Hi ha poques coses més reconfortants, amb l’arribada del fred, que un got de llet calenta. La llet és un dels aliments més acceptats tant pels nens com pels adults, en el desdejuni, el berenar, nombroses receptes i, fins i tot, el sopar, per la seva tebiesa abans de dormir. No obstant això, malgrat ser un producte nutritiu, ric en certes vitamines i minerals -com el calci-, la llet és un dels aliments més castigats per falsos gurús, que difonen rumors dietètics amb poc fonament científic però amb molta notorietat a les xarxes socials. En el present article es revisen, d’a prop, els més importants.
La llet és un aliment nutritiu que pot formar part de tota dieta saludable. Segons la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària i la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària, els nens han de prendre de 2 a 3 racions diàries de làctics (de 200 ml cadascuna); els adults, entre 2 i 4 racions (de 250 ml cadascuna); i les persones majors, 3 racions al dia (també de 250 ml cadascuna). Si el consum de llet no desplaça a la ingesta d’aliments d’origen vegetal poc processaments, com a fruites fresques, hortalisses, fruita seca o llegums, tot seran beneficis.
No obstant això, i malgrat les seves bondats per a la salut, la llet explica en la seva haver-hi amb una llarga llista de falses creences. Algunes d’elles estan tan arrelades en l’imaginari popular que no hi ha manera que s’extingeixin. És probable que això tingui a veure no solament amb la velocitat a la qual corren en l’actualitat els rumors gràcies a les xarxes socials, sinó també amb la tendència a confiar més en dràstiques i desgavellades propostes dietètiques -aquestes que semblen funcionar a curt termini-, que en els indiscutibles beneficis (a llarg termini, això sí) d’un canvi generalitzat en el nostre estil de vida.
Falses creences sobre al·lèrgies o intoleràncies a la llet
Si algú pateix una al·lèrgia a les proteïnes de la llet, ha de retirar els làctics de la seva dieta, sens dubte. Però això no significa, de cap manera, que qui prengui llet acabarà tard o d’hora per presentar una al·lèrgia. L’al·lèrgia a les proteïnes dels làctics, que ha de diagnosticar un alergólogo, és més comú en la infància, però afecta a menys del 5% dels bebès, i a més sol desaparèixer a l’any d’edat.
És molt important no confondre la intolerància a la lactosa (la lactosa és el sucre que conté de forma natural la llet) amb una al·lèrgia a les proteïnes làctiques. En el primer cas es produeixen símptomes gastrointestinals que, en general, són lleus i passatgers, mentre que en el segon cas existiran símptomes greus (si la persona al·lèrgica consumeix làctics), que poden fins i tot comprometre la vida.
En aquest punt, és important ressenyar dues coses. La primera, que hi ha un elevat nombre de casos “autodiagnosticados” d’intolerància a la lactosa que no solen confirmar-se amb estudis mèdics rigorosos. És important desconfiar de test d’intolerància no avalats per estaments científics de referència, com s’adverteix en l’article ‘Es pot fer el test d’intolerància alimentària amb la Seguretat Social?‘.
La segona qüestió important -i que no tothom coneix- és que fins i tot les persones que realment pateixen intolerància poden prendre la quantitat de lactosa present en un got de llet sense presentar símptoma algun, tal com va indicar en 2010 l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).
La llet no produeix mucosidades
Esment a part mereix la falsa creença que els làctics produeixen mucosidades. És alguna cosa que va quedar desmentit al desembre de 2005 en la revista Journal of the American College of Nutrition. La conclusió dels autors -investigadors de la Unitat d’Alergología de l’Hospital Universitari de Zurich (Suïssa)- va ser rotunda: “Les recomanacions d’abstenir-se de prendre productes làctics sobre la base de la creença que indueixen els símptomes de l’asma no tenen sustento en la literatura científica”.
La llet no descalcifica
Les controvèrsies relacionades amb la llet no acaben en intoleràncies, mucosidades o al·lèrgies; arriben fins i tot a qüestionar el seu paper en la salut òssia. Així, ara com ara, és fàcil llegir en fonts poc informades que la llet descalcifica. Si bé en la major part de casos no s’aporta bibliografia científica que sustenti semblant contradicció (els làctics són la principal font de calci en la dieta), en ocasions s’adjunten estudis que observen que als països on es consumeixen més làctics existeixen més fractures òssies.
No obstant això, qualsevol científic coneixedor de com interpretar els estudis observacionals (o transversals), no trigarà a caure en el compte que als països occidentals no solament es prenen més làctics, també existeixen altres característiques que són les veritables responsables de les majors taxes de fractures registrades: tabaquisme, sedentarisme, menor exposició al sol (que permet la síntesi de vitamina D, imprescindible per al metabolisme ossi), més taxes d’alcoholisme, una ingesta de sal molt més elevada o un major consum de fàrmacs. Tots aquests factors són els autèntics responsables de les preocupants taxes d’osteoporosis i fractures òssies.
Si bé la clau de la prevenció de les fractures no resideix a prendre altes quantitats de làctics (seguir un bon estil de vida és molt més important), un consens espanyol publicat al novembre de 2013 en la revesteixi Nutrició Hospitalària va arribar a la conclusió que la llet exerceix un “paper crucial” per cobrir les necessitats de calci, un mineral important en la configuració dels ossos/ossos.
La llet no augmenta les taxes de mortalitat
La més sonora de les falses creences relacionades amb la llet és la que sosté que consumir aquest aliment produeix càncer, causa diabetis o genera malalties cardiovasculars. És el que han revisat en una recent recerca la doctora Susanna C. Larsson i els seus col·laboradors (revista Nutrients). La seva conclusió ha estat l’esperada: el consum de llet no s’associa amb majors taxes de cap de les tres malalties descrites, ni tampoc amb un augment en el risc de mortalitat per qualsevol altra causa.
No podem oblidar que existeixen al mercat molts derivats de la llet als quals s’han afegit elevades quantitats de sucre (flams, natilles, gelats o altres postres làctiques). Tals productes presenten un perfil nutricional molt diferent al de la llet sola. Així, mentre la llet pot formar part de la nostra alimentació quotidiana, el consum d’aquests productes -donat la seva elevada aportació calòrica- és millor que sigui ocasional.
