen vegetal en lloc de grassa animal”.
Imatge: Pixabay
Com en ciència no sempre hi ha consens, en els últims anys s’han posat en dubte aquestes recomanacions quant al greix de la llet. Trobem un exemple en dos treballs recents, publicats en la revesteixi Nutrició Hospitalària (octubre 2018) i en Advances in Nutrition (setembre 2019), aquest últim liderat pel doctor Dariush Mozaffarian. Cal destacar que ambdues publicacions tenen un nexe en comú: estan patrocinades per una coneguda empresa multinacional que ven làctics.
Mozaffarian expressa en el seu treball que la relació dels làctics amb l’obesitat, les malalties cardiovasculars i la diabetis no tenen a veure amb el contingut de greix, sinó que sembla tenir més relació amb el tipus d’aliment; així, ni la llet baixa en greix ni sencera tindrien riscos ni beneficis sobre aquest tema, i suggereix que els làctics enters no causen augment de pes. L’article acaba, no obstant això, recomanant la realització de més estudis sobre la qüestió i deixant al consumidor l’elecció entre làctics enters o baixos en greix.
Com a dada curiosa, cal assenyalar que la població no ha tingut en compte les recomanacions ni en un ni en un altre sentit, doncs ha triat un punt intermedi: les vendes de llet semidesnatada superen i molt, des de fa anys, a les de llet sencera i descremada. I no solament això. El consum de llet ha baixat en aquests últims anys, per diversos i variats motius, encara que ha pujat el de postres làctiques ensucrades, com a llets fermentades, natilles, batuts de cacao, formatges tipus petit i moltes gammes de iogurts, siguin o no líquids.
En resum, sembla que és millor un prendre got de llet sencera (no tres) amb una pera o una poma, que un got de llet descremada amb sucre, amb cacao ensucrat en pols i tres galetes. No obstant això, si el global de la teva dieta és saludable i suficient, no és imprescindible prendre llet, tret que siguis un nen petit omnívor que no pren pit. Per al conjunt de les persones, és important recordar que la salut del planeta agrairà que disminuïm el consum de productes d’origen animal.
