La major preocupació relacionada amb l’obesitat és el sofriment físic i psicològic que genera en els qui pateixen aquest trastorn, considerat ja com la nova epidèmia del segle XXI. Les persones amb obesitat tenen una esperança de vida més curta. A Espanya, s’estima que unes 28.000 morts anuals (1 de cada 12 defuncions) són atribuïbles a l’excés de pes. A més d’una major mortalitat, la població obesa registra una qualitat de vida significativament menor, per la qual cosa requereix, com és d’esperar entre els qui sofreixen una malaltia, de la utilització de recursos sanitaris amb major freqüència i més intensitat que en el cas de les persones no obeses. Només l’assistència sanitària (costos directes) de l’obesitat suposa 30 milions d’euros.
Despeses directes i indirectes de l’obesitat
Les causes i conseqüències de l’obesitat s’han analitzat des de múltiples òptiques i disciplines. La recerca biomèdica és la més comentada, però les ciències socials, i entre elles l’economia aplicada, proporcionen dades útils per a justificar les inversions en l’àmbit de la promoció de la salut i la prevenció de malalties, en aquest cas concret, respecte a l’obesitat.
Els estudis realitzats en aquest àmbit revelen que les despeses econòmiques associades a aquest trastorn i a les malalties amb les quals està relacionat són molt elevats. En l’anàlisi s’han de tenir en compte tant els costos directes derivats de l’assistència sanitària, com els indirectes, associats a la pèrdua de productivitat, derivada de les pròpies malalties i de la discapacitat que generen.
El cost econòmic
En l’àmbit internacional, segons dades del Banc Mundial, la despesa sanitària atribuïble a l’obesitat varia entre el 2% i el 8%, si bé pot arribar a aconseguir més del 12% en el cas dels Estats Units. Aquest és el país que més i millor ha estudiat les implicacions econòmiques associades a les despeses sanitàries derivades del gran nombre d’habitants amb obesitat. A Espanya, segons una recerca de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), inclosa en el llibre blanc “Costos socials i econòmics de l’obesitat i les seves patologies associades”, l’excés de pes i les seves conseqüències significaven en dades extrapolades a 2002 un 7% de la despesa sanitària, la qual cosa suposa 2.500 milions d’euros anuals.
L’excés de pes i les seves conseqüències significaven en 2002 uns 2.500 milions d’euros anuals
L’assistència sanitària (costos directes) de l’obesitat és responsable d’uns 30 milions d’euros. A aquesta xifra cal afegir el cost social lligat a la reducció de la productivitat laboral, ja que les persones obeses registren menors taxes de participació laboral i perceben menors salaris que les persones amb normopeso. Les baixes laborals o incapacitats serien responsables de 1.600 milions d’euros.
Si es tenen en compte els costos derivats de les malalties associades a l’obesitat, cal sumar 900 milions més, procedents de la diabetis (9% dels costos totals), les malalties cardiovasculars (22,6%), les dislipèmies (2,4%) i les malalties musculoesqueléticas (1%). El 65% restant es deu a l’obesitat en si mateixa i a moltes altres patologies, com a diferents tipus de càncer, alteracions renals i hepàtiques o la síndrome d’apnees del somni.
Menys recursos, més quilos
Nombrosos estudis publicats en diferents països en les tres últimes dècades suggereixen que el nivell socioeconòmic pot afectar les persones que estan en risc de desenvolupar obesitat. L’estatus sociocultural i econòmic afecta a les oportunitats educatives, laborals i a l’estil de vida de les persones i, per tant, també a l’accés a determinats aliments i als patrons d’oci i activitat física.
Encara que el tipus d’influència d’aquesta variable difereix segons l’edat, gènere, ètnia i període de temps que s’analitza, en el nostre entorn, al contrari del que ocorre en països en vies de desenvolupament, la prevalença d’excés de pes és major en els grups socioeconòmics més deprimits. Les últimes dades procedents de l’estudi ALADINO conclouen que l’obesitat infantil afecta més a les classes socials desfavorides, per la qual cosa l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i nutrició recomana que les intervencions educatives es dirigeixin als grups amb baix nivell de renda i estudis, amb la finalitat de reduir les desigualtats en salut.
El preu del tractament
Els costos associats al tractament de l’obesitat varien molt en funció de l’opció terapèutica que el professional pertinent consideri adequada per a cada pacient. En el cas del tractament farmacològic, el cost anual pot rondar els 70, mentre que si és necessària una intervenció quirúrgica el preu es pot multiplicar per 100.
Esment a part mereixen els “productes miracle”, considerats ineficaços i, a vegades, poc assegurances. Aquests els consumeixen un 80% dels espanyols que volen aprimar, la qual cosa ascendeix cada any fins a 2.050 milions d’euros.
