L’árnica és una planta que s’ha utilitzat com a remei popular des de antic als països d’on és originària, principalment Centre Europa, el Sud de Rússia i Àsia Central. En la medicina homeopàtica, les preparacions amb árnica es coneixen des de fa centenars d’anys, emprant-se per a molt diverses finalitats. La part més utilitzada són les flors, semblants a les margarides però de color groc brillant. Aquestes són recol·lectades entre juny i agost i són dessecades per al seu posterior ús. En algunes zones d’Europa és una espècie protegida.
Components i propietats: Les lactonas sesquiterpénicas, especialment l’helenalina, són les responsables de l’acció antiinflamatòria d’aquesta planta. Els extractes d’árnica han demostrat també una activitat analgèsica, antiagregant plaquetària, antihistamínica i antibacteriana. Altres principis actius són l’oli essencial, flavonoides, àcid cinàmic i els seus derivats, cumarinas i xantofilas.
Indicacions: L’ús d’árnica provoca un augment del flux sanguini en la zona exposada. La seva utilització, exclusivament per via externa, contribueix a millorar cops i contusions, torçades, inflamacions produïdes per picades d’insectes, alteracions musculars, dolors articulars de caràcter reumàtic, flebitis superficial, èczema i acne.
Contraindicacions i precaucions: Les persones amb sensibilitat a les flors d’árnica han d’evitar la seva ús. Es recomana no utilitzar-la sobre ferides obertes o pell danyada. Una ocupació prolongada pot provocar l’aparició de dermatitis, devent suspendre el tractament en aquest cas. Excepte en preparacions homeopàtiques que són molt diluïdes, NO ha d’utilitzar-se per via interna, ja que les lactonas sesquiterpénicas incrementen el risc d’arrítmia cardíaca. La seva ingesta també provoca irritació del tracte digestiu i alteracions del sistema nerviós. L’ús tòpic dels preparats d’árnica no està contraindicat en l’embaràs ni en la lactància.
Presentació i posologia: Es pot obtenir en forma de cremes, ungüents, gels o compreses fetes amb tintura diluïda. Es recomana aplicar-la en qualsevol de les seves presentacions de 2 a 3 vegades al dia sobre la zona afectada. Com a remei homeopàtic trobem píndoles i injectables, que sempre han d’utilitzar-se sota la supervisió d’un professional.
