Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’ortosifón

La riquesa en sals de potassi li confereix una activitat diürètica eficaç en la retenció de líquids

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 25deNovembrede2003

L’ortosifón (Ortosiphon Stamineus), conegut també
com a te de Java, és una planta perenne originària de Malàisia. Presenta
fulles dentades en les vores i flors de color blanc o violeta clar, que per
els seus estams excel·lents, a Indonèsia es denominen kumis-kucing o bigotis
de gat. La recol·lecció es realitza just abans de la floració,
i després de la dessecació, les fulles i les sumidades de les tiges són les
parts utilitzades d’aquesta planta.

Principis actius

Entre els principals components de l’ortosifón destaquen:
– Flavonoides: un dels més importants és la sinensetina (0,2%). La
Farmacopea Espanyola indica que ha de tenir com a mínim un 0,05%
d’aquesta substància.
– Derivats de l’àcid cafeico, com l’àcid rosmarínico.
– Surts de potassi (3%).
– Uns altres: oli essencial, terpens, inositol i fitosteroles.

Propietats

La fulla d’ortosifón té una acció diürètica i lleugerament
espasmolítica. A més d’eliminar aigua, en estudis realitzats
amb animals i persones s’ha observat un increment en l’excreció
de clorur sòdic i urea. S’ha descrit també una activitat
antibacteriana en pacients portadors d’infeccions de les vies urinàries,
concretament enfront d’Escherichia coli, Klebsiella, Proteus i Pseudomona.

Indicacions

L’ortosifón està indicat per a augmentar la diüresi, especialment
en casos d’inflamació i d’arenilla en els ronyons. Pot utilitzar-se
com a coadjuvant en les dietes d’aprimament quan existeix retenció
de líquids associada i en el tractament d’infeccions bacterianes de
les vies urinàries.
En la medicina tradicional indonèsia és emprada per a tractar la hipertensió.

Contraindicacions

No ha d’emprar-se quan els edemes es deuen a insuficiència renal o cardíaca.

Encara que no existeixen dades que desaconsellin la seva utilització en l’embaràs
i la lactància, és convenient consultar sempre amb el metge abans
de prendre-ho.
No s’han descrit efectes secundaris.

Presentació i posologia

S’administra per via oral, bé en forma d’infusions o de càpsules.

És aconsellable beure líquids en abundància.
L’ESCOP (The European Scientific Cooperative on Phytotherapy) recomana una
dosi de 2-3 g de la fulla dessecada en 150 ml d’aigua, 2-3 vegades al dia
en forma d’infusió o dosis equivalents d’altres preparats.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions